Eficacia y seguridad del tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda leve sin antibiótico: DINAMO trial. Estudio multicéntrico, prospectivo, aleatorizado, de no-inferioridad.

Abstract

Introducció: La diverticulitis aguda (DA) és una malaltia molt prevalent a tot el món. Estudis recents han postulat que la seva etiologia és inflamatòria i no infecciosa i dos estudis controlats han mostrat absència de benefici dels antibiòtics en el tractament de la DA no complicada en pacients hospitalitzats. El tractament ambulatori de la DA no complicada ja s’ha demostrat segur i eficaç. El DINAMO-trial (DIverticulitis Non-Antibiotic Mild Outpatient) avalua l’eficàcia i seguretat del tractament ambulatori de la DA no complicada sense antibiòtics.

Objectius: L’objectiu primari era determinar si hi havia diferències entre grups d’estudi en la ràtio d’hospitalització, amb un marge de no-inferioritat del 7%. Com a objectius secundaris es van avaluar les diferències en relació a les reconsultes a urgències, el control del dolor, la recuperació de l’episodi i l’aparició d’efectes adversos o complicacions.

Mètode: Estudi clínic multicèntric, prospectiu, aleatoritzat, obert, de no-inferioritat. Pacients amb DA no complicada (grau 0 de la classificació de Neff modificada) eren assignats de manera aleatòria al grup control (GC), tractament estàndard amb antibiòtic, o al grup experimental (GE), tractament amb antiinflamatoris, tots dos en règim ambulatori. Tots dos grups van rebre tractament amb antiinflamatoris no esteroidals i van mantenir una dieta sense residus. Es van efectuar controls clínics als 2, 7, 30 i 90 dies de l’episodi. Es va mantenir registre de l’evolució clínica, del control del dolor i de les reconsultes al servei d’urgències.

Resultats: De novembre de 2016 a gener de 2020, de 849 pacients diagnosticats de DA no complicada, 480 van complir els criteris d’inclusió i van ser assignats de manera aleatòria al GE (n = 242) o al GC (n = 238). Van ser ingressats 22/480 (4,6%) pacients: 14/238 (5,8%) en el GC i 8/242 (3,3%) en el GE (95% IC: 6,32 a -1, 17), complint criteris de no-inferioritat. Hi va haver 33 reconsultes a urgències: 16/238 (6,7%) en el GC i 17/242 (7%) en el GE (95% IC: 4,22 a -4,83). No hi va haver diferències entre grups en relació al control del dolor. Quatre-cents trenta pacients van presentar bona evolució clínica als 90 dies de seguiment, 212/216 (98,1%) en el GC i 218/223 (97,7%) en el GE (95% IC: 3,04 a -2,3). No es van detectar diferències estadísticament significatives entre grups en cap de les anàlisis. No es van registrar complicacions, efectes adversos ni morts en cap dels grups durant el període d’estudi.

Conclusió: El tractament ambulatori sense antibiòtic de la DA no complicada és segur, efectiu i no-inferior al tractament estàndard actual.

"Introducción: La diverticulitis aguda (DA) es una enfermedad muy prevalente en todo el mundo. Estudios recientes han postulado que su etiología es inflamatoria y no infecciosa, y dos estudios controlados han mostrado ausencia de beneficio de los antibióticos en el tratamiento de la DA no complicada en pacientes hospitalizados. El tratamiento ambulatorio de la DA no complicada ya se ha demostrado seguro y eficaz. El DINAMO-trial (DIverticulitis Non-Antibiotic Mild Outpatient) evalúa la eficacia y seguridad del tratamiento ambulatorio de la DA no complicada sin antibióticos.

Objetivos: El objetivo primario era determinar si había diferencias entre grupos de estudio en el ratio de hospitalización, con un margen de no-inferioridad del 7%. Como objetivos secundarios se evaluaron las diferencias en relación a las reconsultas a urgencias, el control del dolor, la recuperación de episodio y la aparición de efectos adversos o complicaciones.

Método: Estudio clínico multicéntrico, prospectivo, aleatorizado, abierto, de no-inferioridad. Pacientes con DA no complicada (grado 0 de la clasificación de Neff modificada) eran asignados de manera aleatoria al grupo control (GC), tratamiento estándar con antibiótico, o al grupo experimental (GE), tratamiento con antiinflamatorios, ambos en régimen ambulatorio. Ambos grupos recibieron tratamiento con antiinflamatorios no esteroideos y mantuvieron una dieta sin residuos. Se efectuaron controles clínicos a los 2, 7, 30 y 90 días del episodio. Se mantuvo registro de la evolución clínica, del control del dolor y de las reconsultas al servicio de urgencias.

Resultados: De noviembre 2016 a enero 2020, de 849 pacientes diagnosticados de DA no complicada, 480 cumplieron los criterios de inclusión y fueron asignados de manera aleatoria al GE (n= 242) o al GC (n=238). Fueron ingresados 22/480 (4,6%) pacientes: 14/238 (5,8%) en el GC y 8/242 (3,3%) en el GE (95% IC: 6,32 a -1,17), cumpliendo así criterios de no-inferioridad. Hubo 33 reconsultas a urgencias: 16/238 (6,7%) en GC y 17/242 (7%) en GE (95% IC: 4,22 a -4,83). No hubo diferencias entre grupos en relación al control del dolor. Cuatro-cientos treinta pacientes presentaron buena evolución clínica a los 90 días de seguimiento, 212/216 (98,1%) en GC y 218/223 (97,7%) en GE (95% IC: 3,04 a -2,3). No se detectaron diferencias estadísticamente significativas entre grupos en ninguno de los análisis. No se registraron complicaciones, efectos adversos ni muertes en ninguno de los grupos durante el período de estudio.

Conclusión: El tratamiento ambulatorio sin antibiótico de la DA no complicada es seguro y efectivo, y es no-inferior al tratamiento estándar actual

Introduction: Acute diverticulitis (AD) is a highly prevalent disease worldwide. Recent studies have suggested an inflammatory aetiology rather than infectious, and two randomised controlled trials have shown no benefit of the antibiotics in the treatment of uncomplicated AD in hospitalised patients. Outpatient treatment of uncomplicated AD has already been shown to be safe and effective. The DINAMO-trial (DIverticulitis Non-Antibiotic Mild Outpatient) assessed the efficacy and safety of outpatient treatment in mild AD without using antibiotics.

Objectives: The primary endpoint was to determine if there were differences in hospitalisation between treatment arms, with a non-inferiority margin of 7%. As secondary objectives, differences between groups in relation to emergency department revisits, pain control, recovery from the episode and adverse effects or complications were recorded.

Method: Prospective, multicentre, open-label, non-inferiority, randomised controlled trial. Patients with mild AD (grade 0 of the modified Neff classification) were randomly assigned to the control arm (CA) with standard antibiotic treatment or the experimental arm (EA) with anti-inflammatory agents in an outpatient basis. All patients received treatment with non-steroidal anti-inflammatory drugs and a low-residues diet. Clinical controls were performed at 2, 7, 30, and 90 days after the episode. Record of clinical evolution, pain control and revisits to emergency department was kept.

Results: From November 2016 to January 2020, of 849 patients diagnosed with mild AD, 480 who met the inclusion criteria were randomly assigned to EA (n=242) or CA (n=238). Were admitted to hospital 22/480 (4·6%) patients: 14/238 (5·8%) in the CA and 8/242 (3·3%) in the EA group (95% CI: 6·32 to -1·17), thus meeting the non-inferiority criteria. There were 33 revisits to the emergency department: 16/238 (6·7%) in CA and 17/242 (7%) in EA (95% CI: 4·22 to -4·83). No differences in pain control were detected between groups. Four hundred and thirty patients presented good clinical evolution at 90 days follow-up, 212/216 (98·1%) in CA and 218/223 (97·7%) in EA (95% CI: 3·04 to -2·3). No statistically significant differences were found between groups in any of the analyses. There were no complications, adverse effects or deaths in any of the groups during the study period.

Conclusions: Non-antibiotic outpatient treatment of mild AD is safe and effective and is not inferior to current standard treatment.