The Expression of Genericity in Languages with and without Articles. Russian as Compared to English and Romance

Abstract

Aquesta tesi se centra en el fenomen de la genericitat en rus, una llengua sense articles, i es compara la manifestació de la genericitat en llengües amb articles, com l’anglès i algunes llengües romàniques. L’objectiu principal d’aquesta recerca és estudiar com es codifica la genericitat en rus. Investigo si les propostes teòriques existents per a l’anàlisi dels nominals genèrics en llengües amb articles són també aplicables a les llengües sense articles. Proposo que la genericitat a nivell nominal permet fer referència a classes d’individus de manera directa o indirecta. Mitjançant el primer tipus un SN fa referència a una clase intensionalment, mentre que en el segon cas un SN fa referència a una suma d’individus que pot ser reinterpretada com a referent d’una classe.

Demostro que la genericitat a nivell nominal, o sigui, la referència directa a una classe, en rus es codifica mitjançant nominals escarits morfofonològicament singulars, per als quals el Nombre semàntic i sintàctic és absent. A diferència de l’anglès i les llengües romàniques, on l’expressió sintàctica de la definitud és necessària, en rus aquests nominals són semànticament indefinits. Tanmateix, com que són conjunts unitaris es caracteritzen per denotar unicitat. Argumento que aquesta unicitat no és el resultat de l’aplicació d’un operador semàntic, sinó que és ‘ontològica’. Analitzo les construccions definidores en rus com un entorn en el qual es troben SNs amb referència a classe i demostro que són frases copulatives no predicatives que expressen una relació d’identitat/identificació entre dos conceptes nominals.

En aquesta tesi també estudio els nominals plurals que es refereixen a sumes d’individus, els quals en determinades circumstàncies poden legitimar una referència genèrica indirecta a una classe. Aquests nominals són escarits en rus i en anglès, i definits en les llengües romàniques. La font de la genericitat en aquest cas és el tipus de predicat (predicats que seleccionen arguments que denoten classes i predicats psicològics amb subjecte experimentador) o el tipus d’oració (p.e., oració caracteritzant). Argumento que, independentment del fet que els plurals genèrics siguin escarits o obertament definits en una llengua determinada, semànticament es caracteritzen per la maximalitat, la identificabilitat i la pressuposició d’existència, la qual cosa els fa similars als nominals amb una interpretació definida. Els nominals plurals escarits del rus es diferencien dels nominals definits de l’anglès i de les llengües romàniques pel fet que s’interpreten en un domini no afitat: els plurals genèrics no poden ser restringits per la localització espacio-temporal o l’ancoratge anafòric. Proposo que els ‘efectes de definitud’ dels nominals genèrics es codifiquen sintàcticament i semànticament mitjançant un article definit en el cas de les llengües romàniques, o pragmàticament en el cas dels nominals plurals escarits del rus (i possiblement de l’anglès).

Finalment, discuteixo la qüestió més general de quines són les possibles interpretacions dels nominals escarits en rus, perquè la genericitat és només una de les interpretacions que aquests nominals poden tenir en aquesta llengua. Per això, és molt important entendre no sols com es deriva aquesta interpretació genèrica sinó també amb quina altra lectura es relaciona. Argumento que els nominals escarits del rus són semànticament indefinits i que les altres interpretacions (definides i genèriques) a les quals es poden associar s’infereixen pragmàticament. Els nominals escarits en rus no donen lloc a una pressuposició de singularitat, i la seva definitud (percebuda pels parlants) és una inferència ja sigui de l’assumpció d’unicitat ontològica, la topicalitat o la familiaritat del referent.

Esta tesis se centra en el fenómeno de la genericidad en ruso, una lengua sin artículos, y se compara la manifestación de la genericidad en lenguas con artículos, como el inglés y algunas lenguas románicas. El objetivo principal de esta investigación es estudiar cómo se codifica la genericidad en ruso. Investigo si las propuestas teóricas existentes para el análisis de los nominales genéricos en lenguas con artículos son también aplicables a las lenguas sin artículos. Propongo que la genericidad a nivel nominal permite hacer referencia a clases de individuos de manera directa o indirecta. Mediante el primer tipo un SN hace referencia a una clase intensionalmente, mientras que en el segundo caso un SN hace referencia a una suma de individuos que puede ser reinterpretada como referente de una clase.

Demuestro que la genericidad a nivel nominal, o sea, la referencia directa en una clase, en ruso se codifica a través de nominales escuetos morfofonològicament singulares, para los cuales el Número semántico y sintáctico es ausente. A diferencia del inglés y las lenguas románicas, donde la expresión sintáctica de la definitud es necesaria, en ruso estos nominales son semánticamente indefinidos. Aun así, como que son conjuntos unitarios se caracterizan para denotar unicidad. Argumento que esta unicidad no es el resultado de la aplicación de un operador semántico, sino que es 'ontológica'. Analizo las construcciones definidoras en ruso como un entorno en el cual se encuentran SNs con referencia a clase y demuestro que son frases copulativas no predicativas que expresan una relación de identidad/identificación entre dos conceptos nominales.

En esta tesis también estudio los nominales plurales que se refieren a sumas de individuos, los cuales en determinadas circunstancias pueden legitimar una referencia genérica indirecta en una clase. Estos nominales son escuetos en ruso y en inglés, y definidos en las lenguas románicas. La fuente de la genericidad en este caso es el tipo de predicado (predicados que seleccionan argumentos que denotan clases y predicados psicológicos con sujeto experimentador) o el tipo de oración (p.e., oración caracterizadora). Argumento que, independientemente del hecho que los plurales genéricos sean escuetos o abiertamente definidos en una lengua determinada, semánticamente se caracterizan por la maximalidad, la identificabilidad y la presuposición de existencia, lo cual los hace similares a los nominales con una interpretación definida. Los nominales plurales escuetos del ruso se diferencian de los nominales definidos del inglés y de las lenguas románicas por el hecho que se interpretan en un dominio no restringido: los plurales genéricos no pueden ser restringidos por la localización espacio-temporal o el anclaje anafórico. Propongo que los 'efectos de definitud' de los nominales genéricos se codifiquen sintácticamente y semánticamente mediante un artículo definido en el caso de las lenguas románicas, o pragmáticamente en el caso de los nominales plurales escuetos del ruso (y posiblemente del inglés).

Finalmente, discuto la cuestión más general de cuáles son las posibles interpretaciones de los nominales escuetos en ruso, porque la genericidad es solo una de las interpretaciones que estos nominales pueden tener en esta lengua. Por eso, es muy importante entender no solo cómo se deriva esta interpretación genérica sino también con qué otra lectura se relaciona. Argumento que los nominales escuetos del ruso son semánticamente indefinidos y que las otras interpretaciones (definidas y genéricas) a las cuales se pueden asociar se infieren pragmáticamente. Los nominales escuetos en ruso no dan lugar a una presuposición de singularidad, y su definitud (percibida por los hablantes) es una inferencia ya sea de la asunción de unicidad ontológica, la topicalitat o la familiaridad del referente.

This thesis focuses on the phenomenon of genericity in Russian, a language without articles, in comparison to English and Romance, languages with articles. The main goal of this research is to study how genericity is encoded in Russian. I propose that there is direct and indirect reference to kinds. The former is encoded in Russian by means of morphophonologically singular bare nominals, which are devoid of semantic and syntactic Number. Unlike English and Romance, where such NPs are preceded by a definite article, in Russian these nominals are semantically indefinite, but being singleton sets they are characterised by uniqueness. I argue that this uniqueness does not come as a result of an application of a semantic operator, it is ‘ontological’. I analyse definitional sentences in Russian as an environment where kind-referring NPs are found, showing that they are non-predicational copular sentences which express an identity/identificatiton relationship between two nominal concepts. Next, I study plural nominals which refer to sums of individuals that under certain circumstances may have a generic reference (indirect reference to kinds). Such nominals are bare in English and Russian, and definite in Romance languages. The source of genericity in this case is the type of predicate (kind-level for subjects and subject-experiencer for objects) or the type of sentence (characterising statement). I argue that, regardless of whether generic plurals are bare or overtly definite in a given language, they are characterised by maximality, identifiability and presupposition of existence, which makes them similar to nominals with a definite interpretation. They are different from NPs with a definite interpretation by the unboundedness of their domain: generic plurals cannot be restricted by spatiotemporal localisation or anaphoric anchoring. I propose that the 'definiteness effects' of generic nominals are encoded semantically by means of a definite article, as it is the case in Romance languages, or pragmatically by means of bare plural nominals in Russian (and possibly, in English).Further, I address a more general question of a possible semantic analysis of bare nominals in Russian, because genericity is only one of the interpretations they may have. So, it is highly important to understand not only how this interpretation is derived but also what it is derived from. I argue that Russian bare nominals are semantically indefinite and the other interpretations (definite and generic) they can be associated with are inferred pragmatically. Bare nominals in Russian do not give rise to a presupposition of uniqueness, and their perceived definiteness is either the result of 'ontological' uniqueness, topicality, or familiarity of the referent.