dc.contributor.author
Llobera Cifre, Rosa
dc.date.accessioned
2021-03-29T11:39:03Z
dc.date.available
2021-03-29T11:39:03Z
dc.date.issued
2019-07-12
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/671249
dc.description.abstract
[cat] El procés d’institucionalització del seguiment d’embaràs, part i puerperi, derivà en una
sobremedicalització de processos fisiològics, i en ocasions suposà una atenció
obstètrica deshumanitzada. En les darreres dècades, els moviments a favor de l’atenció
obstètrica respectuosa han propiciat que organismes internacionals i estatals
reconeguin el problema i es portin a terme canvis legislatius, elaboració de
recomanacions, guies, protocols, així com a altres iniciatives per garantir els drets de
les dones, afavorir la humanització de l’atenció al processos reproductius, i
concretament en els darreres anys, per a la visualització i eliminació de la Violència
Obstètrica (VO). Per tal d’avançar en aquesta línia, cal analitzar la pràctica clínica, les taxes de determinades tècniques, i estudiar el punt de vista dels/les professionals, i de
les dones.
La tesi que es presenta s’ha realitzat per compendi d’articles. En ella es plantegen tres
objectius, i per assolir-los es porten a terme tres estudis, posteriorment publicats. En
ells es realitza una anàlisi de l’atenció al procés reproductiu, valorant les dades sobre
compliment dels estàndards recomanats, l’opinió professional, i la perspectiva de les
dones que han patit VO.
En relació al primer objectiu, per conèixer en profunditat el grau de compliment de les
recomanacions que planteja l’Estratègia d’atenció al part normal (Ministeri de Sanitat,
2007) als centres hospitalaris públics de Balears, es van analitzar les dades (2012-2015)
referents a l’atenció i la seva adequació als estàndards, mitjançant un estudi descriptiu
de la informació quantitativa del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD). Es detectà
que la taxa de cesària, parts instrumentats, episiotomies o ús d’epidural, presentaven
diferències importants entre centres, així com que en general existia marge de millora,
i mancances referents als continguts i actualització d’alguns protocols.
Pel que fa al segon objectiu, l’opinió dels/les professionals sobre l’atenció obstètrica
en referencia al tracte ofert, adequació de la pràctica clínica, i respecte als drets
d’autonomia, informació i intimitat, s’analitzà amb un estudi descriptiu transversal que
recollia l'opinió de les comares d’atenció primària i hospital que treballaven al sistema
sanitari públic de Balears. En ell s’assolí una elevada taxa de participació, que denota
implicació per a l’anàlisi i millora de l’atenció obstètrica. De l’opinió recollida destaca
el reconeixement d’una atenció obstètrica sobremedicalitzada, i en algunes ocasions
inclús deshumanitzada i/o irrespectuosa. En relació al tercer objectiu, per tal d’explorar en profunditat les percepcions, opinions
i experiències de les dones que han patit VO, posant esment en les dimensions pròpies
que la defineixen, es realitzà un estudi qualitatiu amb enfocament fenomenològic, que
emfatitza l'experiència individual i descripció dels significats de les vivències de
l'atenció rebuda.
Així, es conclou que:
El primer estudi resolia el problema de la escassesa de dades sobre l’atenció obstètrica
a les Illes, i permet quantificar determinats aspectes de millora de l’atenció obstètrica,
posant el focus sobre aquesta, fet imprescindible per avaluar la situació i emprendre
estratègies de millora.
El segon estudi ens permet conèixer l’opinió del/les comares, professionals de
referència en el seguiment d’embaràs, part i puerperi normals, i implicats/es també en
l’atenció i cura de les dones quan el procés està associat a patologia o complicacions, i
per tant, agents essencials en l’anàlisi de l’atenció obstètrica, i en aquest cas crítics
amb l’atenció en ocasions prestada.
El tercer estudi ha permès donar veu a les dones que han patit VO, conèixer en
profunditat la seva perspectiva sobre l’efecte de l’atenció obstètrica no respectuosa, o
deshumanitzada, establir les dimensions i veure quines destaquen en els seus relats,
conèixer les implicacions de la pràctica clínica i l’acompanyament durant els processos
reproductius, així com visualitzar i contextualitzar la VO, dins un marc de gènere.
en_US
dc.description.abstract
[spa] El proceso de institucionalización del seguimiento de embarazo, parto y puerperio,
derivó en una sobremedicalización de los procesos fisiológicos, y en ocasiones supuso una atención obstétrica deshumanizada. En las últimas décadas los movimientos a
favor de la atención obstétrica respetuosa han propiciado que organismos
internacionales y estatales reconozcan el problema y se lleven a cabo cambios
legislativos, elaboración de recomendaciones, guías, protocolos, así como otras
iniciativas para garantizar los derechos de las mujeres, favorecer la humanización de la
atención al procesos reproductivos, y concretamente en los últimos años, para la
visualización y eliminación de la Violencia Obstétrica (VO). Para avanzar en esta línea,
hay que analizar la práctica clínica, las tasas de determinadas técnicas, estudiar el
punto de vista de los/las profesionales, y de las mujeres.
La tesis que se presenta se ha realizado por compendio de artículos. En ella se plantean
tres objetivos, y para alcanzarlos se llevan a cabo tres estudios, posteriormente
publicados. En ellos se realiza un análisis de la atención al proceso reproductivo,
valorando los datos sobre cumplimiento de los estándares, la opinión profesional, y la
perspectiva de las mujeres que la han sufrido VO.
En relación al primer objetivo, para conocer en profundidad el grado de cumplimiento
de las recomendaciones que plantea la Estrategia de atención al parto normal
(Ministerio de Sanidad, 2007), en los centros hospitalarios públicos de Baleares, se
analizaron los datos (2012 -2015) referentes a la atención y su adecuación a los
estándares, mediante un estudio descriptivo de la información cuantitativa del
Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD). Se detectó que la tasa de cesárea, partos
instrumentados, episiotomías o uso de epidural, presentaban diferencias importantes
entre centros, así como que en general existía margen de mejora, y carencias en cuanto
a los contenidos y actualización de algunos protocolos. En cuanto al segundo objetivo, la opinión de los / las profesionales sobre la atención
obstétrica en referencia al trato ofrecido, adecuación de la práctica clínica, y respeto a
los derechos de autonomía, información e intimidad, se analizó con un estudio
descriptivo transversal, que recogía la opinión de las matronas de atención primaria y
hospital, que trabajaban en el sistema sanitario público de Baleares. En él se alcanzó
una elevada tasa de participación, que denota implicación para el análisis y mejora de
la atención obstétrica. De la opinión recogida destaca el reconocimiento de una
atención obstétrica sobremedicalizada, y en algunas ocasiones deshumanizada y/o
irrespetuosa.
En relación al tercer objetivo, con el fin de explorar en profundidad las percepciones,
opiniones y experiencias de las mujeres que han sufrido VO, poniendo atención en las
dimensiones propias que la definen, se realizó un estudio cualitativo con enfoque
fenomenológico, que enfatiza la experiencia individual y descripción de los significados
de las vivencias de la atención recibida.
Así, se concluye que:
El primer estudio resolvía el problema de la escasez de datos sobre la atención
obstétrica en las Islas, permitiendo cuantificar determinados aspectos de mejora de la
atención obstétrica, poniendo el foco sobre esta, hecho imprescindible para evaluar la
situación y emprender estrategias de mejora.
El segundo estudio nos permite conocer la opinión del/las matronas, profesionales de
referencia en el seguimiento de embarazo parto y puerperio normales, e implicados/as
también en la atención y cuidado de las mujeres en cuanto el proceso está asociados
a patología o complicaciones y, por lo tanto, agentes esenciales en el análisis de la
atención obstétrica, y en este caso, críticos con la atención en ocasiones prestada. El tercer estudio ha permitido, dar voz a las mujeres que han sufrido VO, conocer en
profundidad su perspectiva sobre el efecto de la atención obstétrica no respetuosa, o
deshumanizada, establecer las dimensiones y ver qué destacan en sus relatos, conocer
las implicaciones de la práctica clínica y el acompañamiento durante los procesos
reproductivos, y visualizar y contextualizar la VO, dentro de un marco de género.
en_US
dc.description.abstract
[eng] The institutionalization of pregnancy, childbirth and postpartum follow up processes
generate an overmedicalization of physiological processes, and sometimes
dehumanized obstetrical care. Over the past decades, movements in favor of
respectful obstetric care have arisen, which led to a need for international and state
bodies to recognize the problem. As a result, legislative changes, recommendations,
guides, and protocols were carried out, as well as other initiatives to guarantee
women's rights, the humanization reproductive processes care, and more recent, for
the awareness and elimination of obstetric violence (OV). Along the same line, it might
be necessary to analyze the clinical practice, the ratios of certain techniques, and to
study the point of view of healthcare professionals and women.
This thesis has been carried out by a compendium of articles, with three proposed
objectives. In order to achieve them, three studies were carried out and later
published. We performed an analysis of the reproductive processes care, evaluating
data on standards compliance, the opinion of the professionals and the perspective of
the women who have suffered it.Regarding the first objective, an in-depth evaluation of the degree of compliance with
the Strategy for Normal Birth Attention (Ministry of Health, 2007) recommendations,
a descriptive study was carried out, with quantitative data regarding the care and its
adequacy to standards, from the Minimum Basic Data Set of the public hospitals from
the Balearic Islands. Important differences between healthcare centers were detected
in terms of cesarean rates, instrument-assisted deliveries, episiotomies or epidural
use. A general room for improvement was observed, as well as deficiencies on the
content and the update of some protocols.
The second objective was to evaluate the opinion of primary care and hospital
healthcare professionals, working in the Balearic public health system, on the obstetric
care related to the offered treatment, appropriateness of the clinical practice, and the
respect for the autonomy rights, information and intimacy. A descriptive study was
conducted, with a high rate of participation and therefore, pointing out the
involvement of the participants in the analysis and the improvement of obstetric care.
The gathered opinions highlighted the recognition of the overmedicalized obstetric
care, and sometimes also dehumanized and/or disrespectful.
For the third objective, an in-depth analysis of the perceptions, the opinions and the
experiences of the women who have suffered obstetric violence, a qualitative study
was performed using a phenomenological approach, with emphasis on the individual
experiences and the description of the meanings of the endured experiences during
the care.
Therefore, it concludes that: The first study unravels the data scarceness of the obstetric care in the Balearic Islands,
and allows to quantify certain aspects of improvement for the obstetric care, placing a
clear focus on it, which is essential to assess the situation and undertake improvement
actions.
The second study allows us to be aware of the midwifes opinion, as the reference
professional attendant for the pregnancy, childbirth and postpartum follow up, but
also involved in the care of the women with pathology associated or complicated
processes, and therefore, essential agents for the analysis of the obstetric care, and in
this case, they are critical of the attention that is sometimes provided.
The third study enabled the voices of the women who have suffered obstetric violence
to be heard and also, to apprehend theirs in-depth perspectives on the effects of nonrespectful
or dehumanized obstetric care, to establish the dimensions and to see which
on them are prominent in their narratives, to learn about the implications of the clinical
practice and the support during reproductive processes, and to visualize and
contextualize the obstetric violence, within a framework of gender.
en_US
dc.format.extent
151 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Gènere, Violència obstètrica, part humanitzat, obstetrícia
en_US
dc.subject.other
Gènere, salut i sexualitat
en_US
dc.title
Atenció respectuosa a la dona en procés reproductiu. Prevenció i detecció de la Violència Obstètrica
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Ferrer Pérez, Victoria A.
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess