Enfermedad renal en el paciente diabético. Utilidad de la biopsia renal

Abstract

La diabetis mellitus és una malaltia d’una crucial importància a nivell mundial per la seva elevada prevalença i augment de la incidència. Una de les seves complicacions més rellevants és el desenvolupament de malaltia renal crònica. La malaltia renal diabètica és la primera causa d’inici de teràpia renal substitutiva en el nostre medi. L’ús de bloquejadors del sistema renina-angiotensina-aldosterona (BSRAA) ha demostrat un efecte beneficiós en els pacients diabètics amb afectació renal lleu, tot i així, aquest benefici a la malaltia renal crònica avançada no és tant clar. Per altra banda, la presència de nefropatia diabètica i nefropatia no-diabètica en el pacient afecte de diabetis i afectació renal, i el valor de la biòpsia renal, han sigut poc estudiats. Estudis recents suggereixen que un percentatge elevat de pacients diabètics amb biòpsia renal estan afectes de nefropatia no-diabètica. L’objectiu de la present tesi és profunditzar en el coneixement i maneig dels pacients diabètics amb malaltia renal des de dos punts de vista: 1) avaluar l’ús de BSRAA en una cohort de pacient diabètics amb malaltia renal crònica avançada i 2) avaluar el paper de la realització de biòpsia renal en els pacients diabètics en quan a diagnòstics histològics, pronòstic renal i supervivència. En quan al primer punt, hem analitzat una cohort de pacients diabètics amb malaltia renal crònica avançada. Vam observar que els que no van rebre tractament amb BSRAA tenien una pitjor funció renal en el moment basal. A més a més, els pacients tractats amb BSRAA no presentaren una major toxicitat ni més progressió de la malaltia renal i no vam evidenciar diferències en el pronòstic renal. En referència al segon punt, vam realitzar dos estudis amb dues cohorts de diabètics amb biòpsia renal en els que vam evidenciar que un important percentatge de diabètics tenen lesions de nefropatia no-diabètica (aproximadament un 60%), essent les més important la nefropatia IgA i la nefroangioesclerosis. Es van identificar els factors predictius de nefropatia no-diabètica en el pacient diabètic afecte d’insuficiència renal: l’edat avançada, la presència de microhematuria, l’absència de retinopatia diabètica i un menor temps de duració de la diabetis mellitus. Per últim, els pacients diabètics amb nefropatia no-diabètica, tenien un millor pronòstic renal i una major supervivència.

La diabetes mellitus es una enfermedad de una crucial importancia a nivel mundial por su elevada prevalencia y aumento de su incidencia. Una de sus complicaciones más relevantes es el desarrollo de enfermedad renal crónica. La enfermedad renal diabética es la primera causa de inicio de terapia renal sustitutiva en nuestro medio. El uso de bloqueadores del sistema renina-angiotensina-aldosterona (BSRAA) ha demostrado un efecto beneficioso en los pacientes diabéticos con afectación renal leve, sin embargo, dicho beneficio en enfermedad renal crónica avanzada no está tan claro. Por otro lado, la presencia de nefropatía diabética y nefropatía no diabética en el paciente afecto de diabetes y afectación renal, y el valor de la biopsia renal, han sido poco estudiados. Estudios recientes sugieren que un porcentaje elevado de pacientes diabéticos con biopsia renal están afectos de nefropatía no diabética. El objetivo de la presente tesis es profundizar en el conocimiento y manejo de los pacientes diabéticos con enfermedad renal desde dos puntos de vista: 1) evaluar el uso de

BSRAA en una cohorte de pacientes diabéticos con enfermedad renal crónica avanzada y 2) evaluar el papel de la realización de biopsia renal en los pacientes diabéticos en cuanto a diagnósticos histológicos, pronóstico renal y supervivencia. En cuanto al primer punto, hemos analizado una cohorte de pacientes diabéticos con enfermedad renal crónica avanzada. Observamos que los que no recibieron tratamiento con BSRAA tenían una peor función renal en el momento basal. Además, los pacientes tratados con BSRAA no presentaron mayor toxicidad ni más progresión de la enfermedad renal y no evidenciamos diferencias en el pronóstico renal. En referencia al segundo

punto, realizamos dos estudios con dos cohortes de diabéticos con biopsia renal en la que evidenciamos que un importante porcentaje de diabéticos tienen lesiones de nefropatía no-diabética (aproximadamente un 60%), siendo las más importantes la nefropatía IgA y

la nefroangioesclerosis. Se identificaron los factores predictivos de nefropatía no-diabética en el paciente diabético afecto de insuficiencia renal: la edad avanzada, la presencia de microhematuria, la ausencia de retinopatía diabética y el menor tiempo de duración de la diabetes mellitus. Por último, los pacientes diabéticos con nefropatía no diabética, tuvieron un mejor pronóstico renal y mayor supervivencia.

Diabetes mellitus is a disease with worldwide importance due to its high prevalence and increased incidence. One of the complications from diabetes is the development of chronic kidney disease. Diabetic kidney disease is the first cause of end-stage chronic kidney disease known in our environment. The use of renin-angiotensin-aldosterone system blockers (RAASB) has shown a beneficial effect in diabetic patients with renal involvement, however, this benefit in advanced chronic kidney disease is not so clear. On the other hand, the role of performing renal biopsy in diabetic patients is an issue with increased importance over the years; since it has been shown that a significant percentage of patients with diabetes and renal disease with kidney biopsy are affected by non-diabetic renal disease. The objective of this thesis was to improve the knowledge and management of patients with diabetes and kidney disease from two points of view: first aim) to evaluate the use of RAASB in a cohort of diabetic patients with advanced chronic kidney disease. Second aim) to evaluate the role of renal biopsy in diabetic patients in terms of histological diagnosis, renal prognosis and survival. Regarding the first aim, we have analyzed a cohort of diabetics with advanced chronic kidney disease. We observed that the patients who did not receive treatment with RAASB had a worse baseline renal function. In addition, patients treated with RAASB did not present more toxicity or more progression of kidney disease than non-treated RAASB patients, and differences in renal prognosis were not observed. In the second aim, we performed two studies with two cohorts of patients with diabetes and kidney biopsy. We showed that an important percentage (approximately 60%) of diabetics have non-diabetic renal disease in the biopsy: IgA nephropathy and nephroangiosclerosis were the most frequent non-diabetic renal disease. Older age, the presence of microhematuria, the absence of diabetic retinopathy and the shorter duration of diabetes mellitus were identified as a risk factors for non-diabetic renal disease. Finally, patients with diabetes and non-diabetic renal disease had a better renal prognosis and survival.