Cuerpo(s) en luchas: itinerarios disidentes de la discapacidad en Chile

Abstract

Les diferències corporals s’han tractat al llarg de la història per diferents mecanismes socials, jurídics, polítics, ètics i culturals que han estat objecte per a diferents disciplines i àmbits d’acció. En l’actualitat, les ciències socials crítiques, ha pres interès en la visibilització i problematització de les corporeïtats contra hegemòniques -en el sentit Gramsciano- que permeten analitzar les imperfeccions, desviacions i sortides a el règim dominant-normatiu de la ciència, societat i cultura. Per tant, que contribueixen a les lluites i desafiaments d’inici de segle XXI.

En aquest context, la investigació realitzada va tenir per objectiu, analitzar com es construeixen els itineraris corporals de les persones dissidents de la discapacitat que viuen a Xile. Per això, faci una aproximació qualitativa a través de 11 entrevistes en profunditat, 6 conversatorios i material de difusió de 8 dels i les activistes que utilitzaven xarxes socials.

Es destaca de la investigació la seva proposta epistemològica i el seu enfocament metodològic que trenca amb la participació medicalitzada de la democràcia, que agrupa les investigacions de les dissidències segons criteris diagnòstics. De la mateixa manera, es va incorporar una perspectiva feminista descolonial de la discapacitat als estudis de la sociologia de el cos. Per tant, va involucrar qüestionaments fonamentals a les relacions que construeixen les societats sexistes occidentals.

Per aquest motiu vaig posar especial atenció a l’impacte de sistema sexe-gènere en les lluites de les persones dissidències per incorporar-se en igualtat de condicions a totes les dinàmiques socials, que segueixen marcant el patró patriarcal, androcèntric i capacitista a les demandes i reivindicacions de justícia social .

Per això, els itineraris corporals de les persones dissidents de la discapacitat han de situar-se com línies de fuites (Guattari, 2013) a la heteronormativitat indolent i com corporeïtats rebels (De Sousa Santos, 2016) que desestabilitzen la cultura capacitista o com a part d’un moviment global de revolució somatopolítico (Preciado, 2019) de desviació en l’organització neoliberal.

Els resultats mostren les corporeïtats transitant per la vulnerabilitat corporal, l’agència corporal i els discursos polítics que van donar compte de les trajectòries existencials d’un grup particular de cossos, que serveixen per mostrar i exemplificar les vides en moviments, amb tensions, fracassos i èxits. Aquests itineraris ajuden a conscienciar les variades necessitats que requereixen les nostres corporeïtats, que cobreixen un ampli ventall de possibilitats com mostren les diverses interrelacions entre les agències socials i les ideologies polítiques.

Finalment, es va poder comprovar com l’etiquetatge de la discapacitat ve a fer una actualització modern colonial que entrecreua la lògica de les societats disciplinàries amb les societats de control, pel que fa ja no només vol conduir els règims mèdics-patològics dels cossos, sinó també, quines seran les formes de “”inclusió”” atorgant un caràcter negatiu-positiu en els nostres afectes i un caràcter institucional / comunitari per les seves respostes i propostes públiques ciutadanes.

Las diferencias corporales se han tratado a lo largo de la historia por diferentes mecanismos sociales, jurídicos, políticos, éticos y culturales que han sido objeto para diferentes disciplinas y ámbitos de acción. En la actualidad, las ciencias sociales críticas, ha tomado interés en la visibilización y problematización de las corporeidades contra hegemónicas -en el sentido Gramsciano- que permiten analizar las imperfecciones, desviaciones y salidas al régimen dominante-normativo de la ciencia, sociedad y cultura. Por lo tanto, que contribuyen a las luchas y desafíos de inicio de siglo XXI.

En ese contexto, la investigación realizada tuvo por objetivo, analizar como se construyen los itinerarios corporales de las personas disidentes de la discapacidad que viven en Chile. Para eso, realice una aproximación cualitativa a través de 11 entrevistas en profundidad, 6 conversatorios y material de difusión de 8 de los y las activistas que utilizaban redes sociales.

Se destaca de la investigación su propuesta epistemológica y su enfoque metodológico que rompe con la participación medicalizada de la democracia, que agrupa las investigaciones de las disidencias según criterios diagnósticos. De la misma manera, se incorporó una perspectiva feminista descolonial de la discapacidad a los estudios de la sociología del cuerpo. Por lo tanto, involucró cuestionamientos fundamentales a las relaciones que construyen las sociedades sexistas occidentales.

De ahí que puse especial atención al impacto del sistema sexo-género en las luchas de las personas disidencias para incorporarse en igualdad de condiciones a todas las dinámicas sociales, que siguen marcando el patrón patriarcal, androcéntrico y capacitista en las demandas y reivindicaciones de justicia social.

Por eso, los itinerarios corporales de las personas disidentes de la discapacidad deben situarse como líneas de fugas (Guattari, 2013) a la heteronormatividad indolente y como corporeidades rebeldes (De Sousa Santos, 2016) que desestabilizan la cultura capacitista o como parte de un movimiento global de revolución somatopolítico (Preciado, 2019) de desviación en la organización neoliberal.

Los resultados muestran las corporeidades transitando por la vulnerabilidad corporal, la agencia corporal y los discursos políticos que dieron cuenta de las trayectorias existenciales de un grupo particular de cuerpos, que sirven para mostrar y ejemplificar las vidas en movimientos, con tensiones, fracasos y éxitos. Estos itinerarios ayudan a concientizar las variadas necesidades que requieren nuestras corporeidades, que cubren un amplio abanico de posibilidades como muestran las diversas interrelaciones entre las agencias sociales y las ideologías políticas.

Finalmente, se pudo comprobar como el etiquetaje de la discapacidad viene a hacer una actualización moderno colonial que entrecruza la lógica de las sociedades disciplinarias con las sociedades de control, en cuanto ya no sólo quiere conducir los regímenes médicos-patológicos de los cuerpos, sino también, cuales serán las formas de "inclusión" otorgando un carácter negativo-positivo en nuestros afectos y un carácter institucional/comunitario para sus respuestas y propuestas públicas ciudadanas.

Body differences have been treated throughout history by different social, legal, political, ethical and cultural mechanisms that have been subject to different disciplines and fields of action. At present, the critical social sciences, has taken interest in the visibility and problematization of corporations against hegemonics - in the Gramsciano sense - that allow to analyze the imperfections, deviations and exits to the dominant-normative regime of science, society and culture. Therefore, they contribute to the struggles and challenges of the beginning of the 21st century.

In this context, the research carried out was aimed at analyzing how the bodily itineraries of people with disabilities who live in Chile are built. For that, make a qualitative approach through 11 in-depth interviews, 6 conversations and dissemination material of 8 of the activists who used social networks.

The research highlights its epistemological proposal and its methodological approach that breaks with the medicalized participation of democracy, which groups the investigations of dissent according to diagnostic criteria. In the same way, a decolonial feminist perspective of disability was incorporated into studies of the sociology of the body. Therefore, it involved fundamental questions to the relationships that build western sexist societies.

Hence, I paid special attention to the impact of the sex-gender system on the struggles of people dissidents to incorporate all social dynamics on equal terms, which continue to mark the patriarchal, androcentric and capacitist pattern in the demands and demands of social justice .

For this reason, the bodily itineraries of the dissidents of disability must be placed as leaking lines (Guattari, 2013) to indolent heteronormativity and as rebel corporations (De Sousa Santos, 2016) that destabilize the capacitist culture or as part of a movement global somatopolitical revolution (Preciado, 2019) of deviation in the neoliberal organization.

The results show corporations moving through body vulnerability, body agency and political discourses that gave account of the existential trajectories of a particular group of bodies, which serve to show and exemplify lives in movements, with tensions, failures and successes. These itineraries help raise awareness of the varied needs that our corporations require, which cover a wide range of possibilities as shown by the various interrelationships between social agencies and political ideologies.Finally, it could be seen how the labeling of disability comes to make a modern colonial update that intersects the logic of disciplinary societies with control societies, since it no longer wants to only conduct the medical-pathological regimes of the bodies, but also, which will be the forms of "inclusion" granting a negative-positive character in our affections and an institutional / community character for their public responses and public proposals.