La justícia restaurativa: una transformació ètica de la justícia penal tradicional

Author

Rodríguez Giménez, Aida Covadonga

Director

Giménez-Salinas Colomer, Esther

Codirector

López Jiménez, Paco

Tutor

Pulido Rodriguez, Miguel Angel

Date of defense

2021-05-21

Pages

255 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

Abstract

La justícia restaurativa neix a principis dels anys setanta del passat segle XX en un context de crítica al sistema penal. L’apriorisme del càstig, l’abandonament de la víctima i els efectes lesius i discriminatoris d’un model penal ineficaç són els fonaments de la seva posició. A canvi, propugna la implementació d’un paradigma en el que la reparació del dany que el delicte genera sobre la vida de les persones és la finalitat principal. La justícia restaurativa com a activitat pràctica consisteix en el desenvolupament de processos d’intervenció social centrats en abordar les necessitats de les víctimes, promoure la responsabilització dels ofensors, així com la participació de persones de la comunitat en un diàleg voluntari dirigit a la reparació del dany. En aquesta tesi explorem la dimensió eminentment ètica de la seva proposta i, des d’aquí, la seva capacitat per transformar la justícia penal tradicional. Finalment dirigim la nostra atenció cap a la figura de la persona professional per tal de comprovar si el model de l’ètica de les virtuts pot acomodar-se a la naturalesa de l’activitat que realitza i, des d’aquest model, presentem una proposta d’ethos virtuós de la persona mediadora.


La justicia restaurativa nace a principios de los años setenta del pasado siglo XX en un contexto de crítica al sistema penal. El apriorismo del castigo, el abandono de la víctima y los efectos lesivos y discriminatorios de un modelo penal ineficaz son los fundamentos de su posición. A cambio, propugna la implementación de un paradigma en el que la reparación del daño que el delito genera sobre la vida de las personas es la finalidad principal. La justicia restaurativa como actividad práctica consiste en el desarrollo de procesos de intervención social centrados en abordar las necesidades de las víctimas, promover la responsabilización de los ofensores, así como la participación de personas de la comunidad en un diálogo voluntario dirigido a la reparación del daño. En esta tesis exploramos la dimensión eminentemente ética de su propuesta y, desde aquí, su capacidad para transformar la justicia penal tradicional. Finalmente dirigimos nuestra atención hacia la figura de la persona profesional para comprobar si el modelo de la ética de las virtudes puede acomodarse a la naturaleza de la actividad que realiza y, desde este modelo, presentamos una propuesta de ethos virtuoso de la persona mediadora.


Restorative justice appeared in the early 1970s in a context of severe criticism of the criminal system. This critical position is based on the harmful and discriminatory impact of an ineffective system, as well as the punishment paradigm and the marginalisation of the victim. Instead, it advocates for the implementation of a model where restoration of the harm that crime causes to people's lives is the primary purpose. Restorative justice as a practical activity consists in a process focused on addressing the needs of victims, promoting the responsibility of the offender and the participation of the community in a voluntary dialogue aimed at repairing the harm. In this dissertation we explore the eminently ethical dimension of its proposal and, from there, its ability to transform traditional criminal justice. Finally, we turn our attention to the role of the practitioner in order to check whether the model of virtue ethics can be applied to the activity and, from this model, we propose a virtuous ethos for the mediator in criminal matters.

Keywords

Justícia restaurativa; Virtuts; Dret penal; Càstig; Ètica aplicada

Subjects

17 - Ethics. Practical philosophy; 3 - Social Sciences; 343 - Criminal law. Penal offences

Knowledge Area

Ciències socials, periodisme i documentació

Documents

Tesi_Aida_Covadonga_Rodriguez.pdf

1.988Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)