Aspectes de lexicografia: representació i interpretació gramaticals

Abstract

La tesi principal d’aquest treball consisteix a hipotetitzar que la implementació d'una gramàtica formal sobre un prototipus lexicogràfic ha de resoldre moltes de les limitacions descriptives que solen patir els diccionaris tradicionals. Si el model lingüístic és adequat, des del punt de vista explicatiu, l 'aplicació ha de reflectir, de manera simple, el sistema d'unitats i de relacions lèxiques d'una llengua particular. Si l'aplicació reflecteix el sistema lèxic d'una llengua, se n'ha de poder extreure una classificació coherent de les unitats lèxiques. I si l'objectiu és l'aplicació d'un model teòric, el model seleccionat ha de respondre a una sèrie de característiques imposades per la noció d'aplicabilitat lexicogràfica. Com a conseqüències d'aquesta hipòtesi, m'he proposat tres objectius de naturalesa distinta: Un objectiu teòric, un objectiu descriptiu i un objectiu aplicat.

L'objectiu teòric consisteix en l'establiment, a priori, de la nació d'aplicabilitat de models gramaticals en lexicografia per poder seleccionar un formalisme gramatical que s'ajusti a les característiques desitjades per a la implementació. Entenem per criteris d'aplicabilitat tots aquells elements que ens permeten destriar (a) quin model teòric és susceptible de trasllat a un àmbit aplicat, (b) quins principis ha de garantir aquest model per mantenir la coherència amb les bases de la lexicografía teòrica, i (c) quines característiques ha de tenir per poder fer-ne ús en lexicografía pràctica. El model teòric seleccionat és la Gramática Léxico­ Funcional (GLF), introduïda en el panorama de la lingüística per Joan Bresnan i Ronald M. Kaplan (1982).

Pel que fa a l'objectiu descriptiu, he optat per limitar l'estudi deis aspectes gramaticals del lèxic a un sistema lingüístic (el català), a una classe d' unitats (els verbs) i a un nivell de repre sentació del component lèxic (I'estructura argumental). En el marc de la GLF, he triat un nivell de descripció autònom que formi part del component lèxic de la gramática i que sigui bàsic per a la projecció de les unitats lèxiques en la sintaxi. El subcomponent de la GLF que regula la informació lèxico-sintàctica és l'estructura argumental. D'acord amb els fonaments teòrics que em proporciona la Teoria de l'Estructura Argumental, he establert i he defensat un criteri per a la classificació dels verbs des del punt de vista lèxico-sintàctic (el criteri argumental). La construcció d'un corpus de treball d'exemples corresponents a estructures argumentals diverses d'una mostra selectiva de verbs catalans m'ha permès portar a la pràctica la classificació regulada pel criteri argumental.

L'objectiu final d'aquest treball és l'aplicat, consistent en el disseny d'un producte lexicogràfic basat en un formalisme teòric i capaç de descriure el lèxic d'una llengua. Concretament, he optat per presentar el disseny d'un prototipus de diccionari, la nomenclatura del qual està formada per una mostra d'unitats lèxiques verbals, que es corresponen exactament amb els lemes del corpus de treball. Es tracta, a més, d'un prototipus d'abast parcial pel que fa a la informació lèxica inclosa, en què l'estructura argumental i les relacions entre les estructures argumentals de cada lema verbal configuren el contingut informatiu que s'articula al voltant de cada entrada del diccionari.

In the area of applied linguistics, theoretical and methodological innovations have three basic characteristics: a) they are interdisciplinary, that is, they touch on other linguistic disciplines and areas of investigation; b) they have a descriptive orientation, that is, they use real language data; and c) they assume linguistic theories in designing applications. To this effect, lexicography is now making its way by developing new research areas. Without giving up its traditional dedication to dictionary making and related practical applications, there are some studies on specialized lexicography, on metalexicography, on teaching languages or on linguistic engineering, which turn lexicography into a real applied, because it combines theory and practice.

Since neither traditional nor many new dictionaries can represent some grammatical phenomena satisfactorily using codification, this work adopts the following hypothesis. lmplementation of formalized grammar on a dictionary prototype can overcome a great deal of the descriptive limitations of traditional dictionaries.

From this point of view, three aims are proposed for this thesis: the first one is theoretic, the second one is descriptive, and the third one is applied. The theoretical goal is to establish the concept of applicability of linguistic theories to lexicography and to choose a grammatical formalism, which corresponds to the applicability criteria. The second goal is to make a good description of argument structures of Catalan verbs. The applied goal is to design a dictionary prototype based on a grammatical formalism, which allows us to represent grammatical information of the argument structure of the verbs. This prototype will be able to increase the descriptive accuracy and systematization of general language dictionaries. This work is organized into three volumes. The first one contains four sections on the following topics: a) grammatical codification in lexicography, with its problems and its alternatives, and the criterion of applicability; b) The linguistic theory that was used, Lexical Functional Grammar (Bresnan 1982); c) The Theory of Argument Structure (Grinshaw 1 990) and the criteria for describing and classifying Catalan verbs and d) The analysis and conclusions. The second volume is the dictionary prototype, with a consulting guide. The final volume contains lists of verb classes, references for working corpus and processing data.