Ex fumo dare lucem. La configuració de la indústria gràfica a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX (1845-1900)

Abstract

Aquesta tesi doctoral analitza l’evolució del sector de les arts gràfiques a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX, moment en què va passar de ser una manufactura a ser una indústria, centrant-nos en els seus protagonistes: els establiments d’impremta i de litografia. Es tracta d’una tesi basada fonamentalment en fonts de caràcter primari que estudia l’evolució del sector des de dos vessants. D’una banda, a nivell general com a sector, analitzant el seu desenvolupament i configuració dins del panorama industrial de la ciutat de Barcelona. I de l’altra, a nivell individual, a partir de l’estudi individualitzat de les característiques principals de cada una de les cases impressores de Barcelona que hem pogut identificar i documentar. L’estudi general del sector queda recollit en el bloc II, en el qual es determina i analitza la seva composició, la seva activitat i la seva presència dins del teixit industrial de la ciutat amb l’objectiu de quantificar el creixement experimentat durant la cronologia estudiada. D’una banda, s’estudia el grau de mecanització experimentat pel sector a partir de l’anàlisi i la descripció dels tallers d’arts gràfiques de Barcelona pel que fa a la maquinària existent i a les instal·lacions de les què disposaven les principals cases de la ciutat. Per altra banda, s’estudia als professionals de l’ofici per tal de determinar les seves tasques, la seva posició dins dels tallers i, també, les seves condicions laborals, tant salarials com higièniques i sanitàries. Cal remarcar que dins aquesta anàlisi dels professionals s’hi inclou una aproximació a l’estudi de gènere a partir de l’estudi de la presència de la dona dins del sector de les arts gràfiques, tant en la posició de propietària com en la de treballadora. En darrer terme, s’analitzen les diferents vies per les quals difonien la seva activitat amb l’objectiu de posar de manifest com es mostraven davant de la societat del moment, tant a nivell individual, a partir de de la seva pròpia publicitat impresa –els anuncis a la premsa i els impresos publicitaris–; com a nivell de sector, amb la publicació de revistes especialitzades distribuïdes dins dels cercles professionals i amb la participació a les exposicions tant nacionals com internacionals. Finalment, el bloc III, es centra en l’estudi dels establiments d’arts gràfiques de Barcelona de manera individual a partir de l’elaboració d’un directori descriptiu que recull més de 840 establiments d’impremta i de litografia documentats a Barcelona i actius durant la segona meitat del segle XIX. Cada un està descrit en forma de fitxa que no només recull informació de caràcter identificador com el nom i l’adreça, sinó que inclou altres dades rellevants com el període d’activitat documentat, la maquinària existent al taller, els establiments relacionats, la línia successòria, les guies en les quals apareix documentat, les exposicions en les quals va participar, els serveis que oferia, un apartat d’observacions i, en els casos en que ha esta possible, la reproducció d’un dels seus impresos publicitaris o anuncis.

This doctoral thesis analyses the evolution of the graphic arts industry in Barcelona during the second half of the 19th century, when it evolved from handwork to a mechanical industry, focusing on its protagonists: printing and lithography houses. The thesis is mainly based on primary sources, and studies the evolution of the industry from two perspectives. At the industry level, it offers an overview of the sector’s development and configuration as part of Barcelona’s industrial landscape. At an individual level, this work studies the main characteristics of each printing and lithography workshop in Barcelona that have been identified and documented. The general study of the industry is detailed in Chapter 2. This chapter determines its composition, activity, and presence within Barcelona’s industrial network in order to quantify the growth experienced during the period studied. First, the degree of mechanization of the industry is assessed by analysing the available machinery in the workshops. Second, the professionals in the field are studied to determine their tasks, their position within the workshop, and their working conditions, including a gender-based approach. Last, advertising, professional journals, and exhibitions are investigated with the aim to highlight the dissemination activities at both individual and industry levels. Lastly, Part III focuses on studying individual workshops by creating a descriptive directory of over 840 printing houses and lithography workshops which can be documented as active in Barcelona during the second half of the 19th century. Every workshop is described in file format, including not only identification data such as name and address, but also information regarding activity period, machinery and equipment owned, relationship with other workshops, succession line, references in guides, exhibitions where they participated, available services, etc.