Comparison of lifestyles among mediterranean populations: eastern vs western

dc.contributor.author
Maroun Karam, Joanne
dc.date.accessioned
2021-03-29T10:26:48Z
dc.date.available
2021-03-29T10:26:48Z
dc.date.issued
2019-01-16
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/671245
dc.description.abstract
[eng] Introduction: The Mediterranean diet was proved to be beneficial in the prevention and prognosis of chronic diseases. Older adults are the age group with the highest incidence of chronic disease. The study was conducted in Spain and Lebanon. Research content: In Mallorca, the nutritional content of the food consumed by 211 older adults was researched using two non-consecutive recall diets. The mean daily intake of polyphenols was 332.7 mg/d. Polyphenol intake was highest among alcohol drinkers, high educational level, high income, and physically active people Flavonoids were the highest ingested polyphenols. Alcoholic beverages were the major contributors to the total polyphenol intake, mainly red wine. Mean daily intake of lipids was 68.6 g/day. Sex, age and educational level influenced fat intake. MUFA was the highest ingested fatty acid, and “oils & seeds” was the food group with highest contribution to lipid intake; both were in accordance with the Mediterranean diet pattern. However, the fatty acid intake did not abide by the recommendations in Mediterranean older adults. Calcium, copper, magnesium and iron were consumed in quantities lower than DRI. Female sex and an income ≥900euros were associated respectively with an increased and decreased probability of compliance with the DRI on a 5points scale. The intake of minerals should be adjusted to abide by the recommendations. Along with the nutritional content of food, the correlation between age, body composition and biomarker variables on one hand and the physical fitness variables on the other hand were researched. Many physical fitness measurement variables correlated negatively with predictors of cardiovascular disease. Physical fitness might be essential in healthy aging. Overall, 36.8%, 24.5% and 0.3% of participants had low maximum 8-f TUG score, low maximum HGS and sarcopenia, respectively. Prevalence of these low values varies according to sociodemographic and body composition variables. In Lebanon, adherence to Mediterranean diet was assessed in 525 university students and 125 older adults using MEDAS. Among university students, the mean Mediterranean score estimated was 7.96. Men had a slightly higher adherence to the Mediterranean diet than women. Nonsmokers had higher score than those who smoke. 59.05% of the sample had a score lower than adequate adherence but this did not affect their will to participate in research to ameliorate their health. 0.7% of the willingness to change diet depended on the score of adherence to Mediterranean diet and 28.58% of the participants were primarily worried about their health. Stratification of the questionnaire revealed a relatively high spread of olive oil usage in cooking (86.3%) although only 50.3% consume more than 4 teaspoons per day. The percentage of participants consuming food according to the Mediterranean diet standards was higher than 50% except for wine and fish. Positive correlations were found between the different components of MEDAS, in addition the percentage of participants who had an adequate score was higher in non-smokers. Among older adults, mean Mediterranean score estimated was 8.48. Men had a slightly higher adherence to the Mediterranean diet than women. Those who work had a higher adherence to Mediterranean diet than those who don’t. 52% of the sample had a higher score than adequate adherence and the highest percentage of participants who had adequate score were primarily worried about their health and were willing to engage in physical activity, diet and research for a better health. The percentage of participants consuming food according to the Mediterranean diet standards was higher than 50% except for wine and fish. Conclusion: More studies must be conducted to compare between Lebanon and Spain and develop strategies to increase adherence to Mediterranean diet in Lebanon for a better health.
en_US
dc.description.abstract
[spa] Introducción: Se ha demostrado que la dieta mediterránea es beneficiosa para la prevención y el pronóstico de las enfermedades crónicas. Los adultos mayores son el grupo de edad con mayor incidencia de enfermedades crónicas. Este estudio se realizó en España y Líbano. Contenido de la investigación: En Mallorca, la composición nutricional de los alimentos consumidos por 211 adultos mayores se investigó utilizando dos recordatorios de 24h en días no consecutivos. La ingesta diaria media de polifenoles fué de 332.7 mg/d. La ingesta de polifenoles fué más alta entre los bebedores de alcohol, alto nivel educativo, altos ingresos y personas físicamente activas. Los flavonoides fueron los polifenoles que se ingirieron en más cantidad. Las bebidas alcohólicas fueron las principales contribuyentes a la ingesta total de polifenoles, principalmente el vino tinto. La ingesta diaria media de lípidos fué de 68.6 g/día. El sexo, la edad y el nivel educativo influyeron en la ingesta de grasas. MUFA fueron el tipo de ácido graso más altamente ingerido, y "aceites y semillas" fué el grupo de alimentos con mayor contribución a la ingesta de lípidos. La ingesta de ácidos grasos no cumplió con las recomendaciones en adultos mayores. El calcio, el cobre, el magnesio y el hierro se consumieron en cantidades inferiores a las IDR. La ingesta de minerales debe ajustarse para cumplir con las recomendaciones. Muchas variables de medición de la aptitud física se correlacionaron negativamente con los predictores de enfermedad cardiovascular. La aptitud física podría ser esencial para un envejecimiento saludable. Se evaluó la condición física y su asociación con los hábitos sociodemográficos, la composición corporal y el estilo de vida. 36.8%, el 24.5% y el 0.3% de los participantes tenían una puntuación TUG máxima inferior a 8-f, un HGS máximo bajo y sarcopenia, respectivamente. En Líbano, se evaluó la adherencia a la dieta mediterránea en 525 estudiantes universitarios y en 125 adultos mayores usando el MEDAS. Entre los estudiantes universitarios, la puntuación media estimada de adherencia a la dieta mediterránea fué 7.96. Los hombres tuvieron una adherencia ligeramente mayor a la dieta mediterránea que las mujeres. Los no fumadores tenían una puntuación más alta que aquellos que fuman. El 59,05% de la muestra tenía una puntuación inferior a la adecuada. El 0.7% de la voluntad de cambiar la dieta dependía del grado de adherencia a la dieta mediterránea y el 28.58% de los participantes estaban preocupados principalmente por su salud. La estratificación del cuestionario reveló una difusión relativamente alta del uso de aceite de oliva en la cocina, aunque solo el 50.3% consumía más de 4 cucharaditas por día. El porcentaje de participantes que consumían alimentos de acuerdo con los estándares de la dieta mediterránea era superior al 50% a excepción del vino y el pescado. Se encontraron correlaciones positivas entre los diferentes componentes de MEDAS. Entre los adultos mayores, la puntuación promedio estimada de adherencia a una dieta mediterránea fué de 8.48. Los hombres tenían una adherencia ligeramente mayor a la dieta mediterránea que las mujeres. El 52% de la muestra tenía una puntuación en adherencia superior a la adecuada y la mayor parte de participantes que tenían una puntuación adecuada estaban preocupados principalmente por su salud y estaban dispuestos a participar en intervención para mejorar la salud. El porcentaje de participantes que consumían alimentos de acuerdo con los estándares de la dieta mediterránea fué superior al 50% a excepción del vino y el pescado. Conclusión: Se deben realizar más estudios en el futuro para comparar Líbano y España, así como desarrollar estrategias para aumentar la adherencia a un patrón de dieta mediterránea en Líbano, con el fin de mejorar la salud de la población.
en_US
dc.description.abstract
[cat] Introducció: S'ha demostrat que la dieta mediterrània és beneficiosa en la prevenció i prognòstic de malalties cròniques. Els adults majors són el grup d'edat amb major incidència de malalties cròniques. L'estudi s’ha portat a terme a Espanya i el Líban, dos països mediterranis. Continguts de recerca: A Mallorca, s’ha investigat la composició nutricional dels aliments consumits per 211 adults majors utilitzant dos recordatoris de 24h de dies no consecutius. La ingesta mitjana diària de polifenols va ser de 332.7 mg/d. La ingesta de polifenols va ser més elevada entre els bevedors d'alcohol, nivell educatiu elevat, ingressos elevats i persones físicament actives. Els flavonoides van ser els polifenols més ingerits. Les begudes alcohòliques van ser els principals contribuents a la ingesta total de polifenols, principalment el vi negre. La mitjana de consum diari de lípids va ser de 68.6 g/dia. El sexe, l'edat i el nivell educatiu van influir en la ingesta de lípids. MUFA van ser el tipus d’àcid gras més consumit, i "olis i llavors" va ser el grup alimentari amb major contribució a la ingesta de lípids. No obstant això, la ingesta d'àcids grassos no va complir amb les recomanacions per adults majors mediterranis. El calci, el coure, el magnesi i el ferro es van consumir en quantitats inferiors a les IDR. La ingesta de minerals s'hauria d'ajustar per complir amb les recomanacions. Moltes variables de mesura d'aptitud física es van correlacionar negativament amb els predictors de malaltia cardiovascular. L'aptitud física pot ser essencial en l'envelliment saludable. En total, el 36.8%, el 24.5% i el 0.3% dels participants tenien una puntuació màxima de TUG inferior a 8-f, HGS màxim baix i sarcopenia, respectivament. La prevalença d'aquests valors baixos varia segons les variables sociodemogràfiques i de composició corporal. Al Líban, l'adhesió a la dieta mediterrània es va avaluar en 525 estudiants universitaris i 125 adults majors utilitzant MEDAS. Entre els estudiants universitaris, la mitjana de la puntuació d’adherència a un patró de dieta mediterrània va ser de 7.96. Els homes tenien un grau d’adherència a la dieta mediterrània lleugerament superior a les dones. Els no fumadors tenien una puntuació més alta que els fumadors. El 59.05% de la mostra tenia una puntuació inferior a l'adherència adequada. El 0.7% de la voluntat de canviar de dieta depenia de la puntuació d'adhesió a la dieta mediterrània i el 28.58% dels participants es preocupaven principalment per la seva salut. L'estratificació del qüestionari va revelar una distribució relativament alta de l'ús de l'oli d'oliva en la cuina tot i que només el 50.3% consumia més de 4 culleradetes diàries. El percentatge de participants que consumien aliments d’acord amb un patró de dieta mediterrània era superior al 50%, excepte pel vi i el peix. Es van trobar correlacions positives entre els diferents components de MEDAS. A més, el percentatge de participants que tenien una puntuació adequada era major en els no fumadors. Entre els adults majors, la puntuació d’adhesió mitjana a un patró de dieta mediterrània va ser de 8.48. Els homes tenien una adherència lleugerament superior a la dieta mediterrània que les dones. Els que treballaven tenien una major adhesió a la dieta mediterrània que els que no treballaven. El 52% de la mostra tenia una puntuació per sobre de l'adherència adequada. El percentatge de participants que consumien aliments d’acord amb un patró de dieta mediterrània era superior al 50%, excepte pel vi i el peix. Conclusió: Cal fer més estudis en el futur per comparar el Líban amb Espanya i desenvolupar estratègies per augmentar l'adhesió a la dieta mediterrània al Líban per a una millor salut.
en_US
dc.format.extent
213 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Mediterranean diet, polyphenol, lipids, minerals, physical activity, physical fitness, adherence to Mediterranean diet, older adults, cardiovascular disease
en_US
dc.subject.other
Nutrició comunitària
en_US
dc.title
Comparison of lifestyles among mediterranean populations: eastern vs western
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
663/664
en_US
dc.contributor.director
Tur Marí, Josep Antoni
dc.contributor.codirector
Serhan, Mireille
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

Maroun_Karam_Joanne.pdf

9.306Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)