Sabers i pràctiques profanes en un servei d'urgències de Catalunya: una perspectiva antropològica

Abstract

Des de fa dècades la demanda de serveis sanitaris augmenta contínuament, tal com ho fan les reivindicacions d’incrementar-ne els seus recursos; també, se'ns presenten les tecnologies com a possibles resolucions de tot. En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi és construir una etnografia del sistema sanitari biomèdic, identificant les percepcions i narratives de les persones sobre salut i malaltia, les causalitats que relacionen ambdós conceptes i les pràctiques que es duen a terme, realitzant també una anàlisi de les relacions de poder en el sistema sanitari. L’estudi té el nucli en un servei d'urgències hospitalari català i utilitza els mètodes propis de la investigació qualitativa –entrevistes, qüestionaris i observació participant–, amb el suport d'anàlisi estadística, optant per una anàlisi hermenèutica interpretativa. Resultats: les emocions i els sentiments ocupen un lloc destacat en el relat de la salut i la malaltia, i la visió més holística sobre el cos xoca amb el paradigma biomèdic; si bé són valors socialment construïts, alhora presenten una part intrínseca d'individualitat i en contínua transformació. De fet, no existeix una idea compartida per tothom. Quant a les causalitats, es reconeixen les dels camps biomèdic, antropològic i místic/religiós/cosmològic. El sistema biomèdic ocupa la centralitat en les pràctiques i atencions, però com que no dona sempre solucions i té un caràcter impositiu i fiscalitzador, sol crear resistències. Dit això, també crea addiccions: s’acut al sistema per les necessitats creades i com a una forma més de consum. És un sistema incardinat en el capitalisme, dominat per les relacions jeràrquiques, de poder i paternalistes que indueixen a la ignorància i a la submissió, on prevalen la por i la inseguretat. Malgrat la seva hegemonia, la biomedicina no ha assolit l'absolut convenciment en l'àmbit popular, atès que segueix havent-hi sincretisme i distàncies explicatives entre els sabers profans i biomèdics.

Desde hace décadas la demanda de servicios sanitarios aumenta continuamente, como lo hacen las reivindicaciones para incrementar sus recursos; también, nos presentan las tecnologías como posibles resoluciones de todo. En este contexto, el objetivo de esta tesis es construir una etnografía del sistema sanitario biomédico, identificando las percepciones y narrativas de las personas sobre salud y enfermedad, las causalidades que relacionan ambos conceptos y las prácticas que se llevan a cabo, realizando también un análisis de las relaciones de poder en el sistema sanitario. El estudio tiene el núcleo en un servicio de urgencias catalán y utiliza los métodos propios de la investigación cualitativa –entrevistas, cuestionarios y observación participante–, con el apoyo de análisis estadístico, optando por un análisis hermenéutico interpretativo. Resultados: las emociones y los sentimientos ocupan un lugar destacado en el relato sobre salud/enfermedad, y la visión más holística sobre el cuerpo choca con el paradigma biomédico; si bien son valores socialmente construidos, a su vez presentan una parte intrínseca de individualidad en continua transformación. De hecho, no existe una idea compartida por todos. Referente a las causalidades, se reconocen las de los campos biomédico, antropológico y místico/religioso/cosmológico. El sistema biomédico ocupa la centralidad en las prácticas y atenciones, pero al no dar siempre soluciones y tener un carácter impositivo y fiscalizador, suele crear resistencias. Dicho esto, también crea adicciones: se acude al sistema por las necesidades creadas y como una forma más de consumo. Es un sistema incardinado en el capitalismo, dominado por las relaciones jerárquicas, de poder y paternalistas que inducen a la ignorancia y a la sumisión, donde prevalen el miedo y la inseguridad. Pese a su hegemonía, la biomedicina no ha logrado el total convencimiento en el ámbito popular, dado que siguen existiendo sincretismo y distancias explicativas entre los saberes profanos y biomédicos.

In the last decades the demand for health services is increasing continuously, as do the claims to increase their resources; also, technologies are presented to us as possible resolutions for everything. In this context, the objective of this thesis is to construct an ethnography of the biomedical health system, identifying people’s perceptions and narratives about health and disease, the causalities that relate both concepts and the practices that are implemented, while also analysing the power relations within the health system. The research has been carried out mainly in a Catalan emergency unit and methods of qualitative research –interviews, questionnaires and participant observation– have been used, with the support of statistical analysis, opting for an interpretive hermeneutic analysis. Results: emotions and feelings occupy a prominent place in the story about health and disease, and the more holistic view of the body clashes with the biomedical paradigm; although they are socially-constructed values, in turn they present an intrinsic part of individuality in continuous transformation. In fact, there does not exist a general idea shared by everyone. Regarding causalities, those of the biomedical, anthropological and mystical/religious/cosmological fields are recognized. The biomedical system occupies the centrality in practices and care, but since it does not always provide solutions and has an imposing and overseeing nature, it tends to create resistances. On the other side, it also creates addictions: the system is used for satisfying created needs as well as just another form of consumption. It is a system intrinsically rooted in capitalism, dominated by hierarchical, power and paternalistic relationships that induce ignorance and submission, where fear and insecurity prevail. Despite its hegemony, biomedicine has not totally won people over, given that syncretism and explanatory distances continue to exist between profane and biomedical knowledge.