Relació entre la disponibilitat de tractaments biològics i la necessitat i complicacions de la cirurgia en la malaltia inflamatòria intestinal

Abstract

Introducció: Els fàrmacs anti-TNF (i tot el que la seva disponibilitat comporta) podrien canviar la

història natural de la malaltia inflamatòria intestinal (MII), modificant conseqüentment la

necessitat de tractament quirúrgic, demorant-la o canviant-ne la morbi-mortalitat postoperatòria.

Objectius: Avaluar els canvis sobre la necessitat de cirurgia en relació a la disponibilitat d’anti-TNF

en les MII i valorar la mortalitat postquirúrgica associada a la MII en l’era dels biològics i quins

factors s’hi associen, en el nostre àmbit geogràfic.

Mètodes: Es realitzen dos estudis, retrospectius. El primer a partir de dues cohorts pre- i postaprovació

dels fàrmacs anti-TNF identificades a partir del registre estatal ENEIDA, de base

hospitalària, per a valorar els canvis en les taxes de cirurgia. El segon, de disseny poblacional a

partir de dades del Sistema Català de la Salut, amb una cohort de pacients intervinguts per MII

durant la darrera dècada, per avaluar la taxa de mortalitat postoperatòria i els factors que s’hi

associen.

Resultats: En el primer estudi s’hi inclouen un total de 7.370 pacients amb malaltia de Crohn (MC) i

8.069 amb colitis ulcerosa (CU). Els immunosupressors (IMS) s’usen més precoçment i freqüent en

l’era post-biològics. La probabilitat acumulada de cirurgia es redueix en la MC en l’era dels biològics

(en les cohorts pre i post resultaren del 16% i 11% a l’any i del 29% i 19% als 5 anys del diagnòstic,

respectivament; P<0,0001), però no en la CU (en les cohorts pre i post són del 3% i 2% a l’any, i del

6% i 5% als 5 anys; P=0,2). Els factors associats a una major probabilitat de requerir cirurgia són

l’afectació ileal, l’edat i el tabaquisme en la MC i l’afectació extensa en la CU, mentre que els

centres d’alt volum de cirurgies i l’ús d’IMS s’associen a una menor probabilitat.

El segon estudi inclou 1.660 pacients intervinguts per MC i 738 per CU. La probabilitat acumulada

de mortalitat intrahospitalària i als 30 dies en les cirurgies per MC és del 2,1% i 2,5%, i per CU del

5,4 i 6,4%, respectivament. L’edat avançada i les comorbiditats són factors de risc associats a una

major mortalitat.

Conclusions: La disponibilitat d’anti-TNF s’ha associat a una reducció de cirurgies en la MC, però no

en la CU. Aquest canvi sembla obeir a una introducció més precoç i freqüent dels IMS

convencionals més que a l’ús dels anti-TNF. La mortalitat postoperatòria en MII en l’era dels

biològics s’associa a l’edat i a les comorbiditats, però no al volum de cirurgies per centre.

Introducción: Los fármacos anti-TNF (y todo lo que su disponibilidad conlleva) podrían cambiar

la historia natural de la enfermedad inflamatoria intestinal (EII), modificando consecuentemente la

necesidad de tratamiento quirúrgico, demorando o cambiando la morbimortalidad postoperatoria.

Objetivos: Evaluar los cambios sobre la necesidad de cirugía en relación a la disponibilidad de los anti-TNF

en las EII y valorar la mortalidad postquirúrgica asociada a la EII en la era de los biológicos y que

factores se asocian, en nuestro ámbito geográfico.

Métodos: Se realizan dos estudios, retrospectivos. El primero a partir de dos cohortes pre y postaprovación de

los fármacos anti-TNF identificadas a partir del registro estatal ENEIDA, de base

hospitalaria, para valorar los cambios en las tasas de cirugía. El segundo, de diseño poblacional a

partir de datos del Sistema Catalá de Salut, con una cohorte de pacientes intervenidos por EII

durante la última década, para evaluar la tasa de mortalidad postoperatoria y los factores que se

asocian.

Resultados: En el primer estudio se incluyen un total de 7.370 pacientes con enfermedad de Crohn (EC) y

8.069 con colitis ulcerosa (CU). Los inmunosupresores (IMS) se usan más precoz y frecuentemente en

la era postbiológica. La probabilidad acumulada de cirugía se reduce en la EC en la era de los biológicos

(en las cohortes pre y post resultaron del 16% y 11% al año y del 29% y 19% a los 5 años del diagnóstico,

respectivamente; P <0,0001), pero no en la CU (en las cohortes pre y post son del 3% y 2% al año, y del

6% y 5% a los 5 años; P = 0,2). Los factores asociados a una mayor probabilidad de requerir cirugía son

la afectación ileal, la edad y el tabaquismo en la EC y la afectación extensa en la CU, mientras que los

centros de alto volumen de cirugías y el uso de IMS se asocian a una menor probabilidad.

El segundo estudio incluye 1.660 pacientes intervenidos por EC y 738 por CU. La probabilidad acumulada

de mortalidad postoperatoria intrahospitalaria y a los 30 días en la EC es del 2,1% y 2,5%, y por CU del

5,4 y 6,4%, respectivamente. La edad avanzada y las comorbilidades son factores de riesgo asociados a una

mayor mortalidad.

Conclusiones: La disponibilidad de los anti-TNF se ha asociado a una reducción de cirugías en la EC, pero no

en la CU. Este cambio parece relacionarse a la introducción más precoz y frecuente de los IMS

convencionales más que al uso de los anti-TNF. La mortalidad postoperatoria en la EII en la era de los

biológicos se asocia a la edad y a las comorbilidades, pero no al volumen de cirugías por centro.

Introduction: Anti-TNF drugs (and its availability entails) may be changing the natural history of

inflammatory bowel disease (IBD), consequently modifying the need for surgical treatment,

delaying it or changing its postoperative morbidity and mortality.

Aims: To evaluate the changes in the need of surgery in relation to the availability of anti-TNF in

IBD, and asses the postoperative mortality associated with IBD in the biologics era and what factors

are associated with it, in the our geographical area.

Methods: Two retrospective studies have been performed. The first has been based in two cohorts

pre- and post- licensing of anti-TNF drugs identified from the hospital-based ENEIDA state registry,

to assess the changes in surgical rates. The second study, population-based design about data from

de Catalan Healthy System, with a cohort of IBD patients that have been operated during the last

decade, to evaluate the postoperative mortality rate and its associated factors.

Results: The first study included a total of 7.370 patients with Crohn's disease (CD) and 8.069 with

Ulcerative Colitis (UC) were included. Immunosuppressants (IMS) are used earlier and more

frequently in the biological era. The cumulative probability of surgery is reduced in MC in the

biological era (in cohorts pre and post they were 16% and 11% at first year and 29% and 19% at 5

years of diagnosis, respectively; P<0.0001), but not in CU (in cohorts pre and post they are 3% and

2% per year, and 6% and 5% at 5 years; P=0.2). Factors associated with higher probability to

requiring surgery are ileal involvement, age and smoking in CD and extensive colitis in UC, whereas

that high volume surgery centers and use of IMS are associated with a lower probability.

The second study included 1.660 patients operated on for CD and 738 for UC. The cumulative

probability of in-hospital and 30-day mortality is 2.1% and 2.5%, and for UC is 5.4 and 6.4%,

respectively. Older age and morbidities are risk factors associated with higher mortality.

Conclusions: The availability of anti-TNF has been associated with a reduction in surgeries in CD,

but not in CU. This change seems to be due to a earlier and more frequent introduction of

conventional IMS than to the use of anti-TNF. Postoperative mortality in IBD in biologics era is

associated with age and morbidities but not with volume of surgeries per center.