Evolució del paisatge sonor del seguici festiu de la festa major de Santa Tecla a Tarragona

Abstract

La Festa Major de Santa Tecla de Tarragona ha esdevingut, durant els darrers trenta anys, un fet social que cap tarragoní es vol perdre. La ciutat es paralitza del dia 14 al 24 de setembre, sent el moment àlgid el 23 als voltants de les 21.00h, quan finalitza la processó en honor a la santa.

Els orígens de la festa se situen a principis de segle XIV i s’ha mantingut de manera més o menys inalterada fins a l’actualitat. És el 1321, quan les autoritats civils i eclesiàstiques conviden als gremis de la ciutat a participar, amb les seves banderes i les seves danses, de la processó, gestant d’aquesta manera el seguici festiu de Tarragona.

Amb aquesta llarga trajectòria històrica no és d’estranyar la importància que en l’actualitat té el seguici tarragoní, principalment com un signe d’identitat i pertinença a un col·lectiu, a la vida urbana de la ciutat i a les fortes implicacions socials que porta associades. Amb tota aquesta perspectiva es crea també un marc ideal per l’estudi de les relacions intrínseques que es generen entre l’espai i el so; en aquest cas el nucli urbà i la difusió dels diferents registres sonors generats pel seguici tarragoní.

Anàlisi musical, paisatge sonor, context social i context històric dels fets musicals acaben confluint tots junts en aquesta investigació. S’han atomitzat i fracturat els diferents aspectes sonors implicats per poder fer una anàlisi, reflexiva i profunda, des d’una doble aproximació en metodologies diferents però complementaries: musicològica i etnomusicològica.

The Santa Tecla Festival of Tarragona has become, over the last thirty years, a social event that no person who lives in Tarragona wants to miss out on. The city is brought to a standstill between 14 and 24 September, the climax being on the 23rd at about 9pm when the procession in honor of the saint ends.

The origins of the festival date from the beginning of the fourteenth century, and it has been more or less unchanged until today. From 1321 the civil and ecclesiastical authorities invited the guilds of the city to participate, with their flags and their dances, in the procession, thus creating the festive procession of Tarragona.

Given this long historical trajectory, the importance today of the Tarragona procession is not surprising, mainly as a sign of identity and belonging to a group, a major contribution to the urban life of the city with all the strong social implications involved. This longue-durée perspective provides an ideal framework for the study of the intrinsic relationships that are generated between space and sound; in this case, the urban nucleus and the diffusion of the different sonorities generated by the Tarragona procession.

Musical analysis, soundscape, social and historical context of musical events mesh together in this research. The different sonorous aspects involved have been fragmented and fractured in order to make a detailed and reflexive analysis the adoption of a double approach in different but complementary methodologies: musicological and ethnomusicological.