The Enumeration of Same-Sex Couples in Population Censuses: Three Essays on the Statistical Visibility and Spatial Segregation of Same-Sex Couples Across Societies

Abstract

La tesi doctoral “L’enumeració de les parelles del mateix sexe en els censos de població: tres assaigs sobre la visibilitat estadística i la segregació espacial de les parelles del mateix sexe en diverses societats” aborda un problemàtica nova i original: l’enumeració estadística de les parelles del mateix sexe (PMS) en censos de població i altres fonts de dades quantitatives. El primer capítol examina com els censos de països específics d’Europa, Amèrica i Oceania registren actualment aquesta enumeració estadística mitjançant diferentes metodologies, oferint una avaluació completa dels mètodes utilitzats i una anàlisi dels seus avantatges i desavantatges. El capítol dos analitza les dades del cens del 2010 de Brasil per copsar patrons d’assentament espacial entre els PMS d’aquest país amb un alt grau de precisió geogràfica. Una regressió multinivell permet fer anàlisis espacials de la prevalença de PMS fins al nivell de subdistricte per als municipis de Rio de Janeiro i São Paulo. El capítol tres consta de dues parts: la primera se centra en la visibilitat estadística dels PMS a Alemanya (dividits geogràficament en estats federals), basant-se en el microcens anual del país; el segon se centra en una anàlisi exhaustiva de la segregació espacial dels PMS a la ciutat-estat de Berlín, basada en el cens complet d’Alemanya realitzat el 2011. Això introdueix un alt nivell de detall geogràfic a l’estudi que es veu reforçat per la disponibilitat de dades estadístiques sobre prevalença d’unions civils, una institució jurídica que només està disponible per als PMS d’Alemanya.

La tesis doctoral “El registro de las parejas del mismo sexo en los censos de población: tres ensayos sobre la visibilidad estadística y la segregación espacial de las parejas del mismo sexo en varias sociedades” aborda una problemática nueva y original: la enumeración estadística de las parejas del mismo sexo (PMS) en censos de población y otras fuentes de datos cuantitativos. El primer capítulo examina cómo los censos en países específicos de Europa, América y Oceanía registran, actualmente, esta enumeración estadística a través de diferentes metodologías, ofreciendo una evaluación integral de los métodos utilizados y un análisis de sus ventajas y desventajas. El capítulo dos analiza los datos del censo de 2010 de Brasil para revelar patrones de asentamiento espacial entre las PMS de ese país con un alto grado de precisión geográfica. Una regresión multinivel permite el análisis espacial de la prevalencia de las PMS hasta el nivel de subdistrito para los municipios de Río de Janeiro y São Paulo. El capítulo tres consta de dos partes: la primera se concentra en la visibilidad estadística de las PMS en Alemania (divididas geográficamente en estados federales), sobre la base del microcenso anual del país; la segunda se centra en un análisis exhaustivo de la segregación espacial de las PMS en la ciudad-estado de Berlín, basada en el censo completo de Alemania realizado en 2011. Esto introduce un alto nivel de detalle geográfico en el estudio, que se ve reforzado por la disponibilidad de datos estadísticos sobre la prevalencia de uniones civiles, una institución legal que está disponible solo para las PMS en Alemania.

The doctoral thesis “The Enumeration of Same-Sex Couples in Population Censuses: Three Essays on the Statistical Visibility and Spatial Segregation of Same-Sex Couples Across Societies” addresses a new and original problem: the statistical enumeration of same-sex couples (SSCs) in population censuses and other quantitative data sources. Its first chapter examines how censuses in specific countries in Europe, the Americas and Oceania currently capture this statistical enumeration through different methodologies, offering a comprehensive assessment of the methods used and an analysis of their advantages and disadvantages. Chapter two mines Brazil’s 2010 census data to reveal spatial settlement patterns among that country’s SSCs with a high degree of geographical precision. A multilevel regression allows for spatial analysis of the prevalence of SSCs down to the subdistrict-level for the municipalities of Rio de Janeiro and São Paulo. Chapter three consists two parts: the first concentrates on the statistical visibility of SSCs in Germany (divided geographically into federal states), based on the country’s annual microcensus; the second focuses on a comprehensive spatial segregation analysis of SSCs in the city-state of Berlin, based on Germany’s full census conducted in 2011. This introduces a high level of geographical detail to the study which is reinforced by the availability of statistical data on the prevalence of civil unions, a legal institution that is available only to SSCs in Germany.