Intolerància a la histamina. Noves estratègies de diagnòstic i tractament

Abstract

La intolerància a la histamina, també anomenada síndrome d’histaminosi enteral o sensibilitat a la histamina alimentària, és un trastorn associat a la ingesta d’histamina que s’origina per un desordre en la capacitat de l’organisme humà per metabolitzar-la. L’enzim DAO és l’encarregat de la degradació de la histamina a nivell intestinal i desenvolupa un efecte barrera fonamental en la prevenció del pas de la histamina cap a la circulació sistèmica. Un dèficit en l’activitat d’aquest enzim, que pot ser d’origen genètic, patològic o farmacològic; és la principal causa reconeguda d’aquesta intolerància. Les manifestacions clíniques inclouen un ampli ventall de símptomes gastrointestinals i extra-intestinals inespecífics, principalment distensió abdominal, diarrea, dolor abdominal, restrenyiment, cefalees, taquicàrdia, rinorrea, rinitis, pruïja i envermelliment cutani. Durant els darrers anys, la intolerància a la histamina ha esdevingut un tema d’interès creixent, encara que segueix essent necessari sumar evidència científica que ajudi a definir, diagnosticar i gestionar clínicament aquesta intolerància. Aquesta tesi doctoral planteja com a objectiu general aprofundir en el coneixement de la intolerància a la histamina, així com en el desenvolupament de noves estratègies per al seu diagnòstic i control. En primer lloc, s’avaluà probabilísticament el risc de patir efectes adversos per a la salut derivats del consum d’aliments rics en histamina i s’estimà la prevalença de dèficit de DAO en una població amb símptomes de la intolerància a la histamina. El diagnòstic de la intolerància a la histamina s’efectua, normalment, a través d’una combinació de criteris, fonamentalment la presència de dos o més símptomes i la seva millora o remissió en excloure la histamina de la dieta. Sovint també es fa servir la determinació de l’activitat de l’enzim DAO a nivell plasmàtic, encara que és una eina diagnòstica controvertida que requereix de més estudis sobre la seva validesa clínica. De fet, la poca especificitat de la simptomatologia, juntament amb la manca d’eines diagnòstiques validades i/o de biomarcadors no invasius, suposen, encara avui, un hàndicap per a la correcta identificació de la població susceptible. En aquest àmbit, s’estudià la validesa de l’excreció d’histamina i el seu metabòlit metilat en orina com a biomarcadors no invasius d’aquest trastorn. La dieta baixa en histamina és la principal estratègia per al tractament preventiu d’aquest trastorn. La suplementació amb enzim DAO exogen s’ha postulat com a tractament complementari per potenciar la capacitat intestinal de degradar la histamina procedent dels aliments. Des de l’any 2017, la Comissió Europea va donar llum verda a l’ús d’enzim DAO d’extracte de ronyó porcí en incloure’l a la llista oficial de nous aliments en forma de complement alimentós i d’aliment per a usos mèdics especials. Aquesta tesi també es centrà en contribuir al desenvolupament d’un nou complement de DAO a base d’extracte de ronyó porcí i en estudiar el potencial dels brots de llegums com a font d’enzim DAO d’origen vegetal.