Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
Les distròfies musculars son malalties hereditàries caracteritzades per una degeneració progressiva de les fibres musculars que produeixen la destrucció del teixit muscular esquelètic, fet que condueix a una debilitat muscular que progresa en el temps i s’associa a un grau de discapacitat variable. D’altre banda, les miopaties metabòliques, com la glucogenosi tipus II o malaltia de Pompe, també són malalties hereditàries però que es caracteritzen per tenir alteracions en el metabolisme de la fibra muscular. La malaltia de Pompe planta algunes similituds clíniques amb les distròfies musculars. A banda de les similituds clíniques, la fisiopatologia de les distrofies i de la malaltia de Pompe és molt diferent. En el cas de les distròfies musculars no existeix un tractament efectiu, mentre que a la malaltia de Pompe la teràpia de substitució enzimàtica ha canviat la història natural de la malaltia, especialment en les formes infantils. Per tant, és d’interès la cerca de noves aproximacions terapèutiques en distrofies musculars. Tot i que la teràpia gènica és una postula com el tractament més efectiu i definitiu, els tractaments encarregats de frenar el procés degeneratiu del múscul podrien ajudar a aumentar l’efectivitat de la teràpia gènica. Per aquest motiu, provar teràpies que han mostrat resultats positius en altres distrofies i conèixer millor dels mecanismes moleculars involucrats en la fisiopatologia del múscul distròfic són temes que necessiten ser estudiats. D’altra banda, és important la cerca de biomarcadors que permeten conèixer l’estat del pacient tant en distrofies musculars com a la malaltia de Pompe per poder conèixer la resposta a noves teràpies.
Las distrofias musculares son enfermedades hereditarias caracterizadas por una degeneración progresiva de las fibras musculares que lleva a la destrucción del tejido muscular esquelético, lo que conduce a una debilidad muscular que progresa en el tiempo y se asocia a un grado de discapacidad variable. Por otro lado, las miopatías metabólicas, como la glucogenosis tipo II o enfermedad de Pompe, también son enfermedades hereditarias pero se caracterizan por tener alteraciones en el metabolismo de la fibra muscular. La enfermedad de Pompe plantea algunas similitudes clínicas con las distrofias musculares. A pesar de las similitudes clínicas, la fisiopatología de las distrofias y de la enfermedad de Pompe es muy diferente. En el caso de las distrofias musculares no existe un tratamiento efectivo, mientras que en la enfermedad de Pompe la terapia de substitución enzimática ha cambiado la historia natural de la enfermedad, especialmente en las formas infantiles. Por tanto, es de interés la búsqueda de nuevas aproximaciones terapéuticas en distrofias musculares. Aunque la terapia génica se postula como el tratamiento más efectivo y definitivo, los tratamientos encaminados a frenar el proceso degenerativo del músculo podrían ayudar a la efectividad de la terapia génica. Por este motivo, testar terapias que hayan mostrado resultados positivos en otras distrofias y conocer mejor los mecanismos moleculares involucrados en la fisiopatología del músculo distrófico son temas que necesitan ser estudiados. Por otra parte, es importante la búsqueda de biomarcadores que permitan conocer el estado del paciente tanto en distrofias musculares como en la enfermedad de Pompe para poder conocer de forma sencilla y no invasiva su respuesta a estas nuevas terapias.
Muscular dystrophies are inherited diseases characterized by a progressive loss of muscle fibers and its replacement by fibrotic and fatty tissue leading to muscle weakness and disability that progresses over time. Metabolic myopathies are hereditary diseases produced by mutations encoding enzymes participating in the catabolic pathways required to obtain energy. Type II glycogenosis, also known as Pompe disease, shares some clinical similarities with muscular dystrophies, specially the development of progressive weakness in proximal muscles of the limbs. Despite of the clinical similarities, the pathophysiology of muscular dystrophies and Pompe disease is different. In the case of muscular dystrophies, there is not an effective pharmacological treatment, whereas in Pompe disease, enzyme replacement therapy has improved the natural history of the disease. However, the search for new therapeutic approaches in both diseases is a scientidic field of interest. Although gene therapy is postulated as the most effective and potentially a definitive cure, new treatments aimed to slow down the degenerative process of muscle could be helpful to maintain the results obtained with gene therapy over time. For this reason, only a complete understanding of the molecular mechanisms involved in the pathophysiology of these diseases will allow us to propose new treatments or even repurpose already existing ones in cellular and animal models of these diseases. On the other hand, the identification of non-invasive biomarkers for the follow up of patients in muscular dystrophies and Pompe disease is an unmet need especially relevant at the present moment, when clinical trials with new generation treatments are under design.
Distròfies; Distrofias; Dystrophies; Biomarcadors; Biomarcadores; Biomarkers; Teràpies; Terapias; Therapies
61 - Medical sciences
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.