Attitudes towards corruption and their consequences on political behavior

dc.contributor.author
Breitenstein Gomis, Sofia Helen
dc.date.accessioned
2021-01-19T10:08:40Z
dc.date.available
2021-01-19T10:08:40Z
dc.date.issued
2020-07-28
dc.identifier.isbn
9788449094972
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/670414
dc.description.abstract
La coexistència d’un ferm rebuig de la corrupció tant a les enquestes com al debat públic, amb la freqüent reelecció de polítics corruptes representa una paradoxa en les ciències socials. Segons algunes teories democràtiques, les eleccions haurien de servir per fer que els polítics retessin comptes; però, estudis empírics realitzats en diversos països indiquen que el càstig electoral als polítics corruptes és limitat. L’objectiu d’aquesta tesi és avaluar les actituds dels ciutadans envers la corrupció i la seva importància relativa en el vot, per tal de proporcionar una millor comprensió de la rendició de comptes de la corrupció. Una explicació recurrent de per què els votants no sancionen la corrupció de manera més severament és que no estan prou informats sobre les irregularitats que cometen els polítics (votants ignorants) o que en realitat no estan tan preocupats per la mala conducta d’aquests (votants indiferents). Aquesta tesi aporta evidències empíriques que els votants es preocupen per la corrupció i que, idealment, no volen votar el polític corrupte, però, castigar els polítics no és tan simple com sembla. Al emetre un vot els ciutadans consideren molts altres aspectes importants a més de la integritat dels polítics. Votar és una decisió multidimensional i els electors poden sacrificar la integritat d’un polític a canvi d’altres característiques que valoren. L’aclaparadora desaprovació de la corrupció a les enquestes ha estat interpretada com un biaix de desitjabilitat social. Segons aquesta posició, el rebuig a la corrupció que els ciutadans expressen a les enquestes està motivat per la seva voluntat d’expressar actituds socialment acceptades. El capítol 2 d’aquesta tesi mostra que les intencions de votar a un candidat corrupte del partit preferit no augmenten quan els enquestats poden amagar les seves respostes individuals a l’investigador, per contra augmenten quan la pregunta respecta la complexitat de la presa de decisions en les eleccions. Per tant, el principal problema de les preguntes d’enquesta estàndards sobre actituds envers la corrupció, no és el biaix de desitjabilitat social, sinó la seva incapacitat per replicar la multidimensionalitat de les eleccions reals. Respectant la complexitat de la presa de decisions en eleccions, el Capítol 3 utilitza un experiment conjoint per reflectir aquest escenari multidimensional i així mesurar la importància relativa de la corrupció en el vot. Aquest capítol proporciona clares evidències que els votants estan disposats a sacrificar la integritat d’un polític a canvi d’altres característiques valorades. Els resultats mostren que la identitat partidista determina el vot en la mateixa mesura que la corrupció. Així mateix compartir la identitat partidista amb el polític i la bona gestió de l’economia d’aquest, moderen l’efecte negatiu que la corrupció té en les seves intencions de vot. A part d’estudiar a canvi de quines característiques dels polítics els votants sacrifiquen la integritat, aquesta tesi també (i) identifica els mecanismes causals que porten als votants a (no) votar un polític corrupte (ii) explora quines característiques individuals dels votants augmenten la probabilitat que sacrifiquin la integritat i (iii) examina quines característiques dels candidats alternatius causen un major càstig al polític corrupte. El capítol 4 mostra que la disminució de la confiança cap al polític corrupte explica perquè els votants decideixen no votar-lo. El Capítol 5 identifica heterogeneïtats modestes però potencialment rellevants en les respostes dels ciutadans a la corrupció, mentre que el Capítol 6 mostra que els votants castiguen el polític corrupte i voten a l’opció alternativa quan aquest és un candidat atractiu.
dc.description.abstract
La coexistencia de un firme rechazo de la corrupción, tanto en las encuestas como en el debate público, con la frecuente reelección de políticos corruptos representa una paradoja en las ciencias sociales. Según teorías democráticas estándar, las elecciones deberían servir para hacer que los políticos rindan cuentas; sin embargo, estudios empíricos realizados en varios países indican que el castigo electoral a los políticos corruptos es limitado. El objetivo de esta tesis es evaluar las actitudes de los ciudadanos hacia la corrupción y su importancia relativa en el voto, a fin de proporcionar una mejor comprensión de la rendición de cuentas de la corrupción. Una explicación recurrente de por qué los votantes no sancionan la corrupción de manera más severa es que no están suficientemente informados sobre las irregularidades que cometen los políticos (votantes ignorantes) o que en realidad no están tan preocupados por la mala conducta de éstos (votantes indiferentes). Esta tesis aporta evidencias convincentes de que los votantes se preocupan por la corrupción y que, idealmente, no quieren votar al político corrupto, sin embargo, castigar a los políticos no es tan simple como parece. Al emitir un voto los ciudadanos consideran muchos otros aspectos importantes además de la integridad de los políticos. Votar es una decisión multidimensional y los electores pueden sacrificar la integridad de un político a cambio de otras características que valoran. La abrumadora condena de la corrupción en las encuestas ha sido interpretada como un sesgo de deseabilidad social. Según esta posición, el rechazo a la corrupción que los ciudadanos expresan en las encuestas está motivado por su voluntad de expresar actitudes socialmente aceptadas. El capítulo 2 de esta tesis muestra que las intenciones de votar a un político corrupto del partido preferido no aumentan cuando los encuestados pueden ocultar sus respuestas individuales al investigador, sin embargo, aumentan cuando la pregunta respeta la complejidad de la toma de decisiones en las elecciones. Por lo tanto, el principal problema de las preguntas de encuesta estándares sobre actitudes hacia la corrupción, no es el sesgo de deseabilidad social, sino su incapacidad para replicar la multidimensionalidad de las elecciones reales. Respetando la complejidad de la toma de decisiones en elecciones, el Capítulo 3 utiliza un experimento conjoint para reflejar este escenario multidimensional y así medir la importancia relativa de la corrupción en el voto. Este capítulo proporciona claras evidencias de que los votantes están dispuestos a sacrificar la integridad de un político a cambio de otras características valiosas. Los resultados muestran que la identidad partidista determina el voto en la misma medida que la corrupción. Asimismo, compartir la identidad partidista con el político y la buena gestión de la economía de éste, moderan el efecto negativo que la corrupción tiene en sus intenciones de voto. Además de estudiar a cambio de qué características de los políticos los votantes sacrifican la integridad, esta tesis también (i) identifica los mecanismos causales que llevan a los votantes a (no) votar a un político corrupto (ii) explora qué características individuales de los votantes aumentan la probabilidad de que sacrifiquen la integridad y (iii) examina qué características de los candidatos alternativos causan un mayor castigo del político corrupto. El Capítulo 4 muestra que la disminución de la confianza hacia el político corrupto explica por qué los votantes deciden no votarlo. El Capítulo 5 identifica heterogeneidades modestas pero potencialmente relevantes en las respuestas de los ciudadanos a la corrupción. Finalmente el Capítulo 6 muestra que los votantes castigan al político corrupto y votan a la opción alternativa cuando este es un candidato atractivo.
dc.description.abstract
Although vehement condemnation of corruption is widespread, the reelection of corrupt governments or politicians is all too frequent. This situation still represents a paradox in the social sciences. According to standard democratic theory, elections are expected to serve as an instrument to hold politicians to account; however, studies conducted in multiple countries indicate that voters’ punishment of malfeasant politicians is rather limited. The aim of this thesis is to assess citizens’ attitudes towards corruption and its relative importance on their voting intentions, in order to provide a better understanding of corruption accountability. A recurring explanation for why voters do not sanction corruption more severely is that they are either insufficiently informed about the wrongdoings (ignorant voters) or that they are actually not that worried about malfeasance (indifferent voters). This dissertation provides compelling evidence that voters do indeed care about corruption and that ideally, they would like to punish the corrupt politician. Nevertheless, holding politicians to account is not as simple as it may seem. Besides integrity, voters consider many other important aspects when casting a ballot. Voting is a multidimensional decision and electors may trade integrity against other characteristics that they value. In line with the indifferent voter argument, an interpretation of the overwhelming disapproval of corruption in surveys is that these answers are plagued with social desirability bias. According to this position, the rejection of corruption that citizens express in surveys is driven by their will to express socially accepted attitudes. Chapter 2 of this dissertation shows that respondents’ intentions to vote for a corrupt candidate from their preferred party does not increase when the question is formulated in an unobtrusive way. However, a respondent’s intention to vote for the corrupt politician does increase when the question is formulated as a tradeoff. Therefore, the main problem of standard survey questions that ask about attitudes towards corruption is not social desirability bias, but their inability to replicate the multidimensionality of real elections. Keeping in mind the complexity of making decision in elections, Chapter 3 uses a conjoint experiment to reflect this multidimensional scenario and to thus measure the relative importance of corruption on voting intention. This chapter provides clear-cut evidence that, voters are indeed willing to trade off corruption for other valued characteristics such as partisan identity or economic performance. The results show that co-partisanship determines voting choice to the same extent as corruption. Moreover, both co-partisanship and, to some extent, economic performance, moderate the negative effect corruption has on the vote. Besides focusing on the tradeoffs that voters face when casting a vote, this dissertation also aims to increase our understanding of the tradeoff argument. This has been carried out by (i) identifying the causal mechanisms that lead voters to (not) vote for a malfeasant politician (ii) exploring what individual characteristics of voters increase the probability of them trading integrity against representation or competence and (iii) examining what characteristics of the alternative candidates cause an increased punishment of the corrupt politician. Chapter 4 shows that a drop in the level of trust felt towards the corrupt politician in question explains why voters may decide not to vote for her. Chapter 5 identifies some modest but potentially relevant heterogeneities in citizens’ responses to corruption, while Chapter 6 shows that voters punish the corrupt politician by switching to the alternative option when this is an attractive candidate.
dc.format.extent
198 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Comportament polític
dc.subject
Comportamiento político
dc.subject
Political behavior
dc.subject
Corrupció
dc.subject
Corrupción
dc.subject
Corruption
dc.subject
Experiments d'enquestes
dc.subject
Experimentos de encuestas
dc.subject
Survey experiments
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
Attitudes towards corruption and their consequences on political behavior
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
3
dc.contributor.authoremail
sofia.brei@gmail.com
dc.contributor.director
Anduiza Perea, Eva
dc.contributor.director
Muñoz Mendoza, Jordi
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals


Documentos

sbg1de1.pdf

1.473Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)