Riesgo de suicidio e inteligencia emocional de los adolescentes en acogimiento residencial

Abstract

Els adolescents tutelats en acolliment residencial conformen un col·lectiu especialment vulnerable caracteritzat per la presència concurrent de problemàtiques internalitzades i externalitzades que els col·loquen en una situació de risc per al desenvolupament d’ideacions i/o comportaments suïcides. Les dificultats de regulació emocional representen correlats transdiagnòstics de les problemàtiques associades al maltractament infantil que acostumen a estar presents en aquest col·lectiu. La Teràpia basada en Intel·ligència Emocional (TIE) constitueix una modalitat terapèutica grupal que busca, precisament, fomentar les habilitats necessàries per a una adequada regulació emocional. L’objectiu final d’aquesta tesi doctoral consisteix en reduir el risc de suïcidi dels adolescents tutelats en acolliment residencial. Amb aquesta finalitat, en primer lloc, es va portar a terme revisió sistemàtica que permetés conèixer en profunditat els resultats empírics previs sobre la relació entre les experiències de maltractament infantil i les dificultats de regulació emocional dels adolescents. Posteriorment, es va efectuar un estudi descriptiu (n = 61) que permetés conèixer el perfil d’intel·ligència emocional percebuda (IEP), el risc de suïcidi i el grau de satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques (NPB) dels adolescents tutelats en acolliment residencial, així com la relació existent entre les variables. Finalment, es va efectuar un assaig clínic de mesures repetides (n = 19) en el que es va aplicar la TIE i es va comparar l'evolució dels participants durant el període en el que la van rebre amb la seva evolució en una fase prèvia de llista d’espera. Les mostres analitzades van estar configurades per adolescents tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que es trobaven subjectes a una mesura protectora d’acolliment en Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Les variables analitzades es van avaluar a través dels següents instruments: ISO-30 (Inventory of Suicide Orientation), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale-24) i BNSG-S (Basic Needs Satisfaction in General Scale). Els principals resultats obtinguts van evidenciar una reducció significativa del risc de suïcidi dels participants (DM = 5.26; p < .01; d = .43) a través de la disminució dels nivells de desesperança (DM = 1.00; p < .01; d = .42) i d’ideació suïcida (DM = 1.26; p < .05; d = .32), així com un augment significatiu dels nivells de claredat emocional (DM = -2.21; p < .05; d = .37) i de competència (DM = -.47; p < .01; d = .54) produïts, tots ells, durant el període en el que van rebre la TIE. Aquests resultats suggereixen que la TIE podria ser un tractament efectiu per a mitigar els factors que confereixen risc de suïcidi dels adolescents tutelats en acolliment residencial.

Los adolescentes tutelados en acogimiento residencial conforman un colectivo especialmente vulnerable caracterizado por la presencia concurrente de problemáticas internalizadas y externalizadas que los colocan en una situación de riesgo para el desarrollo de ideaciones y/o comportamientos suicidas. Las dificultades de regulación emocional representan correlatos transdiagnósticos de las problemáticas asociadas al maltrato infantil que suelen estar presentes en este colectivo. La Terapia basada en Inteligencia Emocional (TIE) constituye una modalidad terapéutica grupal que busca, precisamente, fomentar las habilidades necesarias para una adecuada regulación emocional. El objetivo final de esta tesis doctoral consiste en reducir el riesgo de suicidio de los adolescentes tutelados en acogimiento residencial. Para ello, en primer lugar, se llevó a cabo una revisión sistemática que permitiera conocer en profundidad los hallazgos empíricos previos sobre la relación entre las experiencias de maltrato infantil y las dificultades de regulación emocional de los adolescentes. Posteriormente, se realizó un estudio descriptivo (n = 61) que permitiera conocer el perfil de inteligencia emocional percibida (IEP), el riesgo de suicidio y el grado de satisfacción de las necesidades psicológicas básicas (NPB) de los adolescentes tutelados en acogimiento residencial, así como la relación existente entre las variables. Por último, se realizó un ensayo clínico de medidas repetidas (n = 19) en el que se aplicó la TIE y se comparó la evolución de los participantes durante el periodo en el que la recibieron con su evolución en una fase previa de lista de espera. Las muestras analizadas estuvieron conformadas por adolescentes tutelados por la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que se encontraban sujetos a una medida protectora de acogimiento en Centro Residencial de Acción Educativa (CRAE). Las variables analizadas se evaluaron a través de los siguientes instrumentos: ISO-30 (Inventory of Suicide Orientation), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale-24) y BNSG-S (Basic Needs Satisfaction in General Scale). Los principales resultados obtenidos evidenciaron una reducción significativa del riesgo de suicidio de los participantes (DM = 5.26; p < .01; d = .43) a través de la disminución de los niveles de desesperanza (DM = 1.00; p < .01; d = .42) y de ideación suicida (DM = 1.26; p < .05; d = .32), así como un aumento significativo de los niveles de claridad emocional (DM = -2.21; p < .05; d = .37) y de competencia (DM = -.47; p < .01; d = .54) producidos, todos ellos, durante el periodo en el que recibieron la TIE. Estos resultados sugieren que la TIE podría ser un tratamiento efectivo para mitigar los factores que confieren riesgo de suicidio de los adolescentes tutelados en acogimiento residencial.

Adolescents in residential care constitute a particularly vulnerable group characterized by the concurrent presence of internalized and externalized problems that put them at risk of developing suicidal ideations and/or behaviors. Emotion regulation difficulties represent transdiagnostic correlates of childhood maltreatment-related problems usually present in this population. Emotional Intelligence Therapy (EIT) is a group therapy model that seeks, precisely, to develop the necessary skills for adequate emotion regulation. The fundamental purpose of this PhD thesis is to reduce the suicidal risk of adolescents in residential care. To do so, firstly, a systematic review was carried out to gain an in-depth knowledge of previous empirical findings on the relationship between childhood maltreatment and emotion regulation difficulties in adolescents. Subsequently, a descriptive study (n = 61) was conducted to analyze the profile of perceived emotional intelligence (PEI), suicide risk and basic psychological needs (BPN) satisfaction of adolescents in residential care, as well as the relationship between the variables. Lastly, a repeated measures clinical trial (n = 19) was performed in which EIT was applied and participants’ evolution during the period in which they received it was compared with their evolution in a prior waiting list phase. Analyzed samples consisted of adolescents in the care of the Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) under a residential care measure at Centro Residencial de Acción Educativa (CRAE). The analyzed variables were evaluated through the following questionnaires: ISO-30 (Inventory of Suicide Orientation), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale-24) and BNSG-S (Basic Needs Satisfaction in General Scale). Results indicated a significant reduction in suicidal risk of participants (DM = 5.26; p <.01; d = .43) through a decrease in levels of hopelessness (DM = 1.00; p <.01; d = .42) and of suicidal ideation (DM = 1.26; p <.05; d = .32), as well as a significant increase in levels of emotional clarity (DM = -2.21; p <.05; d =. 37) and of competence (DM = -.47; p <.01; d = .54), all of which occurred during the period in which they received EIT. These results suggest that EIT could be an effective treatment to mitigate the factors that confer suicide risk among adolescents in residential care.