Assaig clínic d'un tractament grupal en dones amb depressió a la sanitat pública: Projecte PROM-SA·D

Abstract

La depressió està considerada com el trastorn més comú de l'estat d'ànim, produeix un dany a nivell funcional comparable amb les malalties mèdiques més greus, i pot conduir a una càrrega considerable de malalties i la mortalitat. L'OMS va preveure que en el 2020 aquest trastorn seria la segona malaltia a nivell mundial en quantitat d'afectats, sent les dones la part de la població més vulnerable davant aquesta malaltia. Per altra banda, l’àrea de salut d’atenció primària és el principal recurs públic que acull a les persones afectades per aquest trastorn. L’objectiu principal d’aquest estudi consisteix en avaluar l’efectivitat d’una intervenció psicoterapèutica grupal basada en la millora de competències adaptatives, dins l’àrea d’atenció primària, amb una mostra de dones que presenten trastorn depressiu. Tanmateix, es pretén comparar l’efectivitat d’aquest tractament (anomenat TCCEM) basat en el treball de l’atenció plena, la intel·ligència emocional i l’autoestima, envers al tractament cognitiu-conductual (TCC) que és el grup control en aquest estudi. Mètode: Les participants de l’estudi constitueixen una mostra de 120 pacients; el disseny de la investigació consisteix en un assaig clínic aleatoritzat, pel que es va assignar a les participants en dos grups de forma homogènia, 60 pertanyents al grup experimental TCCEM i 60 al grup control TCC. Els instruments utilitzats s’han classificat en 3 categories, segons si valoraven variables clíniques [Inventari de Depressió de Beck-II (BDI-II), Qüestionari d’Ansietat Estat Tret (STAI) i Qüestionari de 90 Símptomes Revisat (SCL-90-R)], competències adaptatives [Five Facet Mindfulness Questionnaire (FFMQ), Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24), Quality of Life Scale (QOL) i l’Escala d’autoestima de Rosenberg] i el nivell de l’aliança terapèutica [Working Alliance Theory of Change Inventory (WATOCI)]. Resultats: Els resultats indiquen que el tractament experimental TCCEM i el TCC han obtingut resultats clínics similars en la milloria de la simptomatologia clínica (ansietat-estat i depressió) i en l’adaptativa (intel·ligència emocional, autoestima, satisfacció amb la vida). En el TCCEM s’observa un resultat superior en l’ansietat-tret i en les capacitats d’observar i actuar del mindfulness. Conclusions: El TCCEM ha esdevingut una intervenció eficaç per al tractament dels trastorns de l’estat d’ànim i de l’ansietat similar al TCC en les variables clíniques i adaptatives, mostrant millors resultats que el grup control en l’ansietat tret i en la capacitat d’observar i actuar amb consciència.

La depresión está considerada como el trastorno más común del estado de ánimo, produce un daño a nivel funcional comparable con las enfermedades médicas más graves, y puede conducir a una carga considerable de enfermedades y la mortalidad. La OMS predijo que en 2020 este trastorno sería la segunda enfermedad a nivel mundial en cantidad de afectados, siendo las mujeres la parte de la población más vulnerable ante esta enfermedad. Por otra parte, el área de salud de atención primaria es el principal recurso público que acoge a las personas afectadas por este trastorno. El objetivo principal de este estudio consiste en evaluar la efectividad de una intervención psicoterapéutica grupal basada en la mejora de competencias adaptativas, dentro del área de atención primaria, con una muestra de mujeres que presentan trastorno depresivo. Sin embargo, se pretende comparar la efectividad de este tratamiento (llamado TCCEM) basado en el trabajo de la atención plena, la inteligencia emocional y la autoestima, para con el tratamiento cognitivo-conductual (TCC) que es el grupo control en este estudio. Método: Las participantes del estudio constituyen una muestra de 120 pacientes; el diseño de la investigación consiste en un ensayo clínico aleatorizado, por lo que se asignó a las participantes en dos grupos de forma homogénea, 60 pertenecientes al grupo experimental TCCEM y 60 al grupo control TCC. Los instrumentos utilizados han clasificado en 3 categorías, según valoraban variables clínicas [Inventario de Depresión Beck-II (BDI-II), Qüestionario de Ansiedad Estado Rasgo (STAI) y Qüestionario de 90 Sintomas Revisado (SCL-90-R)], competencias adaptativas [Five Facet Mindfulness Questionnaire (FFMQ), Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24), Quality of Life Scale (QOL) y la Escala de autoestima de Rosenberg] y el nivel de la alianza terapéutica [Working Alliance Theory of Change Inventory (WATOCI)]. Resultados: Los resultados indican que el tratamiento experimental TCCEM y el TCC han obtenido resultados clínicos similares en la mejoría de la sintomatología clínica (ansiedad-estado y depresión) y en la adaptativa (inteligencia emocional, autoestima, satisfacción con la vida). En el TCCEM se observa un resultado superior en la ansiedad-rasgo y en las capacidades de observar y actuar del mindfulness. Conclusiones: El TCCEM ha convertido en una intervención eficaz para el tratamiento de los trastornos del estado de ánimo y de la ansiedad similar al TCC en las variables clínicas y adaptativas, mostrando mejores resultados que el grupo control en la ansiedad rasgo y en la capacidad de observar y actuar con consciencia.

Depression is considered the most common mood disorder. It produces damage at a functional level comparable to the most serious medical illnesses, and can lead to a considerable burden of disease and mortality. WHO predicts that by 2020 this disorder will be the second disease worldwide in terms of the number of people affected, with women being the most vulnerable part of the population. On the other hand, the Primary Health Care area is the main public resource that welcomes people affected by this disorder. The main objective of this study is to evaluate the effectiveness intervention of a group psychotherapeutic based on the improvement of adaptive skills, within the primary care area, with a sample of women with depressive disorder. However, it is intended to compare the effectiveness of this treatment (called CBTC) based on mindfulness, emotional intelligence and self-esteem, training with the cognitive-behavioural treatment (CBT) that the control group will suppose in this study. Method: The sample is constituted by 120 patients; the research design consists of a randomized clinical trial, so the participants were assigned in two groups in a homogeneous way, 60 belonging to the experimental CBT group and 60 to the CBT control group. The instruments used have been classified into 3 categories, as assessed by clinical variables (Beck Depression Inventory-II (BDI-II), State-Trait Anxiety Inventory (STAI) and Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R)), adaptive skills Five Facet Mindfulness Questionnaire (FFMQ), Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24), Quality of Life Scale (QOL) and The Rosenberg Self-Esteem Scale) and the level of therapeutic alliance Working Alliance Theory of Change Inventory (WATOCI)). Results: The results indicate that the experimental TCCEM treatment and CBT have obtained similar clinical results in the improvement of clinical symptoms (anxiety-state and depression) and in the adaptive one (emotional intelligence, self-esteem, satisfaction with life). The TCCEM has achieved a superior result in anxiety-trait and in the ability to observe and act of mindfulness. Conclusions: The TCCEM has become an effective intervention for the treatment of mood and anxiety disorders similar to CBT in clinical and adaptive variables, showing a greater influence than the control group on trait anxiety and ability of observing and acting.