Característiques clíniques i maneig dels malalts amb espondiloartritis axial refractaris a antiinflamatoris no esteroideos

Abstract

Les espondiloartritis axials (EspAax) han experimentat profunds canvis en la última dècada. Canvis que han condicionat modificacions en la conducta mèdica des de l’aproximació diagnòstica, passant pel maneig i acabant amb el tractament. Tots els canvis comporten períodes d’adaptació i apareixen incògnites a respondre mentre els implementem a la pràctica clínica. La implementació dels nous criteris ASAS de classificació de les espondilartritis ha suposat un profund canvi en el maneig d’aquests malalts. En aquesta tesis avaluem com els nous criteris de classificació ASAS han modificat el maneig dels malalts amb EspAax a la pràctica clínica. D’altra banda, l’aparició de la teràpia biològica (TB), ara fa dues dècades, ha modificat significativament el maneig farmacològic d’aquests malalts, i tot haver incorporat moltes novetats, encara a dia d’avui, hi ha moltes incògnites pendents de resoldre. La TB és un tractament crònic en aquests malalts? És possible reduir la dosis de la TB en els malalts que presenten bona resposta clínica? Què entenem per bona resposta clínica en aquests malalts? Està ben avaluada la seguretat de aquests tractament a llarg termini?. Aquests i altres aspectes que no estan del tot ben definits són els que a la tesis que presento intento abordar.

Las espondiloartritis axiales (EspAax) han experimentado profundos cambios en la última década. Cambios que han condicionado modificaciones en la conducta médica desde el abordaje diagnóstico, pasando por el manejo y acabando con el tratamiento. Todos los cambios comportan periodos de adaptación y aparecen incógnitas para responder mientras implementamos dichos cambios en la práctica clínica. La implementación de los nuevos criterios de clasificación ASAS han modificado el manejo de los pacientes con EspAax en la práctica clínica. Por otro lado, la aparición de la terapia biológica (TB), hace ya dos décadas; ha modificado significativamente el manejo farmacológico de estos enfermos, y a pesar de haber incorporado múltiples novedades, todavía hay muchas incógnitas por resolver. ¿La TB es un tratamiento crónico en estos enfermos? ¿Es posible reducir la dosis de la TB en los pacientes que presenten una buena respuesta clínica? ¿Qué entendemos por buena respuesta clínica en estos enfermos? ¿Está bien evaluada la seguridad de estos tratamientos a largo plazo? Estos y otros aspectos que no están del todo bien definidos son los que intento abordar en esta tesis.

Axial spondylarthritis have experienced a lot of changes in the last decade. The implementation of the new ASAS classification criteria of axial spondyloarhtritis (axSpA) had led a deep change in the vision and spectrum of axial spondylarthritis. In this thesis, we evaluate how the new ASAS classification criteria of axial spondylarthritis had modified the management of patients with axSpA in real world practice. On the other hand, the irruption of biological therapy (BT), as a new therapeutic strategy two decades ago, has significantly changed the pharmacological management of this patient however, several controversial issues remains to be elucidated. Is the BT a chronic therapy? Is it possible to reduce the doses in well controlled patients? How we can define well controlled patients? How about long-term safety of these therapies? My thesis is focused and try to evaluate some of these main concerns previously exposed.