El Malm i el Cretaci inferior entre el Massís de Garraf i la Serra d'Espadà : anàlisi de conca

Abstract

L'àrea que s'estudia en aquest treball abasta dues unitats fisiogràfiques clàssiques: els Catalànids, concretament el sector del S del riu Llobregat, i la zona mes oriental de la Serralada Ibèrica, sovint anomenat el “Maestrat”. Aquest terme resulta molt imprecís; històricament el seu nom prové de la jurisdicció que exercia (1317-1592) el mestre de l'ordre militar de Montesa sobre una extensa porció de territori, el qual comprenia les actuals comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, una part de la Plana Alta i una part de l'Acalaten. St. Mateu era el lloc de residència del mestre, i va arribar a ser la capital jurídica i militar del Maestrat. Més recentment, va donar nom a una demarcació militar carlina que va establir el general Cabrera, però sense cap justificació històrica. De vegades s'acostuma a estendre, abusivament, el nom de Maestrat a la comarca dels Ports de Morella i inclús a altres comarques aragoneses veïnes. Per aquesta raó certs autors utilitzen a la literatura geològica el terme de Maestrat, però de manera ambigua i poc concreta, per a designar la zona oriental de la Serralada Ibèrica i la zona d'enllaç amb els Catalànids. De manera més precisa, podríem indicar que l’àrea d’estudi de la present tesi quedaria inscrita en un polígon als vèrtexs del qual hi hauria les poblacions de Castelldefels, Tarragona, Castelló, Terol, Muniesa, Andorra, Calanda, Fondespala, Horta de Sant Joan, Ascó, Mont-roig, Vilaseca, El Pla de Manlleu, Martorell i Castelldefels.

Fetes aquestes consideracions, presentem tot seguit l’objectiu principal d’aquest treball, que és l’anàlisi de conca d’una part de les conques del marge oriental d’Ibèria, concretament durant l'interval Oxfordià-Albià. L’anàlisi de conca inclou diversos aspectes, com ara l’estratigrafia, la sedimentologia, la diagènesi i l’estudi de la subsidència i l’enterrament dels sediments. En aquesta tesi s'utilitzen les tècniques de l'estratigrafia sísmica, tot i que també es fa estratigrafia en sentit estricte.