Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Anglesa
L'escriptora britànica Helen Maria Williams (1761-1827) viatjà a França el juliol del 1790 per participar en les celebracions del primer aniversari de la Revolució Francesa. En una època en la qual era considerat inapropiat que les dones participessin en la política, Williams va dedicar el gruix de la seva carrera a escriure cròniques sobre els esdeveniments que va presenciar a la França revolucionaria. Els seus escrits sobre la Revolució han estat estudiats tradicionalment de manera aïllada de la seva obra, o amb les seves produccions prèvies i recepció. Per aquesta raó aquesta tesi ofereix un estudi complet centrat exclusivament en l'anàlisi de Williams sobre els esdeveniments de la revolució. Escrivint a finals del segle divuit, Williams va ser influenciada per la literatura de la sensibilitat. Tanmateix, ella es desmarca del gir individualista que aquesta tradició literària va començar a adquirir durant les últimes dècades del segle. En les cròniques, la compassió es troba al nucli de l'acció política, ja que Williams encoratja a les persones a participar en els esdeveniments polítics pensant en el canvi col·lectiu i no només per alleugerir el patiment en l'àmbit individual. Williams entén la política com un esforç col·lectiu i, per tant, no concep un futur en el qual el destí de les nacions està únicament en mans dels líders polítics. Per ella, és possible participar en la política a través de petites accions quotidianes, el qual es convertí en un dels temes que ella explora en la seva obra. A més a més, Williams no considera la divisió entre el que és públic i el que és privat com quelcom rígid i estable, sinó que es fixa molt en com les decisions polítiques afecten la vida diària de les persones. Tot i que aquesta manera d'entendre la política ha estat considerada domèstica per autores com Mellor (1992: 64) o Ducklin (2010: 79), aquesta tesi demostra que Williams no se centra exclusivament en l'àmbit de la llar. Per referir-se als assumptes individuals, Williams centra la seva atenció en els espais públics com les presons, els salons, els carrers i el camp de batalla. Després d'establir-se de manera permanent a França el 1792, Williams va passar a ocupar un lloc únic en comparació amb altres autors britànics del seu temps que participaven en els debats sobre la revolució, com Burke o Wollstonecraft. És per aquest motiu que Williams apel·la al discurs revolucionari en lloc de basar-se en una posició nacionalista a l'hora de reivindicar l'emancipació de la societat.
La escritora británica Helen Maria Williams (1761-1827) viajó a Francia en Julio de 1790 para participar en las celebraciones por el primer aniversario de la Revolución Francesa. En una época en la que se consideraba inapropiado que las mujeres participaran en política, Williams dedicó la mayor parte de su carrera como escritora a escribir crónicas acerca de los eventos que presenció en la Francia revolucionaria. Sus escritos sobre la Revolución han sido estudiados tradicionalmente de forma aislada del resto de su obra, o con su producciones previas y recepción. Por esa razón, esta tesis ofrece un estudio crítico completo centrado únicamente en sus análisis de los eventos de la Revolución. Al escribir al final del siglo dieciocho, Williams recibió la literatura de sensibilidad. Sin embargo, ella se desmarca del giro individualista que esta tradición literaria comenzó a adquirir en las últimas décadas del dieciocho. En sus crónicas, la compasión se encuentra en el núcleo de la acción política, ya que empuja a las persona a participar en los eventos políticos pensando en el cambio colectivo y no solo para aliviar el sufrimiento a nivel individual. Williams entiende la política como un esfuerzo colectivo y, por lo tanto, no concibe un futuro en el que el destino de las naciones está únicamente en las manos de los líderes políticos. Para ella, es posible tomar parte en la política a través de pequeñas acciones cotidianas, lo que se convierte en uno de los temas que explora en su obra. Además, Williams no considera la división entre lo público y lo privado como algo rígido y fijo, si no que presta mucha atención a cómo las decisiones políticas afectan a la vida diaria de las personas. A pesar de que esta manera de entender la política ha sido considerada doméstica por autoras como Mellor (1992: 64) o Ducklin (2010: 79), esta tesis se demuestra que Williams no se centra exclusivamente en el ámbito del hogar. Para referirse a los asuntos individuales, Williams presta atención a espacios públicos como las cárceles, los salones, las calles y el campo de batalla. Tras asentarse de forma permanente en Francia en 1792, Williams ocupaba un lugar único en comparación a otros autores británicos de su tiempo que participaron en los debates acerca de la revolución, Burke o Wollstonecraft por ejemplo. Es por ese motivo que Williams apela al discurso revolucionario en lugar de basarse en una posición nacionalista a la hora de reivindicar la emancipación de la sociedad.
British author Helen Maria Williams (1761-1827) traveled to France in July 1790 to participate in the first anniversary of the French Revolution. At a time in which women's participation in the political discussion was regarded as improper, Williams devoted the greatest part of her writing career to produce chronicles discussing the events she witnessed in France. Her narratives on the Revolution have traditionally been studied either in isolation from the rest of her corpus, or together with her early production and reception. For that matter, this thesis provides a complete critical study focused only on her analysis of revolutionary events. Writing at the turn of the eighteenth century, Williams was influenced by the literature of Sensibility. However, she does not partake in the individualistic turn that this literary trend was taking in the last decades of the century. In her account, compassion is at the centre of political action, as it moves people to take part in the events with a collective change in mind and not only to alleviate suffering at an individual level. Williams sees politics as a collective effort and does not envision the future of nations as being only at the hands of political leaders. She explores the potential of acting in politics from the context of small and every-day actions. Besides, Williams does not see the divisions between the public and private as rigid and fixed, as she brings constant attention to how political decisions affect people on an everyday scale. Although this approach has been understood as domestic by Mellor (1992: 264) or Duckling (2010: 79), this dissertation shows that Williams is not only confined to the sphere of the home. In her discussion of individual affairs, Williams pays attention to public spaces such as prisons, salons, the streets and the battlefield. After setting in France permanently in 1792, Williams held a unique position compared to other contemporary British authors who participated in the debate surrounding the French Revolution in Britain, such as Burke or Wollstonecraft. As a result, Williams appeals to a revolutionary discourse rather than taking a nationalistic stance in order to make claims in favour of social emancipation.
Literatura; Literature; Revolució francesa; Revolución francesa; French revolution; Segle divuit; Siglo dieciocho; Eighteenth century
8 - Linguistics. Literature
Ciències Humanes