Imaginar robots para los cuidados: ética, política y tecnología

Abstract

Una de les principals incerteses del nostre món té a veure amb l’abast del que alguns anomenen la Nova Robòtica. Aquesta nova era de la robòtica està caracteritzada pel desenvolupament de robots pensats per a “col·laborar” amb els humans, dissenyats per ser introduïts en entorns quotidians. En l’àmbit de la salut hi ha un creixement exponencial d’investigacions i projectes relacionats amb la utilització d’aquest tipus de robots en processos terapèutics o de cura, els robots de cura. No obstant això, per la seva capacitat de mobilitzar les emocions i interpel·lar la nostra pròpia humanitat, el desenvolupament d’aquests artefactes desperta nombroses controvèrsies ètiques. Més enllà dels escenaris utòpics o distòpics que plantegen els debats ètics premonitoris que preconitzen el desenvolupament d’una sèrie de funcionalitats, en la present tesi proposo un debat ètic alternatiu que explora l’ètica en robòtica des de la discussió sobre el bé comú i el bon viure. A partir de la pregunta sobre quines són les formes de relació i l’ordre social que proposen els robots de cura, busco identificar i analitzar les controvèrsies al voltant del desenvolupament i introducció d’aquests robots, com un element previ per poder discutir sobre formes de desenvolupament tecnocientífic que persegueixin una bona vida en comú. Amb aquest objectiu he elaborat una aproximació pròpia a l’estudi de l’ètica dels robots, no des d’una ètica en majúscules o de grans principis, sinó des d’una ètica de batalla, quotidiana, negociable... feta i per fer. He realitzat l’acostament a aquestes qüestions des del marc teòric dels Science and Technology Studies (STS), utilitzant el principi d’heterogeneïtat i la idea de mediació tècnica com a conceptes centrals, introduint també algunes nocions desenvolupades des de la filosofia de la tecnologia, com la idea de moral materialitzada i de codis tècnics. En aquest marc conceptual hi he introduït també la noció d’imaginari, a partir de la meva lectura de l’obra de Castoriadis. Prenent els imaginaris com construccions col·lectives de les significacions del món comú, que alhora configuren als individus i són configurades per ells, els he utilitzat com a eina per analitzar des dels STS qüestions polítiques en l’ètica de les tecnologies. Mitjançant la realització d’un extens treball empíric (procés de disseny participatiu, Vision Assessment i entrevistes), he analitzat els imaginaris al voltant dels robots de cura, identificat diversos conflictes que confronten la lògica tecnocràtica amb una lògica que situa al centre del debat l’entramat de relacions de cures que sustenten els nostres mons i nosaltres mateixes. A partir d’aquests conflictes, al llarg de la tesi vaig configurant una sèrie de controvèrsies ètiques que fan referència a: la democratització de les tecnologies utilitzant processos participatius; la noció d’interacció humans-màquina; la direccionalitat de la cura; l’estabilitat de l’artefacte; la forma de les cures; i la lògica de funcionament. Finalment, des de la identificació d’aquestes controvèrsies, proposo l’articulació d’un marc ètic capaç de guiar la introducció i l’ús de robots de cura en l’àmbit de la salut, basat en el principi de precaució i l’acció mesurada.

Una de las principales incertidumbres de nuestro mundo tiene que ver con el alcance de lo que algunos llaman la Nueva Robótica. Esta nueva era de la robótica está caracterizada por el desarrollo de robots pensados para “colaborar” con los humanos, diseñados para ser introducidos en entornos cotidianos. En el ámbito de la salud hay un crecimiento exponencial de investigaciones y proyectos relacionados con la utilización de este tipo de robots en procesos terapéuticos o de cuidados, los robots de cuidado. Sin embargo, por su capacidad de movilizar las emociones e interpelar nuestra propia humanidad, el desarrollo de estos artefactos despierta numerosas controversias éticas. Más allá de los escenarios utópicos o distópicos que plantean los debates éticos premonitorios que preconizan el desarrollo de una serie de funcionalidades, en la presente tesis propongo un debate ético alternativo que explora la ética en robótica desde la discusión sobre el bien común y el buen vivir. A partir de la pregunta sobre cuáles son las formas de relación y el orden social que proponen los robots de cuidado, busco identificar y analizar las controversias en torno al desarrollo e introducción de estos robots, como un elemento previo para poder discutir sobre formas de desarrollo tecnocientífico que persigan una buena vida en común. Con este objetivo he elaborado una aproximación propia al estudio de la ética de los robots, no desde una ética en mayúsculas o de grandes principios, sino desde una ética de batalla, cotidiana, negociable… hecha y por hacer. He realizado el acercamiento a estas cuestiones desde el marco teórico de los Science and Technology Studies (STS), utilizando el principio de heterogeneidad y la idea de mediación técnica como conceptos centrales, introduciendo también algunas nociones desarrolladas desde la filosofía de la tecnología, como la idea de moral materializada y de códigos técnicos. En este marco conceptual he introducido también la noción de imaginario, a partir de mi lectura de la obra de Castoriadis. Tomando los imaginarios como construcciones colectivas de las significaciones del mundo común, que a la vez configuran a los individuos y son configuradas por ellos, los he utilizado como herramienta para analizar desde los STS cuestiones políticas en la ética de las tecnologías. Mediante la realización de un extenso trabajo empírico (proceso de diseño participativo, Vision Assessment y entrevistas), he analizado los imaginarios alrededor de los robots de cuidado, identificado diversos conflictos que confrontan la lógica tecnocrática con una lógica que sitúa en el centro del debate el entramado de relaciones de cuidados que sustentan nuestros mundos y nosotras mismas. A partir de esos conflictos, a lo largo de la tesis voy configurando una serie de controversias éticas que hacen referencia a: la democratización de las tecnologías utilizando procesos participativos; la noción de interacción humanos-máquina; la direccionalidad de los cuidados; la estabilidad del artefacto; la forma de los cuidados; y la lógica de funcionamiento. Finalmente, desde la identificación de estas controversias, propongo la articulación de un marco ético capaz de guiar la introducción y el uso de robots de cuidado en el ámbito de la salud, basado en el principio de precaución y la acción mesurada.

One of the main uncertainties of our world has to do with the development of what some call the New Robotics. This new era of robotics is characterized by the development of robots intended to “collaborate” with humans, designed to be introduced into everyday environments. In the health domain, there is an exponential growth in research and projects related to the use of this type of robots in therapeutic or care processes: the care robots. However, because of their ability to mobilize emotions and appeal to our own humanity, the development of these artifacts raises numerous ethical concerns. Beyond the utopian or dystopian scenarios posed by premonitory ethical debates that advocate the development of a series of functionalities, in the present thesis I propose an alternative ethical debate that explores ethics in robotics from the discussion of the common good and good living. Based on the question of what forms of relationship and social order are proposed by care robots, I seek to identify and analyze the controversies surrounding the development and introduction of these robots. This would make possible a discussion regarding which versions of techno-scientific development are aiming for a good life in common. With this objective I have elaborated my own approach to the study of the ethics of robots, not from an ethics in capital letters or of great principles, but from an ethics of battle, daily, negotiable... made and to be made. I have approached these questions from the theoretical framework of Science and Technology Studies (STS), using the principle of heterogeneity and the idea of technical mediation as central concepts, also introducing some notions developed from the philosophy of technology, such as the idea of materialized morality and technical codes. Within this conceptual framework I have also introduced the notion of the imaginary, based on my reading of Castoriadis’ work. Taking the imaginaries as collective constructions of the meanings of the common world, which at the same time configure individuals and are configured by them, I have used them as a tool to analyze political issues in the ethics of technologies from a STS perspective. By means of an extensive empirical work (participatory design process, Vision Assessment, and interviews), I have analyzed the imaginaries around care robots, identifying several conflicts that confront technocratic logic with a logic that places at the center of the debate the network of care relationships that sustain our worlds and ourselves. Based on these conflicts, throughout the thesis I have configured a series of ethical controversies that refer to: the democratization of technologies using participatory processes; the notion of human-machine interaction; the directionality of care; the stability of the device; the form of care; and the logic of functioning. Finally, from the identification of these controversies, I propose the articulation of an ethical framework capable of guiding the introduction and use of care robots in the area of health, based on the precautionary principle and measured action.