Implementación de una unidad de trauma geriátrico

Abstract

Introducció

L'any 1990 es van produir 1,6 milions de fractures de maluc a tot el món i s'estima que aquesta xifra augmentarà a 6 milions l'any 2050.

A la Unió Europea es produeixen 600.000 fractures de maluc a l'any, aproximadament, amb un cost global anual de 13.000 milions d'Euros.

La incidència a Espanya és de 517 casos per cada 100.000 habitants i per any. L'edat mitjana de 82 anys i un 78% dels pacients són de sexe femení.

Els objectius del tractament de la fractura de maluc són preservar la vida i aconseguir una recuperació funcional que permeti el pacient integrar-se de nou en el seu medi habitual.

Però, en aquests pacients, la taxa de mortalitat s'eleva durant el primer any d'un 8,4% a un 36%. A l'any de la fractura el 50% presenten dificultats per caminar, el 38-39% presenten dificultat per fer transferències i el 17-19% presenten dificultats per a l’higiene.

Fins a un 90% dels pacients presenten múltiples comorbiditats, entre les quals la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la demència, la hipertensió arterial, la patologia cardíaca isquèmica i la diabetis són les més comunes.

Les característiques d'aquests pacients, ancians i amb múltiples comorbiditats, va fer sorgir la idea de proporcionar-los una atenció compartida entre cirurgians ortopèdics i geriatres. Aquesta idea inicial ha evolucionat a la tendència actual d'implementar unitats de ortogeriatria que integrin un tractament multidisciplinari. En aquest model a geriatres i traumatòlegs se sumen també anestesistes, rehabilitadors, fisioterapeutes, infermeres i nutricionistes, entre d'altres.

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és determinar la demora per a intervenció quirúrgica dels pacients amb fractura de fèmur proximal després de la implementació d'una unitat de ortogeriatria.

Els objectius secundaris són determinar el temps d'estada hospitalària, la mortalitat intrahospitalària i als 30 dies, i els reingressos que es produeixen per complicacions mèdiques i traumatològiques.

Material i mètodes

Durant l'any 2013 (juny-desembre), 2014 i 2015, van ingressar al nostre servei 534 fractures de maluc, de manera consecutiva. Mentre que en els anys 2011, 2012 i 2013 (gener-maig), quan encara no existia la Unitat de Traumatologia Geriàtrica (UTG) van ingressar 501.

Les dades recollides prospectivament en el segon període, després de la implementació de la UTG, han estat comparats amb les dades dels pacients que van ingressar en el primer període.

Resultats

La demora mitjana per a ser intervingut quirúrgicament prèviament a la implementació de la UTG va ser de 2,27 dies (DE = 2,35), mentre que posteriorment va ser de 1,84 (DE = 1,73). (P = 0,0004).

L'estada mitjana prèviament a la implementació de la UTG va ser de 11,39 dies (DE = 9,05), mentre que posteriorment va ser de 10,08 (DE = 5,43). (P = 0,0024).

La mortalitat en els primers 30 dies després de la fractura de maluc, prèviament a la implementació de la UTG va ser del 7,7%, mentre que posteriorment va ser de l'4,8%. (P = 0,027).

Conclusió

La implementació d'una unitat de ortogeriatria, per al tractament dels pacients amb fractura de fèmur proximal, que inclou un conjunt de mesures entre les que destaquen la introducció de circuits ràpids de tractament, tractament multidisciplinari integrat i protocols de rehabilitació primerenca postoperatòria, ha permès disminuir de 2,27-1,84 dies el temps de demora mitjà per ser intervingut quirúrgicament després de l'ingrés.

El temps d'estada hospitalària s'ha reduït en un temps mitjà d'un dia.

La mortalitat dels pacients als 30 dies s'ha reduït en un 2,9%.

Els reingressos per complicacions mèdiques o quirúrgiques no s'han incrementat.

Introducción En el año 1990 se produjeron 1,6 millones de fracturas de cadera en todo el mundo y se estima que esa cifra aumentará a 6 millones en el año 2050. En la Unión Europea se producen 600.000 fracturas de cadera al año, aproximadamente, con un coste global anual de 13.000 millones de Euros. La incidencia en España es de 517 casos por cada 100.000 habitantes y por año. La edad media de 82 años y un 78% de los pacientes son de sexo femenino. Los objetivos del tratamiento de la fractura de cadera son preservar la vida y conseguir una recuperación funcional que permita al paciente integrarse de nuevo en su medio habitual. Pero, en estos pacientes, la tasa de mortalidad se eleva durante el primer año de un 8,4% a un 36%. Al año de la fractura el 50% presentan dificultades para caminar, el 38-39% presentan dificultades para realizar transferencias y el 17-19% presentan dificultades para el aseo. Hasta un 90% de los pacientes presentan múltiples comorbilidades, entre las que la enfermedad pulmonar obstructiva crónica, la demencia, la hipertensión arterial, la patología cardiaca isquémica y la diabetes son las más comunes. Las características de estos pacientes, ancianos y con múltiples comorbilidades, hizo surgir la idea de proporcionarles una atención compartida entre cirujanos ortopédicos y geriatras. Esa idea inicial ha evolucionado a la tendencia actual de implementar unidades de ortogeriatría que integren un tratamiento multidisciplinar. En este modelo a geriatras y traumatólogos se suman también anestesistas, rehabilitadores, fisioterapeutas, enfermeras y nutricionistas, entre otros. Objetivos El objetivo principal de esta tesis doctoral es determinar la demora para intervención quirúrgica de los pacientes con fractura de fémur proximal tras la implementación de una unidad de ortogeriatría. Los objetivos secundarios son determinar el tiempo de estancia hospitalaria, la mortalidad intrahospitalaria y a los 30 días, y los reingresos que se producen por complicaciones médicas y traumatológicas. Material y métodos Durante el año 2013 (Junio-Diciembre), 2014 y 2015, ingresaron en nuestro servicio 534 fracturas de cadera, de forma consecutiva. Mientras que en los años 2011, 2012 y 2013 (Enero-Mayo), cuando todavía no existía la Unidad de Traumatología Geriátrica (UTG) ingresaron 501. Los datos recogidos prospectivamente en el segundo periodo, tras la implementación de la UTG, han sido comparados con los datos de los pacientes que ingresaron en el primer periodo. Resultados La demora media para ser intervenido quirúrgicamente previamente a la implementación de la UTG fue de 2,27 días (DE=2,35), mientras que posteriormente fue de 1,84 (DE=1,73). (p=0,0004). La estancia media previamente a la implementación de la UTG fue de 11,39 días (DE=9,05), mientras que posteriormente fue de 10,08 (DE=5,43). (p=0,0024). La mortalidad en los primeros 30 días tras la fractura de cadera, previamente a la implementación de la UTG fue del 7,7%, mientras que posteriormente fue del 4,8%. (p = 0,027). Conclusión La implementación de una unidad de ortogeriatría, para el tratamiento de los pacientes con fractura de fémur proximal, que incluye un conjunto de medidas entre las que destacan la introducción de circuitos rápidos de tratamiento, tratamiento multidisciplinar integrado y protocolos de rehabilitación temprana postoperatoria, ha permitido disminuir de 2,27 a 1,84 días el tiempo de demora medio para ser intervenido quirúrgicamente tras el ingreso. El tiempo de estancia hospitalaria se ha reducido en un tiempo medio de un día. La mortalidad de los pacientes a los 30 días se ha reducido en un 2,9%. Los reingresos por complicaciones médicas o quirúrgicas no se han incrementado.

Introduction In 1990, there were 1.6 million hip fractures worldwide. This number is expected to reach 6 million by 2050. In the European Union, osteoporosis causes approximately 600.000 hip fractures per year. The annual estimated economic burden for healthcare systems is 13.000 million Euros. The incidence of hip fractures in Spain is 517 cases per 100.000 inhabitants and year. The average age is 82 years and 78% are women. The goal of hip fracture treatment is to return the patient to preoperative levels of function, facilitating return to pre-fracture residence and supporting long-term wellbeing. Mortality rates in hip fracture patients rise from 8.4 to 36% in the first year after surgery. One year after the fracture, 50% have difficulties in walking, 38-39% are not able to transfer from a bed to a chair and 17-19% require aids for bathing and grooming. Up to 90% of patients have several comorbidities. Commonly, these include chronic obstructive pulmonary disease, dementia, high blood pressure, ischemic heart disease, and diabetes. Elderly patients with several comorbidities could benefit from shared care approaches provided by orthopedic surgeons and geriatricians. This cooperation has triggered the current trend of implementing orthogeriatric units that integrate multidisciplinary teams. In this model, several disciplines, besides surgeons and geriatricians, are involved in the care of the patients including anesthesiologists, physical therapists, nurses, and nutritionists. Objectives The main objective of this study is to determine the delay for surgical intervention of patients with proximal femur fracture after the implementation of an orthogeriatric unit. Secondary objectives are to determine the length of hospital stay, in-hospital and 30-day mortality, and readmissions resulting from medical and trauma complications. Material and methods During 2013 (June-December), 2014, and 2015, 534 consecutive hip fractures were treated in our hospital. While in 2011, 2012, and 2013 (January-May), before the orthogeriatric unit (OGU) was created, 501 hip fractures were treated. Data collected prospectively in the second period, after the implementation of the OGU, have been compared with the first period data. Results The mean delay to undergo surgery before the implementation of the OGU was 2.27 days (SD = 2.35), compared to 1.84 (SD = 1.73). (p = 0.0004) for the second period. The average in-hospital stay before the implementation of the OGU was 11.39 days (SD = 9.05), compared to 10.08 (SD = 5.43). (p = 0.0024) after the orthogeriatric model of care was established. 30-day mortality rate after hip fracture, before OGU implementation, was 7.7%, and 4.8% afterward. (p = 0.027). Conclusion The implementation of an orthogeriatric unit for the treatment of patients with a hip fracture which requires a series of measures including the introduction of fast treatment circuits, integrated multidisciplinary treatment, and early postoperative rehabilitation protocols, has allowed a decrease from 2.27 to 1.84 days in the average time to surgery after admission.

The length of hospital stay was reduced by an average time of one day.

30-day mortality was reduced by 2.9%.

Readmissions for medical or surgical complications did not increase.