Insuficiencia Cardiaca e Hipertensión: nuevos retos por parte de Enfermería en la Atención Primaria

Author

Dalfó Pibernat, Artur

Director

Comín Colet, Josep

Capdevila, Mercè

Date of defense

2020-11-02

ISBN

9788449095313

Pages

113 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Introducció. La Monitorització Ambulatòria de la Pressió Arterial (MAPA) és fonamental en el diagnòstic i seguiment de la hipertensió arterial (HTA) El grau de coneixement en la interpretació i la efectivitat d'activitats formatives és desconegut. . Objectiu. Avaluar el grau de coneixement de la MAPA abans i després d'una activitat formativa en professionals de salut. Metodologia. Estudi d'intervenció abans i després sobre un total de 116 profesionals. Es va recollir la edat, el gènere, l'àmbit de treball, tipus de professional, anys d'antiguitat a la feina i si existia experiència prèvia en la MAPA. El coneixement de la MAPA es va recollit mitjançant un qüestionari, prèviament validat, que va avaluar els principals aspectes de lectura e interpretació de la MAPA. Resultats. L'anàlisi de regressió multivariant va mostrar abans de la intervenció que tenir experiència de més de 20 anys (OR: 5,9; IC 95%: 1,3-33,9; p=0,049) i ser metge (OR: 5,7; IC 95%: 1,8-18,3; p=0,004), estava associat a un major coneixement desitjable de la MAPA. Abans de l'activitat només 31 (26,7%) professionals van obtenir un coneixement desitjable i després va augmentar a un 85,3%. La puntuació mitjana abans de rebre la formació va ser de 6,3 (DE: 2,2) i després de 9 (DE: 2,2) (p<0,05). Dels 116 professionales inclosos, 105 (90,5%) van obtenir una puntuació major després de la intervenció amb una mitjana de millora de 3 punts (DE: 1,7). La magnitud de la intervenció va ser més elevada en las dones, en els majors de 45 anys i amb major experiència assistencial, en Infermeria, els professionals d'AP i els que tenien experiència prèvia en la MAPA. Conclusions. El grau de conxeiement de la MAPA actualment és insuficient al nostre medi i pot millorarse amb una activitat formativa. Aquesta és més efectiva a l'AP i en el personal d'Infermeria. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA Introducció: el personal d'infermeria té un paper important en l'educació de pacients amb IC. Per preparar bé als pacients en l'autocura, les infermeres han de tenir coneixement dels principis bàsics d'autocura. Objectiu: determinar el grau de coneixement de las infermeres d'Atención Primaria (AP) en els principis d'autocura de la IC i les variables associades a aquest. Metodologia: estudio descriptiu, observacional, transversal, realutzat al 2014, a la ciutat de Barcelona (Catalunya). Per determinar el coneixement de las infermeres sobre la IC es va utilitzar el qüestionari del Principis d'Educación (NKHFEP), prèviament validat, que avalua els principis de la educació de autocura de la IC, sobre 5 aspectes: dieta, líquids/pes, empitjorament de signes o símptomes, fàrmacs i exercici. Es van analitzar els factors relacionats amb un coneixement adequat. Resultats: 216 infermeres d'AP, van completar el qüestionari. La puntuació mitjana va ser de 15,6 (DE: 2,2). 36 (16,7%) van obtenir un nivell adequat de coneixement, definit amb un valor ≥ 18 punts. En l'anàlisi de regressió logística multivariant, els factors associats amb un adequat coneixement dels principis d'autocura de la IC van ser: tenir el doctorat (OR: 36,4; IC 95%: 2,8-468,2, p = 0,006) i formació específica prèvia en IC (OR: 19,8; IC 95%: 1,4-279,3, p = 0,026). Conclusions: El grau de coneixement de las infermeres a l'AP en los principis d'autocura de la IC van ser majors en les infermeres que havien completat el doctorat i les infermeres que havien rebut formació específica prèvia en IC.


Introducción. La Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) es fundamental en el diagnóstico y seguimiento de la hipertensión arterial (HTA) El grado de conocimiento en la interpretación y la efectividad de actividades formativas es desconocido. Objetivo. Evaluar el grado de conocimiento de la MAPA antes y después de una actividad formativa en profesionales de salud. Metodología. Estudio de intervención antes y después sobre un total de 116 profesionales. Se recogieron la edad, el género, el ámbito de trabajo, tipo de profesional, años de antigüedad en el trabajo y si tenían experiencia previa en la MAPA. El conocimiento de la MAPA se recogió mediante un cuestionario, previamente validado, que evaluó los principales aspectos de lectura e interpretación de la MAPA. Resultados. El análisis de regresión multivariante mostró antes de la intervención que tener experiencia de más de 20 años (OR: 5,9; IC 95%: 1,3-33,9; p=0,049) y ser médico (OR: 5,7; IC 95%: 1,8-18,3; p=0,004), estaban asociados a un mayor conocimiento deseable de la MAPA. Antes de la actividad sólo 31 (26,7%) profesionales obtuvieron un conocimiento deseable y después aumentó a un 85,3%. La puntuación media antes de recibir la formación fue de 6,3 (DE: 2,2) y después de 9 (DE: 2,2) (p<0,05). De los 116 profesionales incluidos, 105 (90,5%) obtuvieron una puntuación mayor después de la intervención con una media de mejora de 3 puntos (DE: 1,7). La magnitud de la intervención fue más elevada en las mujeres, en los mayores de 45 años y con mayor experiencia asistencial, en Enfermería, los profesionales de AP y los que tenían experiencia previa en la MAPA. Conclusiones. El grado de conocimiento de la MAPA actualmente es insuficiente nuestro medio y puede mejorarse con una actividad formativa. Ésta es más efectiva en AP y en el personal de enfermería. INSUFICIENCIA CARDIACA Introducción: el personal de enfermería tiene un papel importante en la educación de pacientes con IC. Para preparar bien a los pacientes en el autocuidado, las enfermeras deben tener conocimiento de los principios básicos del autocuidado de estos pacientes. Objetivo del estudio: determinar el grado de conocimiento de las enfermeras de Atención Primaria (AP) en los principios de autocuidado de la IC y las variables asociadas con éste. Metodología: estudio descriptivo, observacional, transversal, realizado en 2014, en la ciudad de Barcelona (Cataluña). Para determinar el conocimiento de las enfermeras sobre la insuficiencia cardíaca se utilizó el cuestionario de Principios de Educación (NKHFEP), previamente validado, que evalúa los principios de la educación de autocuidado de la IC, sobre 5 temas: dieta, líquidos/peso, empeoramiento de signos o síntomas, medicamentos y ejercicio. Se analizaron los factores relacionados con un conocimiento adecuado. Resultados: 216 enfermeras de AP, completaron el cuestionario. La puntuación promedio fue de 15,6 (DE: 2,2). 36 (16,7%) obtuvo un nivel adecuado de conocimiento, definido como un valor ≥ 18 puntos. En el análisis de regresión logística multivariante, los factores asociados con un adecuado conocimiento de los principios de autocuidado de la IC fueron: tener el doctorado (OR: 36,4; IC 95%: 2,8-468,2, p = 0,006) y formación específica previa en IC (OR: 19,8; IC 95%: 1,4-279,3, p = 0,026). Conclusiones: El grado de conocimiento de las enfermeras en AP en los principios de autocuidado en la IC fueron mayores entre las enfermeras que habían completado el doctorado y en enfermeras que habían recibido formación específica previa en IC.


Introduction: Ambulatory blood pressure monitoring (ABPM) is fundamental to diagnosing and monitoring arterial hypertension yet it is not known how effective training could be in improving knowledge of ABPM. Purpose: The purpose of this study was to evaluate ABPM knowledge before and after a training activity. Methodology: A before-and-after intervention study of 116 professionals. Data was collected on age, sex, occupational category, work setting, and work experience. ABPM knowledge was determined by a questionnaire to evaluate expertise in understanding and interpreting ABPM results. Results: Multivariate regression analysis showed that, pre-intervention, having more than 20 years’ experience (odds ratio (OR): 5.9; 95% confidence interval (CI): 1.3-33.9; p = 0.049) and being a doctor (OR: 5.7; 95% CI: 1.8-18.3; p = 0.004) were associated with greater ABPM knowledge. Training increased the number of professionals with adequate ABPM knowledge: 85.3% after training vs 26.7% before training. Training increased the questionnaire mean (SD) score by almost 3 (1.7) points: 9 (2.2) after training vs 6.3 (2.2) before training (p < 0.05). Of the 116 professionals, 90.5% achieved a higher overall score after training. The impact of the intervention was greatest on women nurses older than 45 years and with more years of experience, employed in primary care, and with prior experience of ABPM. Conclusions: Knowledge of ABPM is deficient but can be easily improved by training that is most effective in primary care and among nurses. Introduction: Nurses play an important part in the education of patients with HF. To prepare patients with HF for self-care maintenance behaviours, nurses must have knowledge of basic self-care maintenance principles. HEART FAILURE Aim study: The aim of this study was to determine the degree of knowledge of primary care (PC) nurses on the principles of self-management of HF and variables associated with this. Methodology: This is an observational, cross-sectional descriptive study, carried out in 2014, in the city of Barcelona (Catalonia). Nurses’ Knowledge of Heart Failure Education Principles questionnaire (NKHFEP) was used to assess the principles of HF self-care education. Instrument items assess knowledge of nurses on 5 themes: diet, liquids/weight, worsening signs or symptoms, medication and exercise. Factors related to adequate knowledge were evaluated. Results: Of 216 PC nurses, who completed the questionnaire, the average score was 15.6 (SD: 2.2). Only 36 (16.7%) obtained an adequate level of knowledge and defined as a score ≥ 18 points. In multivariate logistic regression, nurse factors associated with an adequate knowledge of principles of self-care of HF were having achieved a PhD degree (OR: 36.4, 95% CI: 2.8-468.2, p = 0.006) and previous specific training in HF (OR: 19.8, 95% CI: 1.4-279.3, p = 0.026). Conclusions: The degree of knowledge of PC nurses in the principles of self-care in HF was higher among nurses who had completed the doctorate and in nurses who had received specific training in HF.

Keywords

Insuficiència cardíaca; Insuficiencia cardiaca; Heart failure; Hipertensió; Hipertensión; Hypertension; Coneixement; Conocimiento; Knowledge

Subjects

616.1 - Pathology of the circulatory system, blood vessels. Cardiovascular complaints

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

adp1de1.pdf

3.450Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)