El derecho de separación del socio por falta de reparto de dividendos en las sociedades de capital cerradas

Abstract

El derecho de separación constituye uno de los mecanismos legales alternativos y efectivos para proteger al socio minoritario disconforme con el acuerdo de reparto de dividendos en las sociedades de capital cerradas en España. La mayoría distribuye dividendos encubiertos desleales, destina los beneficios sociales a reservas o consigna a dividendos una cantidad inferior al mínimo legal. Sin embargo, la acción de impugnación de estos acuerdos es insuficiente para tutelar al socio minoritario e impedir la reiteración de estas conductas. En el año 2011 la Ley de Sociedades de Capital incorporó el derecho de separación del socio minoritario con causa en la limitación de su derecho al dividendo. En diciembre del año 2018, la modificación de este precepto equilibró los intereses entre la mayoría y la minoría con prevalencia del interés social para proteger el tejido empresarial en tiempos difíciles. Por eso, esta tesis doctoral analiza los problemas interpretativos funcionales y sistemáticos de este particular derecho de separación y obtiene tres descubrimientos esenciales. En primer lugar, el derecho al dividendo es un derecho concreto de crédito del socio frente a la sociedad basado en el ánimo lucrativo del contrato social. En segundo lugar, la naturaleza jurídica del derecho de separación se fundamenta en el incumplimiento del contrato social y la protección de la sociedad y del socio minoritario. En tercer lugar, este es un derecho disponible configurable estatutariamente, derogable por la mayoría y renunciable por el socio. Las conclusiones de este estudio destacan tres cuestiones principales. Por un lado, la opresión al socio minoritario resulta de la vigencia del principio de la mayoría, las restricciones a la transmisibilidad de las acciones y participaciones sociales y la inexistencia de un mercado para su transmisión onerosa. Por el otro, los presupuestos subjetivos de este derecho se circunscriben a las sociedades de capital cerradas anónimas y de responsabilidad limitada por tiempo indefinido. En especial, excluyendo a las sociedades cotizadas, con acciones admitidas a negociación en un sistema multilateral, en concurso, con acuerdos de refinanciación y a las anónimas deportivas. Finalmente, los presupuestos objetivos estriban en la existencia de cinco ejercicios desde la inscripción de la sociedad, beneficios distribuibles y beneficios en los tres ejercicios anteriores. Además, la falta de reparto del dividendo mínimo del veinticinco por ciento de los beneficios sociales legalmente distribuibles. También, incluyen a los grupos de sociedades cuando la sociedad matriz está obligada a formular cuentas consolidadas.

El dret de separació constitueix un dels mecanismes legals alternatius i efectius per protegir el soci minoritari disconforme amb l'acord de repartiment de dividends en les societats de capital tancades a Espanya. La majoria distribueix dividends encoberts deslleials, destina els beneficis socials a reserves o consigna a dividends una quantitat inferior a el mínim legal. Tot i això, l'acció d'impugnació d'aquests acords és insuficient per tutelar el soci minoritari i impedir la reiteració d'aquestes conductes. L'any 2011 la Llei de societats de capital va incorporar el dret de separació del soci minoritari amb causa en la limitació del seu dret al dividend. Al desembre de l'any 2018, la modificació d'aquest precepte va equilibrar els interessos entre la majoria i la minoria amb prevalença de l'interès social per protegir el teixit empresarial en temps difícils. Per això, aquesta tesi doctoral analitza els problemes interpretatius funcionals i sistemàtics d'aquest particular dret de separació i obté tres descobriments essencials. En primer lloc, el dret al dividend és un dret concret de crèdit del soci davant la societat basat en l'ànim lucratiu del contracte social. En segon lloc, la naturalesa jurídica del dret de separació es fonamenta en l'incompliment del contracte social i la protecció de la societat i del soci minoritari. En tercer lloc, aquest és un dret disponible configurable estatutàriament, derogable per la majoria i renunciable pel soci. Les conclusions d'aquest estudi destaquen tres qüestions principals. D'una banda, l'opressió al soci minoritari resulta de la vigència del principi de la majoria, les restriccions a la transmissibilitat de les accions i participacions socials i la inexistència d'un mercat per a la seva transmissió onerosa. De l'altra, els pressupostos subjectius d'aquest dret es circumscriuen a les societats de capital tancades anònimes i de responsabilitat limitada per temps indefinit. Especialment, excloent a les societats cotitzades, amb accions admeses a negociació en un sistema multilateral, en concurs, amb acords de refinançament i a les anònimes esportives. Finalment, els pressupostos objectius consisteixen en l'existència de cinc exercicis des de la inscripció de la societat, beneficis distribuïbles i beneficis en els tres exercicis anteriors. A més més, la manca de repartiment del dividend mínim del vinticinc per cent dels beneficis socials legalment distribuïbles. També, inclouen als grups de societats quan la societat matriu està obligada a formular comptes consolidats.

The right of separation constitutes one of the alternative and effective legal mechanisms to protect the minority shareholder who does not agree with the dividend distribution agreement in closed companies in Spain. Most distribute unfair hidden dividends, allocate corporate profits to reserves or set aside an amount less than the legal minimum for dividends. However, the action to challenge these agreements is insufficient to protect the minority shareholder and prevent the repetition of these behaviours. In 2011, the Corporate Enterprises Act incorporated the exit right of minority shareholder with cause in limiting his right to dividends. In December 2018, the modification of this precept balanced the interests between the majority and the minority with the prevalence of the social interest in order to protect the business fabric in difficult times. Therefore, this doctoral thesis analyzes the functional and systematic interpretation problems of this particular right of separation and makes three essential discoveries. Firstly, the right to the dividend is a concrete right of credit of the partner against society based on the profit motive of the social contract. Secondly, the legal nature of the right of separation is based on the breach of the corporate contract and the protection of the company and the minority shareholder. Thirdly, this is a right that is available and can be configured in bylaw, can be repealed by the majority and can be waived by the partner. The conclusions of this study highlight three main issues. On the one hand, the oppression of the minority partner results from the application of the majority principle, the restrictions on the transfer of company shares and holdings and the lack of a market for their transfer for a fee. On the other hand, the subjective assumptions of this right are limited to closed-end public limited companies and companies with limited liability for an indefinite period. In particular, listed companies, companies with shares admitted to trading in a multilateral system, companies in bankruptcy, companies with refinancing agreements and sports companies are excluded. Finally, the objective budgets are based on the existence of five financial years from the registration of the company, distributable profits and profits in the three previous financial years. In addition, the lack of distribution of the minimum dividend of twenty-five percent of the legally distributable social benefits. They also include groups of companies when the parent company is obliged to prepare consolidated accounts.