Promoure l'Aprenentatge d'Habilitats Socials en Infants amb TEA a través del Video Modeling

Abstract

Els trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) suposen un repte per a les famílies, la comunitat i els professionals de tots els àmbits. En les últimes dècades hi hagut un augment de les investigacions en aquest camp i han sorgit diferents models d’intervenció basats en l’evidència científica. El dèficit principal de les persones amb TEA es troba en la comunicació social, concepte que engloba diferents tipus d’habilitats. Davant la necessitat d’ampliar el ventall d’eines que contribueixen a afavorir el desenvolupament social de les persones amb TEA, en la present tesi ens hem plantejat com objectiu principal mesurar l’eficàcia de la tècnica del vídeo modeling per promoure les habilitats socials d’un grup de 4 nens i nenes amb TEA en edat escolar. La investigació s’ha realitzat dins un marc inclusiu, en context escolar, i amb la participació en la intervenció de companys d’aula dels nens i nenes amb TEA. Com a objectius secundaris ens hem plantejat mesurar la generalització dels aprenentatges i, també, si l’estudi ha ajudat als companys d’aula a prendre consciència de les dificultats que presenten els seus companys amb TEA. L’estudi ha seguit el disseny de cas únic de línia base múltiple. Els resultats de l’estudi estan en la línia d’altres investigacions i mostren que el vídeo modeling és efectiu per afavorir alguns aspectes de la comunicació social, com és el joc compartit amb els iguals. En cas d’aplicar aquesta tècnica, els resultats indiquen la necessitat de realitzar una valoració prèvia dels participants, per valorar els requisits previs a la intervenció: atenció sostinguda, imitació i nivell de comunicació social. Les conclusions també assenyalen la necessitat d’escollir conductes fàcilment observables i mesurables, i que s’adeqüin al nivell de desenvolupament de cada nen i nena.

Los Trastornos del Espectro del autismo (TEA) suponen un reto para las familias, la comunidad y los profesionales de todos los ámbitos. En las últimas décadas ha habido un aumento de las investigaciones en este campo y han surgido diferentes modelos de intervención basados en la evidencia científica. El déficit principal de las personas con TEA se encuentra en la comunicación social, concepto que engloba diferentes tipos de habilidades. Ante la necesidad de ampliar la gama de herramientas que contribuyen a favorecer el desarrollo social de las personas con TEA, en la presente tesis nos hemos planteado como objetivo principal medir la eficacia de la técnica del vídeo modeling para promover las habilidades sociales de un grupo de 4 niños y niñas con TEA en edad escolar. La investigación se ha realizado dentro de un marco inclusivo, en contexto escolar, i con la participación en la intervención de compañeros de aula de los niños y niñas con TEA. Como objetivos secundarios nos hemos planteado medir la generalización de los aprendizajes y, también, si el estudio ha ayudado a los compañeros de aula a tomar conciencia de las dificultades que presentan sus compañeros con TEA. El estudio ha seguido el diseño de caso único de línea base múltiple. Los resultados del estudio están en la línea de otras investigaciones y muestran que el vídeo modeling es efectivo para favorecer algunos aspectos de la comunicación social, como es el juego compartido con los iguales. En caso de aplicar esta técnica, los resultados indican la necesidad de realizar una valoración previa de los participantes, para valorar los requisitos previos a la intervención: atención sostenida, imitación y nivel de comunicación social. Las conclusiones también señalan la necesidad de elegir conductas fácilmente observables y medibles, y que se adecuen al nivel de desarrollo de cada niño y niña.

Autism Spectrum Disorders are a challenge for the families, community and professionals of all disciplines. In the last decades, there have been an increasing number of researches on this field, and different intervention models had arisen. Social-communication deficits are the core symptoms of ASD, and there is a range of skills encompassed in this concept. Considering this, it seems relevant to broaden the range of techniques that contribute to assist the social-communication development of children with ASD. The main goal of this thesis has been to assess the efficacy of a video modeling intervention focused on promoting social-communications skills in a group of 4 children diagnosed with ASD in school age. The researched took place in an inclusive framework in a school context, and in collaboration of typically developing peers (TDP) of the same class of the ASD kids. There have been other goals assessed such as generalization of learned skills and, also, it has been considered if the participation of the TDP has been helpful to increase their awareness about the social impairments of the kids with ASD. The present research followed a single case design, specifically, a multiple baseline design. The results are aligned with other researches in the field and showed that video modeling is effective to improve some social-communication skills such as reciprocal play with peers. An evaluation of prerequisite skills of the participants such as maintained attention, imitation skills and social-communication development should be made before implementing the technique. Conclusions point out the importance of choosing easily observable behaviors, in order to facilitate its measurement, and they should be adequate to the developmental stage of the children.