L'organització i la prestació dels serveis socials de base local a la Catalunya de la postcrisi

Abstract

La tesis realiza una aproximación al sistema organizativo y competencial de los servios sociales de la Cataluña de la postcrisis, a través del modelo de prestación territorial que desde la perspectiva local pone en el centro de gravedad del sistema a la persona. La primera parte se centra en el análisis del marco jurídico internacional, estatal y nacional que configuran el verdadero derecho a los servicios sociales para las ciudadanas y los ciudadanos de Cataluña, en una situación económica y social de postcrisis. Asimismo, se estudia con exhaustividad la distribución de competencias materiales y funcionales en el ámbito de los servicios sociales entre la administración de la Generalitat y los en locales. La segunda parte analiza la arquitectura pública prestacional catalana, donde los entes locales resultan la unidad imprescindible para desarrollar los servicios sociales, en virtud de los principios de universalidad, proximidad y descentralización, consagrados en la Ley 12/2007 de servicios sociales. Esta ley establece el acceso a los servicios sociales para todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, lo que podemos interpretar como el nacimiento de un nuevo derecho social. Asimismo, se hace una aproximación a la legislación sectorial con implicaciones para los servicios sociales locales. En la tercera, y última parte, se hace una crítica fundamentada al sistema político y económico de nuestra sociedad, y de su funcionamiento contradictorio. Un sistema que lejos de resultar inclusivo, expulsa a una parte de la ciudadanía, para abocarla a la marginación o la exclusión social, en vez de desplegar políticas valientes para poder erradicar estas situaciones.

La tesi realitza una aproximació al sistema organitzatiu i competencial dels serbis socials de la Catalunya de la postcrisi, a través del model de prestació territorial que des de la perspectiva local posa en el centre de gravetat del sistema a la persona. La primera part se centra en l'anàlisi del marc jurídic internacional, estatal i nacional que configuren el veritable dret als serveis socials per a les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya, en una situació econòmica i social de postcrisi. Així mateix, s'estudia amb exhaustivitat la distribució de competències materials i funcionals en l'àmbit dels serveis socials entre l'administració de la Generalitat i els en locals. La segona part analitza l'arquitectura pública prestacional catalana, on els ens locals resulten la unitat imprescindible per a desenvolupar els serveis socials, en virtut dels principis d'universalitat, proximitat i descentralització, consagrats en la Llei 12/2007 de serveis socials. Aquesta llei estableix l'accés als serveis socials per a totes les ciutadanes i tots els ciutadans, la qual cosa podem interpretar com el naixement d'un nou dret social. Així mateix, es fa una aproximació a la legislació sectorial amb implicacions per als serveis socials locals. En la tercera, i última part, es fa una crítica fonamentada al sistema polític i econòmic de la nostra societat, i del seu funcionament contradictori. Un sistema que lluny de resultar inclusiu, expulsa a una part de la ciutadania, per a abocar-la a la marginació o l'exclusió social, en comptes de desplegar polítiques valentes per a poder erradicar aquestes situacions.

The thesis approaches the organizational and competence system in postcrisis Catalonia's social services, through the territorial service model that, from the local perspective, puts the person in the center of gravity of the system. The first part of the thesis focuses on the analysis of the international, state and national legal framework that shapes the true right to social services for the citizens of Catalonia, in a post-crisis economic and social situation. Likewise, the distribution of material and functional competencies in the area of social services between the administration of the Generalitat and the local authorities is studied in detail. The second part analyses the Catalan public service architecture, in which local entities are the essential unit for developing social services, by virtue of the principles of universality, proximity and decentralisation, as enshrined in Law 12/2007 on social services. This law establishes access to social services for all citizens, which can interpret as the rise of a new social right. It also provides an approximation to the sectoral legislation with implications for local social services. In the third part, a well-founded criticism is made of the political and economic system of our society, and of its contradictory functioning. A system that, far from being inclusive, expels a part of the citizenry, in order to marginalize or socially exclude them, instead of deploying courageous policies to eradicate these situations.