Función de las autolesiones y su relación con la disociación y la organización de la personalidad

Abstract

Les Autolesions No Suïcides (ANS) són un fenomen creixent entre els adolescents de la població general. Són conductes amb gran variabilitat pel que fa a definició i comprensió dels seus mecanismes psicopatològics subjacents. Representen un problema de salut pública, perquè motiven un gran nombre de consultes a urgències. L'adolescència és una etapa evolutiva en què el jove ha de fer front a molts canvis que poden augmentar els nivells d'estrès i afectar el desenvolupament de la personalitat i la presència d'autolesions és un indicador de patiment psíquic. L'objectiu de la tesi és l'estudi i la comprensió de les ANS en el seu sentit més ampli, identificant aspectes de prevalença, comorbiditats, factors de risc, funcions i mecanismes psicopatològics i estructurals de la personalitat dels adolescents que presenten aquestes conductes. S'han dut terme tres estudis conceptualitzats en tres articles. El primer és una revisió sistemàtica entorn a conceptes fonamentals de les ANS. Els estudis II i III són amb una mostra d'adolescents d'instituts de la població general d'entre 14 i 18 anys. En l'estudi II es relacionen les ANS amb experiències adverses en les relacions familiars i amb experiències dissociatives i en l'estudi III s'analitza la relació entre les ANS i l'estructura de personalitat segons el model de Kernberg. Els resultats mostren que les ANS són un fenomen tan comú entre els adolescents que s'han proposat com un potencial trastorn independent. A més, els adolescents que van informar d'experiències traumàtiques en la infància i d'experiències dissociatives tenien més probabilitats de comprometre’s en ANS. Finalment, es va identificar una relació positiva entre les ANS i l'estructura de personalitat.

Las Autolesiones No Suicidas (ANS) son un fenómeno creciente entre los adolescentes de la población general. Son conductas con gran variabilidad en cuanto a definición y comprensión de sus mecanismos psicopatológicos subyacentes. Representan un problema de salud pública, porque motivan un gran número de consultas a urgencias. La adolescencia es una etapa evolutiva en la que el joven tiene que hacer frente a muchos cambios que pueden aumentar los niveles de estrés y afectar al desarrollo de la personalidad y la presencia de autolesiones es un indicador de sufrimiento psíquico. El objetivo de la tesis es el estudio y la comprensión de las ANS en su sentido más amplio, identificando aspectos de prevalencia, comorbilidades, factores de riesgo, funciones y mecanismos psicopatológicos y estructurales de la personalidad de los adolescentes que presentan estas conductas. Se han llevado cabo tres estudios conceptualizados en tres artículos. El primero es una revisión sistemática entorno a conceptos fundamentales de las ANS. Los estudios II y III son con una muestra de adolescentes de institutos de la población general de entre 14 y 18 años. En el estudio II se relacionan las ANS con experiencias adversas en las relaciones familiares y con experiencias disociativas y en el estudio III se analiza la relación entre las ANS y la estructura de personalidad según el modelo de Kernberg. Los resultados muestran que las ANS son un fenómeno tan común entre los adolescentes que se han propuesto como potencial trastorno independiente. Además, los adolescentes que informaron de experiencias traumáticas en la infancia y de experiencias disociativas tenían más probabilidades de comprometerse en ANS. Por último, se identificó una relación positiva entre las ANS y la estructura de personalidad.

Non-Suicidal Self-Injury (NSSI) is a growing phenomenon among adolescents in the general population. They are behaviors with great variability in terms of definition and understanding of their underlying psychopathological mechanisms. They represent a public health problem because they motivate a large number of emergency consultations. Adolescence is an evolutionary stage in which the young person has to face many changes that can increase stress levels and affect personality development, and the presence of self-harm is an indicator of psychic suffering. The objective of the thesis is the study and understanding of NSSI in its broadest sense, identifying aspects of prevalence, comorbidities, risk factors, functions, and psychopathological and structural mechanisms of the adolescents' personality that present these behaviors. We carried out three studies conceptualized in three articles. The first is a systematic review of fundamental NSSI concepts. Studies II and III are with a sample of high school adolescents of the general population between 14 and 18 years old. In study II, NSSI is related to adverse experiences in family relationships and dissociative experiences, and study III analyzes the relationship between NSSI and personality structure according to the Kernberg model. The results show that NSSI is such a common phenomenon among adolescents that it has been proposed as a potential independent disorder. Additionally, adolescents who reported traumatic childhood experiences and dissociative experiences were more likely to engage in NSSI. Finally, a positive relationship was identified between the NSSI and the personality structure.