Vulnerability factors for internalizing problems: cardiac and affective complexity in adolescents under ecological and labioratory conditions

Abstract

[spa] Los trastornos internalizantes (TIs) son las psicopatologías más prevalentes en adultos y generan un gran deterioro en muchas áreas de la persona y de sus familiares. La edad media de inicio de muchos de estos trastornos se encuadra dentro de la adolescencia, motivo por el cual esta etapa se considera un periodo de riesgo para el desarrollo de TIs. La probabilidad de que un TI se mantenga de la adolescencia hasta la edad adulta es elevada, ya que estos problemas no son suficientemente detectados por los sistemas de atención primaria. En este sentido, el estudio de los factores de vulnerabilidad relacionados con los TIs puede ayudar esclarecer la génesis y el mantenimiento de estos trastornos y, consecuentemente, ayudar a diseñar programas de prevención y de intervención basados en la evidencia empírica. Por lo que sabemos, la evidencia disponible sobre este tema en adolescentes es limitada. Tradicionalmente, el estudio de la psicopatología se ha centrado en concepciones lineales de la conducta humana. En respuesta a ello, la Teoría de los Sistemas Dinámicos (TSD), una perspectiva reciente dentro del ámbito de la psicología, puede ser útil a la hora de incrementar nuestro conocimiento sobre la conducta humana como lo que es: un fenómeno complejo y no lineal. El objetivo principal de esta tesis fue utilizar la TSD como marco teórico para dar respuesta a algunas de las lagunas existentes sobre la vulnerabilidad psicológica y fisiológica para el desarrollo de TIs en adolescentes. Se intentó dar respuesta a dos preguntas generales: a) ¿Se puede distinguir entre adolescentes sanos más y menos vulnerables a desarrollar TIs, mediante el uso de índices de complejidad afectiva y cardíaca?, b) ¿Cómo se relacionan la complejidad afectiva y cardíaca de los adolescentes sanos con otros factores de vulnerabilidad para los TIs ya establecidos, como el sexo, los síntomas de ansiedad o la desregulación emocional? Se diseñaron cinco estudios en condiciones ecológicas o de laboratorio con el objetivo de obtener una mejor representación de las dinámicas afectivas y cardíacas. En el estudio 1, una muestra de adolescentes sanos informó sobre sus niveles de estado de ánimo, ansiedad y preocupación, dos veces al día durante un periodo de 100 días. Los estudios 2 y 3 consistieron en registrar la actividad cardíaca de adolescentes sanos durante 120 minutos mientras llevaban a cabo actividades diarias dentro del contexto académico. La muestra del estudio 2 se dividió en dos grupos en función del sexo (chicos/chicas) y del nivel de ansiedad (alto/bajo). Para el estudio 3 se seleccionó una muestra aleatoria, independiente del nivel de ansiedad de los participantes. En los estudios 4 y 5 se registró la respuesta cardíaca de adolescentes sanos mientras se sometían a un protocolo de inducción de estrés social. El estilo de regulación emocional de los participantes también se evaluó en el estudio 4. Casi todos los exponentes de escala demostraron su fractalidad y multiestabilidad. Además, los exponentes de preocupación correlacionaron positivamente con el control intencional, y negativamente con la afectividad negativa y la necesidad de afiliación (estudio 1). En referencia a la complejidad cardíaca se encontró que ésta era inferior en las chicas en comparación con los chicos (estudios 2, 3 y 5), así como en aquellos adolescentes con una mayor tendencia a utilizar estrategias de regulación emocional negativas en general, pero solo cuando pasaron de la fase de estrés a la de recuperación (estudio 4). También se observó que, a menor complejidad cardíaca, mayor nivel de síntomas internalizantes (estudio 3). Finalmente, el sexo femenino predijo una menor complejidad cardíaca, al contrario que el estilo de regulación emocional negativo, que se observó que estaba positivamente relacionado con la complejidad cardíaca (estudio 4). En resumen, esta tesis doctoral demuestra que las fluctuaciones afectivas y cardíacas se encuentran bajo procesos de regulación complejos con memoria, que tienen en cuenta la información de diferentes escalas temporales para asegurar una adaptación más exitosa a la vida diaria. También se concluye que aquellos adolescentes más vulnerables a desarrollar un TI (chicas, mayores síntomas de ansiedad o estrategias de regulación emocional disfuncionales) parecen tener menores niveles de complejidad afectiva y cardíaca que aquellos adolescentes menos vulnerables. Por tanto, una complejidad/flexibilidad afectiva y cardíaca reducidas podrían constituir marcadores psicológicos y fisiológicos de un patrón desadaptativo a la hora de confrontar demandas internas y externas

[cat] Els trastorns internalitzants (TIs) són les psicopatologies amb major prevalença en adults i generen un gran deteriorament en moltes àrees de la persona i dels seus familiars. L’edat mitjana d’inici de molts d’aquests trastorns s’emmarca dins l’adolescència, motiu pel qual aquesta etapa és considerada un període de risc per al desenvolupament de TIs. La probabilitat que un TI es mantingui de l’adolescència fins a l’edat adulta és elevada, ja que aquests problemes no són suficientment detectats pels sistemes d’atenció primerenca. En aquest sentit, l’estudi de factors de vulnerabilitat relacionats amb els TIs pot ajudar a esclarir la gènesi i el manteniment d’aquests trastorns i, conseqüentment, ajudar a dissenyar programes de prevenció i d’intervenció basats en l’evidència empírica. Pel que sabem, l’evidència disponible sobre aquest tema en adolescents és limitada. Tradicionalment, l’estudi de la psicopatologia s’ha centrat en concepcions lineals de la conducta humana. En resposta a això, la Teoria dels Sistemes Dinàmics (TSD), una perspectiva recent dins l’àmbit de la psicologia, pot ser útil a l’hora d’incrementar el nostre coneixement sobre la conducta humana com el que és: un fenomen complex i no lineal.L’objectiu principal d’aquesta tesi va ser emprar la TSD com a marc teòric per a donar resposta a algunes de les llacunes existents sobre la vulnerabilitat psicològica i fisiològica per al desenvolupament de TIs en adolescents. Es va intentar donar resposta a dues preguntes generals: a) Es pot distingir entre adolescents sans més i menys vulnerables a desenvolupar TIs, mitjançant l’ús d’índexs de complexitat afectiva i complexitat cardíaca?, b) Com es relacionen la complexitat afectiva i cardíaca dels adolescents sans amb altres factors de vulnerabilitat per als TIs ja establerts, com el sexe, els símptomes internalitzants o la desregulació emocional? Es van dissenyar cinc estudis sota condicions ecològiques o de laboratori, amb l’objectiu d’obtenir una millor representació de les dinàmiques afectives i cardíaques. En l’estudi 1, una mostra d’adolescents sans va informar sobre els seus nivells d’estat d’ànim, ansietat i preocupació, dues vegades per dia durant un període de 100 dies. Els estudis 2 i 3 van consistir en l’enregistrament de l’activitat cardíaca d’adolescents sans durant 120 minuts mentre duien a terme les seves activitats diàries dins el context acadèmic. La mostra de l’estudi 2 es va dividir en dos grups en funció del sexe (nins/nines) i del nivell d’ansietat (alt/baix). Per a l’estudi 3 es va seleccionar una mostra aleatòria, independent del nivell d’ansietat dels participants. En els estudis 4 i 5 es va enregistrar la resposta cardíaca d’adolescents sans mentre es sotmetien a un protocol d’inducció d’estrès social. L’estil de regulació emocional dels participants també es va avaluar durant l’estudi 4. Quasi tots els exponents d’escala varen demostrar la seva fractalitat i multiestabilitat. A més a més, els exponents de preocupació correlacionaren positivament amb el control intencional, i negativament amb l’afectivitat negativa i la necessitat d’afiliació (estudi 1). En referència a la complexitat cardíaca, es va trobar que aquesta era més baixa en les nines en comparació amb els nins (estudis 2, 3 i 5), així com en aquells adolescents amb una major tendència a emprar estratègies de regulació emocional més negatives en general, però només quan passaren de la fase d’estrès a la de recuperació (estudi 4). També es va observar que a menor complexitat cardíaca, major nivell de símptomes internalitzants (estudi 3). Finalment, el sexe femení va predir una menor complexitat cardíaca, al contrari de l’estil de regulació emocional negatiu, que es va trobar que estava positivament relacionat amb la complexitat cardíaca (estudi 4). En resum, aquesta tesi doctoral demostra que les fluctuacions afectives i cardíaques es troben sota processos de regulació complexos amb memòria, que tenen en compte la informació de diferents escales temporals per assegurar una adaptació més exitosa a la vida diària. També es conclou que aquells adolescents més vulnerables a desenvolupar un TI (nines, majors símptomes internalitzants o estratègies de regulació emocional disfuncionals) semblen tenir menors nivells de complexitat afectiva i cardíaca que aquells adolescents menys vulnerables. Per tant, una complexitat/flexibilitat afectiva i cardíaca reduïdes podrien constituir marcadors psicològics i fisiològics d’un patró desadaptatiu a l’hora de confrontar demandes internes i externes.

[eng] The internalizing disorders (IDs) are the highest prevalent psychopathological conditions in adults and cause great impairment in several areas of the individual and their relatives. Since adolescence marks the median age of onset for many IDs, it is considered a risk period for their development. Unfortunately, these problems are not sufficiently detected in primary care and the probability of maintaining an ID from adolescence to adulthood is high. The study of related vulnerability factors can help to disentangle the genesis and the maintenance of IDs, and consequently to design empirically based prevention and intervention programs. As far as we know, the evidence in adolescent population is still scarce. Traditionally, the study of psychopathology has focused on linear conceptions of human behavior. The Dynamic System Theory (DST), a recent perspective in the field of Psychology, can be a useful strategy for understanding human behavior as it is, a complex nonlinear phenomenon. The main objective of the present thesis was to overcome some gaps regarding the psychological and physiological vulnerability for IDs in adolescents, using the DST as the main theoretical framework. Two general questions were tried to answer: a) Can cardiac and affective complexity indexes help to distinguish between healthy adolescents more vulnerable and less vulnerable to experience IDs?, b) How are affective and cardiac complexity from healthy adolescents related to other established IDs-related vulnerability factors, such as sex, internalizing symptomatology or emotion dysregulation? Five studies were designed in ecological or laboratory conditions, in order to obtain a better representation of cardiovascular and affective dynamics. In the study 1, a sample of healthy adolescents reported their daily mood, anxiety and worry levels twice a day over a period of 100 days. In the studies 2 and 3, the cardiac activity of healthy adolescents was recorded during 120 minutes while performing regular activities within the academic context. The sample of the study 2 was divided into two groups according to sex (male/female) and anxiety symptoms level (high/low). The sample of the study 3 was randomly selected, regardless of their level of anxiety symptoms. In the studies 4 and 5, the cardiac activity of healthy adolescents was recorded while performing a socially relevant stress induction protocol. The emotion regulation style of the participants from the study 4 was also assessed. Almost all scaling exponents proved their fractal nature and multistability. Furthermore, worry exponents were positively correlated with effortful control, and negatively associated with negative affectivity and affiliativeness (study 1). Regarding cardiac complexity, it was found to be lower in females in comparison to males (study 2, 3 and 5), as well as in adolescents prone to engage in more negative emotion regulation strategies in general, but only when they switched from stress to recovery (study 4). Prediction analyses showed that the lower the cardiac complexity, the higher the internalizing symptoms (study 3). Finally, the female sex predicted a lower cardiac complexity, but the negative emotion regulation style was positively related to cardiac complexity (study 4). In summary, this doctoral thesis proves that the affective and cardiac fluctuations of healthy adolescents are under complex regulation processes that have memory and take into account information from different time scales, to successfully adapt to their daily life. It is also concluded that healthy adolescents more vulnerable to IDs (females, higher internalizing symptoms or emotion dysregulation strategies) seem to have lower levels of affective and cardiac complexity than less vulnerable adolescents. Therefore, this attenuated cardiac and affective flexibility/complexity may constitute physiological and psychological markers of a maladaptive pattern to confront internal and environmental challenges.