Essays on public sector management: An international study on tax administration

Abstract

Aquesta dissertació s’ha abordat i emmarcat per tenir en compte la perspectiva del rendiment de l’administració pública i presenta els resultats de les meves investigacions sobre qüestions relacionades amb l’AT des de diferents dimensions, en diversos països i durant molts anys. Cobreix tres capítols corresponents a tres articles empírics. El primer capítol tracta de mesurar el rendiment de l’AT a 44 països (32 països de l’OCDE i 12 països que no pertanyen a l’OCDE), tot considerant la presència de variables contextuals. Utilitzant els estimadors de frontera desenvolupats i avançats recentment, com ara l’enfocament StoNED semi-no paramètric (embolcall de dades no paramètric estocàstic) de Johnson i Kuosmanen (2011, 2012) i l’enfocament d’ordre condicional m (Daraio i Simar, 2005, 2007), l’estudi es va dur a terme amb dades comparatives, extretes de la base de dades recent sobre TA, la base de dades TA de l’OCDE, versions 2013, 2015 i 2017 durant dos períodes entre 2008-2011 i 2012-2015. El segon capítol observa la competitivitat fiscal en la seva dimensió de complexitat fiscal, abastant 88 països en períodes temporals (2005-2016) i utilitzant el mètode fronterer no paramètric de dades del panell, és a dir, el model d’anàlisi d’embolcall de dades sense sortida explícita (d’ara endavant, dades del panell DEA-WEO ). Es va dur a terme una visió exhaustiva de la simplificació fiscal mesurant l’eficiència tant de l’anàlisi contemporània com a la llarga (Surroca et al., 2016; Pérez-López et al., 2018), que permet produir un rànquing (Toloo i Kresta, 2014), i examinar el canvi de productivitat d’aquests sistemes tributaris amb l’índex de Malmquist (Karagiannis i Lovell, 2016). Per continuar, el tercer capítol, que adopta un enfocament institucional, aborda els determinants de la complexitat tributària posant l’accent en l’impacte de la qualitat de l’entorn institucional, emprant l’estimador del mètode generalitzat de moments (sistema-GMM) del sistema de panells (Arellano i Bover, 1995; Blundell i Bond, 1998).

Prenent una combinació de mètodes alternatius (incloent paramètrics i no paramètrics), tècniques innovadores i múltiples especificacions, aquesta dissertació contribueix generalment a la literatura de l’administració pública com el primer estudi empíric quantitatiu i un dels pocs projectes que aborden l’AT a nivell nacional múltiples disciplines, és a dir, gestió del sector públic, fiscalitat i anàlisi d’eficiència. És el primer intent en el camp per destacar (i) l’avaluació del rendiment de l’AT, adquirida simultàniament a partir de les opinions tant del cost administratiu com del nivell d’aplicació per a l’AT òptima, tal com es troba a Keen i Slemrod (2017), (ii) l’aplicació de la mesura del rendiment fiscal amb mètode fronterer no paramètric en el context de la producció implícita, i (iii) la investigació de determinacions institucionals de complexitat fiscal, posant èmfasi en la llibertat econòmica i de governança amb una combinació de mètodes paramètrics i no paramètrics.

Esta disertación se ha abordado y enmarcado para tener en cuenta la perspectiva del desempeño de la administración pública, y presenta los resultados de mis investigaciones sobre cuestiones relacionadas con la asistencia técnica desde diferentes dimensiones, en varios países y durante muchos años. Cubre tres capítulos correspondientes a tres artículos empíricos. El primer capítulo busca medir el desempeño de la AT en 44 países (32 países de la OCDE y 12 países no OCDE), considerando la presencia de variables contextuales. Utilizando los estimadores de frontera avanzados y desarrollados recientemente, como el enfoque semiparamétrico StoNED (Stochastic Nonparametric Envelopment of Data) de Johnson y Kuosmanen (2011, 2012) y el enfoque de orden condicional-m (Daraio y Simar, 2005, 2007), El estudio se realizó con datos comparativos, extraídos de la base de datos reciente sobre AT, la base de datos de AT de la OCDE, versiones 2013, 2015 y 2017 para dos períodos entre 2008-2011 y 2012-2015. El segundo capítulo observa la competitividad tributaria en su dimensión de complejidad tributaria, al cubrir 88 países en un período de tiempo (2005-2016) y utilizando el método de frontera no paramétrica de datos de panel, es decir, el modelo de análisis envolvente de datos sin salida explícita (en adelante, datos de panel DEA-WEO ). Se realizó una mirada exhaustiva sobre la simplificación tributaria midiendo la eficiencia tanto en análisis contemporáneos como de largo plazo (Surroca et al., 2016; Pérez-López et al., 2018), lo que permite producir un ranking (Toloo y Kresta, 2014), y examinar el cambio de productividad de estos sistemas tributarios con el índice de Malmquist (Karagiannis y Lovell, 2016). Para continuar, el tercer capítulo, con un enfoque institucional, aborda los determinantes de la complejidad tributaria haciendo hincapié en el impacto de la calidad del entorno institucional, empleando el estimador del método generalizado de momentos del sistema de panel (system-GMM) (Arellano y Bover, 1995; Blundell y Bond, 1998).

Tomando una combinación de métodos alternativos (incluidos paramétricos y no paramétricos), técnicas innovadoras y múltiples especificaciones, esta disertación generalmente contribuye a la literatura de administración pública como el primer estudio empírico cuantitativo y uno de los pocos proyectos que abordan la AT a nivel internacional desde múltiples disciplinas, es decir, gestión del sector público, fiscalidad y análisis de la eficiencia. Es el primer intento en el campo de resaltar (i) la evaluación del desempeño de la AT, adquirida simultáneamente de las opiniones tanto del costo administrativo como del nivel de ejecución para una AT óptima, como se encuentra en Keen y Slemrod (2017), (ii) la aplicación de la medida del desempeño tributario con el método de frontera no paramétrico en el contexto del producto implícito, y (iii) la investigación de las determinaciones institucionales de la complejidad tributaria, enfatizando la gobernabilidad y la libertad económica con una combinación de métodos paramétricos y no paramétricos.

This Dissertation has been approached and framed to account for public administration performance perspective, and presents the results of my investigations into Tax administration (TA)-related issues from different dimensions, across multiple countries and many years. It covers three chapters corresponding to three empirical papers. The first chapter seeks to measure the performance of TA across 44 countries (32 OECD and 12 non-OECD countries), while considering the presence of contextual variables. Using the recently developed and advanced frontier estimators, such as the semi-nonparametric StoNED (Stochastic Nonparametric Envelopment of Data) approach by Johnson and Kuosmanen (2011, 2012) and the conditional order-m (Daraio and Simar, 2005, 2007) approach, the study was conducted with comparative data, extracted from the recent database on TA, the OECD TA database, versions 2013, 2015 and 2017 for two periods between 2008-2011 and 2012-2015. The second chapter observes the tax competitiveness in its tax complexity dimension, by covering 88 countries over timespan (2005-2016) and using the panel data nonparametric frontier method, i.e. the data envelopment analysis model without explicit output (hereafter, panel data DEA-WEO). A thorough view on tax simplification was conducted by measuring the efficiency both contemporaneous and long-run analysis (Surroca et al., 2016; Pérez-López et al., 2018), which allows producing a ranking (Toloo and Kresta, 2014), and examining the productivity change of these tax systems with Malmquist index (Karagiannis and Lovell, 2016). To be continued, the third chapter, taking an institutional approach, addresses the determinants of tax complexity stressing the impact of institutional environment quality, employing the panel system generalised method of moments (system-GMM) estimator (Arellano and Bover, 1995; Blundell and Bond, 1998).

Taking a combination of alternative (including parametric and nonparametric) methods, innovative techniques and multiple specifications, this Dissertation generally contributes to public administration literature as the first quantitative empirical study and one among only a few projects that address TA at a cross-country level from multiple disciplines, i.e. public sector management, taxation, and efficiency analysis. It is the first attempt in the field to highlight (i) the performance evaluation of TA, acquired simultaneously from the views of both administrative cost and enforcement level for optimal TA, as found in Keen and Slemrod (2017), (ii) the application of tax performance measure with nonparametric frontier method in the context of implicit output, and (iii) the investigation of institutional determinations of tax complexity, emphasising the governance and economic freedom with a combination of parametric and nonparametric methods.