Eusebi Ribas Vallespinosa, prevere i folklorista. contribució a la història del folklore català (1874-1959)

Abstract

Aquesta tesi doctoral reivindica la figura de mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa com a folklorista. La primera part del treball es basa en la influència que ha desenvolupat l’Església institucional de Catalunya en la societat contemporània en els diversos períodes històrics que han transcorregut entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, com són la Renaixença, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Segona República (1931-1938), la Guerra Civil (1936-1939) i la primera etapa de la dictadura de Franco (1939-1951). En concret, es fixa quina ha estat la contribució de la clerecia a la història del folklore català en el període esmentat i s’analitza la participació eclesiàstica en alguns projectes i iniciatives de recerca folklòrica, com l’Obra del Cançoner Popular. En aquest context, apareix la figura d’Eusebi Ribas Vallespinosa, prevere de Valls. La segona part de la tesi, doncs, es centra a estudiar la tasca de mossèn Ribas com a folklorista, que es vertebra en tres àmbits d’actuació: cançons populars, jocs tradicionals i articles costumistes en la premsa local i comarcal. Per a fer-ho, es parteix de dos eixos de treball que es centren en dues de les obres més destacades de la producció de l’autor en el terreny de la literatura oral popular i el folklore: l’aplec de jocs tradicionals vallencs de 1951 i el recull de cinc-centes trenta cançons que tramet a l’Obra del Cançoner l’any 1932. En el primer cas es fa una contextualització, edició, estudi i classificació dels jocs de l’aplec manuscrit que el clergue presenta als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls. En el cas del cançoner, es contextualitza el document, s’analitzen les característiques de les informants i es proposa una classificació i un comentari de les cançons.

Esta tesis doctoral reivindica la figura del padre Eusebi Ribas Vallespinosa como folklorista. La primera parte del trabajo se basa en la influencia que ha desarrollado la Iglesia institucional de Catalunya en la sociedad contemporánea en los diversos períodos históricos que han transcurrido entre la segunda mitad del siglo XIX y la primera del XX, como son la Renaixença, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Segunda República (1931-1938), la Guerra Civil (1936-1939) y la primera etapa de la dictadura de Franco (1939 a 1951). En concreto, se fija cuál ha sido la contribución de la clerecía en la historia del folklore catalán en el período mencionado y se analiza la participación eclesiástica en algunos proyectos e iniciativas de investigación folklórica, como la Obra del Cançoner Popular. En este contexto, aparece la figura de Eusebi Ribas Vallespinosa, presbítero de Valls. La segunda parte de la tesis, pues, se centra en estudiar la tarea de mosén Ribas como folklorista, que se vertebra en tres ámbitos de actuación: canciones populares, juegos tradicionales y artículos costumbristas en la prensa local y comarcal. Para hacerlo, se parte de dos ejes de trabajo que se centran en dos de las obras más destacadas de la producción del autor en el terreno de la literatura oral popular y el folklore: el acopio de juegos tradicionales vallenses de 1951 y la recopilación de quinientas treinta canciones que envía a la Obra del Cançoner el 1932. En el primer caso se hace una contextualización, edición, estudio y clasificación de los juegos del manuscrito que el clérigo presenta en los Jocs Florals de las Fiestas Decenales de la Virgen de la Candela de Valls. En el caso del cancionero, se contextualiza el documento, se analizan las características de las informantes y se propone una clasificación y un comentario de las canciones.

This doctoral thesis vindicates the figure of the priest Eusebi Ribas Vallespinosa as a folklorist. The first part of the work is based on the influence that the institutional Church of Catalonia developed in the contemporary society during the different historical periods comprised between the second half of the nineteenth century and the first half of the twentieth, such as the Renaixença period, the dictatorship of Primo de Rivera (1923-1930), the Second Spanish Republic (1931-1938), the Spanish Civil War (1936-1939) and the first years of the Franco dictatorship (1939-1951). It specifically determines the contribution of the clergy to the history of Catalan folklore during that period and analyzes the ecclesiastical engagement in projects and initiatives of research in the folklore field, such as Obra del Cançoner Popular. In that given context, we encounter the figure of Eusebi Ribas Vallespinosa, presbyter of the city of Valls. The second part of the thesis is then focused on the study of the work of Father Ribas as a folklorist, structured in three areas of action: folk songs, traditional games and tradition-related articles found in local and regional press. To achieve that, two core fields of work are established, each focused on one of the most outstanding works of the author's production in the field of popular oral literature and folklore: on one side, the collection of traditional games from Valls dating back to 1951; on the other side, the collection of five hundred and thirty songs that he sent to Obra del Cançoner in 1932. The first case contains a contextualization, edition, study and classification of the games contained in the manuscript that the priest presented at the Floral Games held during the Decennial Celebrations in honor of Our Lady Verge de la Candela in Valls. In the second case, the songbook, the document is contextualized, the characteristics of the informants are analyzed and a classification and commentary on the songs is proposed.