La crítica televisiva en la era de la hiperconectividad: los

Abstract

La tesi doctoral neix de la descoberta del neologisme "Bad Fans" trobat en una crítica publicada a The New Yorker escrita per Emily Nussbaum, crítica de televisió. En aquest text es qüestionen les emocions d'alguns espectadors a la recepció de la sèrie de televisió Breaking Bad (AMC 2008 - 2013, Vince Gilligan). Arran de la descoberta d'aquest neologisme, es van plantejar les preguntes d'on, com i per què sorgeix aquest neologisme i què significa. Per a això es fa un llarg estudi sobre la narrativa desenvolupada per la sèrie Breaking Bad dins el conjunt de la televisió contemporània nord- americana i la seva inclusió en l'anomenada "Complex TV" (televisió complexa). El treball revela determinades característiques, entre elles, el desenvolupament de la narració d'una manera determinada, que, entre altres coses, busca la confusió de les emocions dels espectadors a través dels diferents recursos narratius. Es fa necessari l'estudi sobre el perfil de l'espectador contemporani i de les emocions que sorgeixen, sobre la base que es creen a partir de factors cognitvos i afectius / comunicatius. Així mateix, s'estudia la creació del significat que construeix la narració i la que fa l'espectador sobre la mateixa. Aquest espectador contemporani viu hiperconnectat, participa i interactua, comparteix i rep extensions de la pròpia narració, entre les quals s'inclouen els textos dels crítics de televisió. En conseqüència s'analitza el paper de la crítica de la televisió i d'alguns dels textos apareguts sobre Breaking Bad, per avaluar la narració i constatar l'existència i la importància del pluralisme crític, que accepta el diàleg amb l'espectador. Es conclou, entre altres coses, que no hi ha espectadors bons o dolents, sinó també una pluralitat.

La tesis doctoral parte del descubrimiento del neologismo “Bad Fans” encontrado en una crítica publicada en The New Yorker escrita por Emily Nussbaum, crítica de televisión. En este texto se cuestionan las emociones de algunos espectadores en la recepción de la serie de televisión Breaking Bad (AMC, 2008 - 2013, Vince Gilligan). A raíz del descubrimiento de este neologismo, se plantearon las preguntas de dónde, como y por qué surge este neologismo y qué significa. Para ello se hace un largo estudio sobre la narrativa desarrollada por la serie Breaking Bad dentro del conjunto de la televisión contemporánea norteamericana y su inclusión en la denominada “Complex TV” (televisión compleja). El trabajo desvela determinadas características, entre ellas, el desarrollo de la narración de una forma determinada, que, entre otras cosas, busca la confusión de las emociones de los espectadores a través de los distintos recursos narrativos. Se hace necesario el estudio sobre el perfil del espectador contemporáneo y de las emociones que surgen, sobre la base de que se crean a partir de factores cognitvos y fectivos / comunicativos. Así mismo, se estudia la creación del significado que construye la narración y la que hace el espectador sobre la misma. Este espectador contemporáneo vive hiperconectado, participa e interactúa, comparte y recibe extensiones de la propia narración, entre las que se incluyen los textos de los críticos de televisión. En consecuencia se analiza el papel de la crítica de la televisión y de algunos de los textos aparecidos sobre Breaking Bad, para evaluar la narración y constatar la existencia y la importancia del pluralismo crítico, que acepta el diálogo con el espectador. Se concluye, entre otras cosas, que no hay buenos o malos espectadores, sino también una pluralidad.

The doctoral thesis is based on the discovery of the neologism "Bad Fans" found in a review published in The New Yorker written by Emily Nussbaum, a television critic. In this text, the emotions of some viewers at the reception of the television series Breaking Bad (AMC, 2008 - 2013, Vince Gilligan) are questioned. As a result of the discovery of this neologism, the questions were raised of where, how and why this neologism arises and what it means. To do this, a long study is made of the narrative developed by the Breaking Bad series within contemporary North American television and its inclusion in the so-called “Complex TV” (complex television). The work reveals certain characteristics, among them, the development of the narrative in a certain way, which, among other things, seeks to confuse the viewers' emotions through the different narrative resources. It is necessary to study the profile of the contemporary viewer and the emotions that arise, on the basis that they are created from cognitive and affective / communicative factors. Likewise, the creation of the meaning that the narrative builds and that made by the viewer about it is studied. This contemporary viewer lives hyperconnected, participates and interacts, shares and receives extensions of the narrative itself, including the texts of television critics. Consequently, the role of television criticism and some of the texts that have appeared on Breaking Bad are analyzed to evaluate the narrative and verify the existence and importance of critical pluralism, which accepts dialogue with the viewer. It is concluded, among other things, that there are no good or bad spectators, but also a plurality.