La construcción de la identidad docente a través del análisis de incidentes críticos en la formación inicial de maestros

Abstract

La present investigació aprofundeix, des d'una perspectiva socioconstructivista i dialògica de la identitat docent, al voltant del coneixement de les percepcions dels estudiants de magisteri entorn les tasques docents, els incidents crítics (ICs) viscuts durant el període de pràctiques, les possibles tensions identitàries que expliquen la seva aparició i les estratègies d'afrontament que utilitzen. El desenvolupament de la identitat del futur mestre a través dels ICs durant les seves pràctiques ha permès identificar entorn quines posicions docents els estudiants han manifestat haver après. La identitat docent es considera un procés dinàmic, progressiu i dialògic que integra tant aspectes individuals com socials i el pràcticum esdevé un dels espais educatius amb major influència per al seu estudi, ja que els estudiants construeixen i reconstrueixen la seva identitat docent a través de les experiències reals, amb sentit i significativitat, que tenen lloc a les aules. Entenem per IC aquelles experiències significatives que succeeixen a les aules i que són considerades com a crítiques pel propi estudiant, perquè suposen certa desestabilització emocional. Les tensions serien aquelles lluites internes a què s'enfronten els futurs docents , tractant d'equilibrar el mestre que volen ser i el mestre real al posicionar-se en una situació concreta. Tant els ICs com les tensions incideixen en la seva reconstrucció identitària. Aquesta tesi està organitzada en tres estudis en els quals han participat estudiants de 3r i 4t curs del grau d'Educació Primària. En el conjunt dels estudis realitzats s'ha utilitzat la Escala de Percepcions de les Tasques docents i anàlisi dels Incidents Crítics (EPTIC), elaborada ad hoc per a aquesta investigació. Aquesta escala va ser dissenyada per conèixer les percepcions sobre les tasques docents i recollir els principals ICs que es donen a les aules durant el seu període de pràctiques. La tesi té un disseny de mètode mixt de caràcter descriptiu-interpretatiu. El primer estudi respon metodològicament a un estudi de naturalesa quantitativa i els altres dos estudis han implicat una anàlisi qualitativa de les dades. En el primer estudi, denominat "Validació de l'escala de percepcions de les tasques docents en estudiants de magisteri", s'ha validat la subescala B Percepcions de les tasques docents de l'escala EPTIC que descriu i analitza la percepció que tenen els estudiants respecte a les tasques docents. L'anàlisi factorial exploratòria (AFE) i l'anàlisi paral·lel (AP) realitzat va permetre afirmar que l'escala compleix amb tots els requisits psicomètrics necessaris i està determinada per dos factors principals, les "Tècniques instruccionals" i els "Aspectes afectius-emocionals i de relació" que permeten alhora identificar dos grups d’alumnes. En un primer grup, es caracteritzen els estudiants que puntuen molt alt en els dos factors, molt motivats per tasques vinculades a la pràctica educativa i les relacions amb la comunitat educativa, i en un segon grup es caracteritzen els estudiants que puntuen més moderadament en els dos factors, molt motivats per tasques vinculades a l'activitat educativa concreta i les relacions amb els alumnes i els mentors. En el segon estudi, denominat "Els incidents crítics en les aules de pràcticum universitari" s'ha analitzat 334 ICs, determinant que els més freqüents es van relacionar amb la gestió de les relacions interpersonals i les conductes individuals dels alumnes, així com la gestió dels continguts a ensenyar. Es van identificar altres tipologies d’ICs en menor presència, per exemple, els incidents relacionats amb el propi mentor, i sent tots ells influents en la identitat docent d'estudiants de magisteri. També es va analitzar si existien diferències entre els dos grups d'estudiants, agrupats en clústers respecte a la percepció de les tasques docents a realitzar i els ICs narrats durant el pràcticum. Els resultats van indicar que els estudiants del clúster 1 els interpel·len ICs majorment relacionats amb els continguts, la metodologia i l'organització de l'aula. En canvi, els estudiants del clúster 2 mostren preocupació per ICs associats a les relacions amb els alumnes i els mentors. Per tant, les diferents percepcions cap a les tasques docents poden incidir en la naturalesa dels ICs als quals s'enfronten, les futures presa de decisions i en les estratègies docents que apliquen els estudiants de magisteri en aquests ICs. El tercer estudi, "Tensions i aprenentatges identitaris dels estudiants de magisteri en l'afrontament d'incidents crítics en les aules de pràcticum universitari" evidencia l'existència de tensions identitàries latents en els estudiants de magisteri especialment vinculades a la percepció de la seva competència docent i les divergències entre les teories i les pràctiques sostingudes pel mentor de l'escola, el tutor de la universitat o les seves pròpies. En la resolució dels ICs van predominar estratègies de decisió que tenen a veure amb respostes estratègiques que impliquen certa presa de decisions sobre com actuar davant l'incident, de manera intencional i conscient. Finalment, els aprenentatges identitaris dels estudiants es van relacionar amb posicions professionals vinculades a la gestió de l'aula, a exercir com a models per als seus alumnes i ser agents col·laboradors en el centre educatiu de pràctiques. En síntesi, els resultats d'aquesta tesi doctoral permeten disposar d'un qüestionari de valoració de les tasques docents en estudiants de magisteri i d'un ventall ampli de quins són els ICs, les tensions i les estratègies d'afrontament habituals dels estudiants de magisteri. Aquests poden ser utilitzats per professors universitaris i/o mentors de les escoles com a exemples o casos per afavorir la reflexió sobre la pròpia pràctica durant la formació inicial de mestres.

La presente investigación profundiza, desde una perspectiva socioconstructivista y dialógica de la identidad docente, en torno al conocimiento de las percepciones de los estudiantes de magisterio sobre las tareas docentes, los incidentes críticos (ICs) vividos durante el período de prácticas, las posibles tensiones identitarias que explican su aparición y las estrategias de afrontamiento que utilizan. El desarrollo de la identidad del futuro maestro a través de los ICs durante sus prácticas ha permitido identificar sobre qué posiciones docentes los estudiantes han manifestado haber aprendido. La identidad docente se considera un proceso dinámico, progresivo y dialógico que integra tanto aspectos individuales como sociales y el prácticum deviene uno de los espacios educativos con mayor influencia para su estudio, ya que los estudiantes construyen y reconstruyen su identidad docente a través de las experiencias reales, con sentido y significatividad que ocurren en las aulas. Entendemos por IC aquellas experiencias significativas que suceden en las aulas y que son consideradas críticas por el propio estudiante, porque suponen cierta desestabilización emocional. Las tensiones serían aquellas luchas internas a las que se enfrentan los futuros docentes, tratando de equilibrar el maestro que desean ser y el maestro real al posicionarse en una situación concreta. Tanto los ICs como las tensiones inciden en su reconstrucción identitaria. Esta tesis está organizada en tres estudios en los que han participado estudiantes de 3r y 4t curso del grado de Educación Primaria. En el conjunto de los estudios realizados se ha utilizado la Escala de Percepciones de las Tareas docentes y análisis de los Incidentes Críticos (EPTIC), elaborada ad hoc para esta investigación. Esta escala fue diseñada para conocer las percepciones sobre las tareas docentes y recoger los principales ICs que se dan en las aulas durante su período de prácticas. La tesis tiene un diseño de método mixto de carácter descriptivo-interpretativo. El primer estudio responde metodológicamente a un estudio de naturaleza cuantitativa y los otros dos estudios han implicado un análisis cualitativo de los datos. En el primer estudio, denominado “Validación de la escala de percepciones de las tareas docentes en estudiantes de magisterio”, se ha validado la subescala B Percepciones de las tareas docentes de la escala EPTIC que describe y analiza la percepción que tienen los estudiantes respecto a las tareas docentes. El análisis factorial exploratorio (AFE) y el análisis paralelo (AP) realizado permitió afirmar que la escala cumple con todos los requisitos psicométricos necesarios y está determinada por dos factores principales, las “Técnicas instruccionales” y los “Aspectos afectivos-emocionales y de relación” que permiten a la vez identificar dos grupos de alumnos. En un primer grupo, se caracterizan los estudiantes que puntúan muy alto en los dos factores, muy motivados por tareas vinculadas a la práctica educativa y las relaciones con la comunidad educativa, y en un segundo grupo se caracterizan los estudiantes que puntúan más moderadamente en los dos factores, muy motivados por tareas vinculadas a la actividad educativa concreta y las relaciones con los alumnos y los mentores. En el segundo estudio, denominado “Los incidentes críticos en las aulas de prácticum universitario” se ha analizado 334 ICs, determinando que los más frecuentes se relacionaron con la gestión de las relaciones interpersonales y las conductas individuales de los alumnos, así como la gestión de los contenidos a enseñar. Se identificaron otras tipologías de ICs en menor presencia, por ejemplo, los incidentes relacionados con el propio mentor, y siendo todos ellos influyentes en la identidad docente de los estudiantes de magisterio. También se analizó si existían diferencias entre los dos grupos de estudiantes, agrupados en clústeres respecto a la percepción de las tareas docentes a realizar y los ICs narrados durante el prácticum. Los resultados indicaron que a los estudiantes del clúster 1 les interpelan ICs mayormente relacionados con los contenidos, la metodología y la organización del aula. En cambio, los estudiantes del clúster 2 muestran preocupación por ICs asociados a las relaciones con los alumnos y los mentores. Por tanto, las diferentes percepciones hacia las tareas docentes pueden incidir en la naturaleza de los ICs a los que se enfrentan, las futuras toma de decisiones y en las estrategias docentes que aplican los estudiantes de magisterio en dichos ICs. El tercer estudio, “Tensiones y aprendizajes identitarios de los estudiantes de magisterio en el afrontamiento de incidentes críticos en las aulas de prácticum universitario” evidencia la existencia de tensiones identitarias latentes en los estudiantes de magisterio especialmente vinculadas a la percepción de su competencia docente y las divergencias entre las teorías y las prácticas sostenidas por el mentor de la escuela, el tutor de la universidad o las suyas propias. En la resolución de los ICs predominaron estrategias de decisión que tienen que ver con respuestas estratégicas que implican cierta toma de decisiones sobre cómo actuar frente al incidente, de forma intencional y consciente. Finalmente, los aprendizajes identitarios de los estudiantes se relacionaron con posiciones profesionales vinculadas a la gestión del aula, a ejercer como modelos para sus alumnos y ser agentes colaboradores en el centro educativo de prácticas. En síntesis, los resultados de esta tesis doctoral permiten disponer de un cuestionario de valoración de las tareas docentes en estudiantes de magisterio y de un abanico amplio de cuáles son los ICs, las tensiones y las estrategias de afrontamiento habituales de los estudiantes de magisterio. Estos pueden ser utilizados por profesores universitarios y/o mentores de las escuelas como ejemplos o casos para favorecer la reflexión sobre la propia práctica durante la formación inicial de maestros.

Applying a socioconstructivist and dialogical perspective to the question of teaching identity, the present study explores student teachers’ perceptions of their teaching tasks, the critical incidents (CI) they experience during their practicum period, the possible tensions of identity that prompt these incidents, and the coping strategies that the student teachers apply in order to deal with them.

The development of the identity of future teachers through their experience of CIs during their practice sessions has helped to identify the teaching positions the students feel that they have learned.

The formation of teacher identity is considered a dynamic, progressive and dialogical process that integrates both individual and social aspects. The practicum is an ideal educational space for its study, since students build and rebuild their teaching identity through meaningful real experiences that occur in classrooms.

By CIs we mean significant experiences in the classroom that are considered critical by the student teachers themselves, because they are events that involve a degree of emotional destabilization. The tensions created may be internal struggles that future teachers face: for example, trying to balance their ideal image of the teacher they want to be with the necessities imposed on them in a specific situation. CIs and these tensions both influence the construction of their identity.

This thesis comprises three studies involving student teachers on the third and fourth years of the Primary Teacher Education degree. All three studies apply the Perceptions of Teaching Tasks and Analysis of Critical Incidents Scale (EPTIC), which was developed ad hoc for this research. The EPTIC was designed to identify student teachers’ perceptions of their teaching tasks and to record the main CIs they experience in the classroom during their practicum period. Methodologically speaking, the thesis applies a descriptive-interpretative mixed method design: the first study is quantitative, while the other two studies involve a qualitative analysis of the data.

The first study, entitled “Validation of the Scale of Perceptions of Teaching tasks in Teaching students”, validates subscale B of the EPTIC, describing and analysing student teachers’ perceptions of their teaching tasks. The exploratory factor analysis and the parallel analysis carried out show that the scale meets all the necessary psychometric requirements and is determined by two main factors: “Instructional techniques” and “Affective-emotional and relationship aspects”. The results also identify two groups of students. The first group comprises students who score very high on both factors, are highly motivated by tasks related to educational practice and relations with the educational community; the second group comprises students who have more moderate scores on the two factors and are highly motivated by tasks linked to the specific educational activity and relationships with their students and mentors.

The second study, entitled “Critical incidents in university practicum classrooms” analyses 334 CIs, and finds that the most frequent events were related to the management of interpersonal relationships and the individual behaviors of pupils, as well as the management of the contents to be taught. Other types of CIs that were less represented were, for example, events related to the interaction with the mentor. All these events were influential in the formation of the teacher identity among the teaching students. The study also analysed whether there were differences between the two groups of students, grouped into clusters regarding their perceptions of the teaching tasks to be carried out and of the CIs reported during the practicum. The results indicated that students in cluster 1 mainly report CIs related to the contents, methodology and organization of the classroom; in contrast, students in cluster 2 show concern for CIs to do with relationships with students and mentors. Therefore, the different perceptions of teaching tasks may influence the nature of the CIs that primary school teacher students face, their decision-making in the future, and the teaching strategies that they apply in these situations. The third study, “Tensions and identity learning of teaching students in coping with critical incidents in university practicum classrooms”, draws attention to the existence of latent identity tensions in teaching students linked especially to the perception of their teaching competence and the divergences between theories and practices subscribed to by the school mentors, the university tutors, or the students themselves. In the resolution of the CIs, the most prevalent approaches to decision-making involved strategic responses that aimed to deal with the incident in a deliberate and conscious way. Finally, the identity learning of the students was related to professional positions regarding classroom management, their role as models for their pupils and their role in the school where they were carrying out their practicum. In summary, this doctoral thesis creates a scale for evaluating teaching tasks carried out by teaching students that presents a wide-ranging view of the CIs and the tensions they face and of the coping strategies they apply. The data may be useful for university teachers or school mentors as examples or cases to encourage reflection on their own practices during initial teacher training.