Universitat Autònoma de Barcelona
Sánchez-Losada, Fernando
Sala Lorda, Hèctor
2020-11-23
75 p.
L'acumulació de capital humà i l'avenç tecnològic són uns dels principals motors del creixement econòmic. L'acumulació de capital humà genera creixement directament, ja que és un factor productiu. També contribueix a augmentar el progrés tecnològic i, per tant, augmentar la productivitat total dels factors, implicant una producció més eficient i un major creixement econòmic. A part de l'educació, el learning-by-doing (aprendre mitjançant la pràctica) també contribueix a l'acumulació de capital humà. De fet, l'aparició recent de la innovació oberta ha facilitat la difusió del coneixement i, per tant, ha promogut l'acumulació de capital humà. Aquesta tesi pretén analitzar com les polítiques públiques d'educació afecten l'acumulació de capital humà i com l'aparició dels béns oberts i la innovació oberta afecten a la competència en I+D i, per tant, al creixement econòmic. Al capítol 2, analitzem com, quan les persones s'han d'autofinançar la seva educació, les polítiques públiques (un fons públic de préstecs i la deduïbilitat diferida de les despeses d'educació) afecten al creixement en una economia de generacions successives on hi ha restriccions d'endeutament per a les persones. Mostrem que els préstecs públics afecten positivament al creixement de l'economia quan no hi ha restriccions d'endeutament, mentre que la deduïbilitat fiscal afecta al creixement depenent de la magnitud dels préstecs públics i de la deduïbilitat fiscal. Quan les persones tenen restriccions d'endeutament, els préstecs públics afecten positivament al creixement mentre que la deduïbilitat fiscal no afecta al creixement. Ambdues polítiques governamentals afecten a l’operativitat de la restricció d'endeutament i, per tant, poden canviar l'economia de no tenir restricció d'endeutament a sí tenir-ne, o viceversa. Al capítol 3, estudiem com els béns oberts afecten a l'economia a llarg termini. Modelitzem una economia amb béns oberts i privats on els individus han de destinar el seu temps a l'adquisició de capital humà, treballar al sector dels béns privats i desenvolupar béns oberts. Incorporem les característiques dels béns oberts al problema de maximització de l'individu i examinem com afecta al creixement econòmic la quantitat de temps que dediquen les persones a desenvolupar béns oberts en lloc de treballar al sector de béns privats o acumular capital humà. També examinem el problema del planificador social i la seva diferència amb l'assignació de mercat. El capítol 4 té com a objectiu estudiar com els diferents tipus d'activitats d'I+D (codi obert, imitació i I+D convencional) afecten a la innovació i, per tant, a l'economia a llarg termini. Modelitzem una economia amb béns estandarditzats i béns amb diferents nivells de qualitat on les persones tenen preferències no homotètiques i assignen el seu pressupost entre els béns estandarditzats i els béns amb diferents nivells de qualitat. Suposem un continu d'indústries amb un duopoli a cada indústria. Tant els líders de la indústria com els seguidors inverteixen en I+D. Els líders tecnològics inverteixen en I+D per obtenir més beneficis provinents de tenir més qualitat i per reduir el risc de ser copiats o superats pels seguidors o els nous entrants. Els seguidors inverteixen en I+D per aconseguir igualar la qualitat dels líders o per assolir el lideratge tecnològic. Incorporem les característiques de l'I+D convencional, la còpia i la innovació oberta en els problemes de maximització de les empreses que produeixen diferents nivells de qualitat i examinem com la innovació oberta afecta a les inversions en I+D de les empreses amb diferents nivells de qualitat i els seus efectes sobre el creixement econòmic.
La acumulación de capital humano y el avance tecnológico son importantes motores del crecimiento económico. La acumulación de capital humano puede generar directamente crecimiento al ser un factor productivo. A su vez, también puede contribuir a elevar el progreso tecnológico, mejorar la productividad total de los factores y, por lo tanto, permitir una producción más eficiente y así generar crecimiento económico. Aparte de la educación, el learning-by-doing (aprendizaje mediante la práctica) es otro factor importante en la acumulación de capital humano. De hecho, la reciente aparición de la innovación abierta ha facilitado el aumento de los intercambios de conocimiento y, por tanto, ha promovido la acumulación de capital humano. Junto con en análisis de cómo las políticas públicas educativas afectan la acumulación de capital humano, esta tesis tiene como objetivo estudiar cómo el surgimiento de bienes abiertos y la innovación abierta afectan la competencia en I+D y, por ende, el crecimiento económico. En el capítulo 2, analizamos cómo, cuando las personas se han de financiar la educación, las políticas públicas (un fondo público para préstamos y la deducción diferida de los gastos de educación) afectan el crecimiento en una economía de generaciones solapadas donde los individuos pueden tener restricciones de endeudamiento a la hora de decidir su inversión en capital humano. Mostramos que los préstamos públicos afectan positivamente al crecimiento económico cuando no hay restricciones de endeudamiento, mientras que la forma en que la desgravación fiscal afecta al crecimiento depende de la magnitud tanto de los préstamos públicos como de la desgravación fiscal. En una economía con restricciones de endeudamiento, los préstamos públicos afectan positivamente al crecimiento, mientras que la deducción de impuestos no afecta al crecimiento. Ambas políticas gubernamentales afectan a la operatividad de la restricción de endeudamiento y, por lo tanto, pueden hacer que la economía pase de estar bajo una restricción de endeudamiento a una que no, o viceversa. En el capítulo 3, estudiamos cómo los bienes abiertos afectan a la economía a largo plazo. Modelizamos una economía con bienes abiertos y privados donde los individuos deben dedicar su tiempo a la adquisición de capital humano, trabajar en el sector de bienes privados y desarrollar bienes abiertos. Examinamos cómo la cantidad de tiempo que las personas dedican a desarrollar bienes abiertos en lugar de trabajar en el sector de bienes privados o acumular capital humano afecta al crecimiento económico. También examinamos el problema del planificador social y su diferencia con la asignación del mercado. El capítulo 4 tiene como objetivo estudiar cómo los diferentes tipos de actividades de I+D (código abierto, imitación y I+D convencional) afectan a la innovación y la economía a largo plazo. Modelizamos una economía con bienes estandarizados y bienes con niveles de calidad diferente, donde las personas con preferencias no homotéticas tienen que destinar su presupuesto a bienes estandarizados y bienes con niveles de calidad diferente. Suponemos un continuo de industrias con un duopolio en cada industria. Los líderes tecnológicos invierten en I+D para obtener un mayor beneficio al vender productos de mayor calidad y, a la vez, para reducir el riesgo de ser copiados o superados por seguidores o nuevos participantes. Los seguidores invierten en I+D para alcanzar a los líderes o para obtener el liderazgo tecnológico. Incorporamos a las características del I+D convencional, la copia y la innovación abierta en los problemas de maximización de las empresas, donde suponemos que venden varios tipos de calidad a la vez. Nuestro objetivo es examinar cómo la innovación abierta afecta a las inversiones en I+D y, por ende, sus efectos sobre el crecimiento económico.
Human capital accumulation and technology advance are among the main engines of economic growth. Human capital accumulation can directly generate growth as it is a productive factor. It can also contribute to raising technical progress and technological progress, in turn, improves the total factor of productivity and hence allows for more efficient production and brings out economic growth. Apart from education, learning by doing also contributes to the accumulation of human capital. In fact, the recent emergence of open innovation has facilitated the increased flows of knowledge and, therefore, promoted the accumulation of human capital. Together with analyzing how public policies for education affect the accumulation of human capital, this thesis aims at studying how the emergence of open goods and open innovation affect R&D competition and, then, economic growth. In chapter 2, we analyze how public policies for self-financing education, public fund for loans and deferred deductibility of education expenses, affect growth in an overlapping generations economy where individuals can be borrowing-constrained on human capital investment. We show that public loans positively affect growth in the unconstrained economy, while how tax deductibility affects growth depends on the magnitude of both public loans and tax deductibility. In the borrowing-constrained economy, public loans positively affect growth, while tax deductibility does not affect growth. Both government policies affect the borrowing-constraint tightness and, therefore, can shift the economy from being borrowing-constrained to unconstrained or vice versa. In chapter 3, we study how open goods affect the economy in the long run. We model an economy with open and private goods where individuals have to allocate their time for human capital acquisition, working in the private goods sector and developing open goods. We incorporate the characteristics of open goods in the maximization problems and examine how the amount of time that individuals devote for developing open goods instead of working in the private goods sector or accumulating human capital affects economic growth. We also examine the social planner problem and its difference with the market allocation. Chapter 4 aims at studying how different types of R&D activities---open source, imitation and conventional R&D---affect innovation competition and, then, the economy in the long run. We model an economy with standardized goods and quality goods where individuals with non-homothetic preference have to allocate their budget for standardized goods and quality goods. There is a continuum of industries with duopoly production in each industry. Both industry leaders and followers invest in R&D. Technological leaders invest in R&D for higher profit of higher quality products and to reduce the risk of being copied or surpassed by followers or new entrants. Followers invests in R&D to catch up with the leaders or to gain the technological leadership. We incorporate the characteristics of conventional R&D, copying and open innovation in the maximization problems of multi-quality firms and aim at examining how open innovation affects R&D investments of firms with different technology levels and then its effects on economic growth.
Educació; Educación; Education; Innovació oberta; Innovación abierta; Open innovation; Creixement econòmic; Crecimiento económico; Economic growth
33 - Economics
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
