Audiovisual representations of Artificial Intelligence in Dystopian Tech Societies: Scaremongering or Reality? The Cases of Black Mirror (Charlie Brooker, 2011), Ex Machina (Alex Garland, 2017) and Her (Spike Jonze, 2014)

Abstract

La intel·ligència artificial ha estat un concepte que captiva la humanitat des de fa mil·lennis. Des de l'antiguitat, els humans estan obsessionats amb la idea de crear un ésser humà artificial perfecte amb diferents objectius, com ara la companyia o l'ajuda domèstica, i han escrit sobre ells en textos antics de diverses cultures. Això va evolucionar cap a la literatura de protofantasia o protociència-ficció a l’alta edat mitjana. Tanmateix, no va ser fins al segle XIX que la influent obra de Mary Shelley, Frankenstein (1818), va reunir diferents aspectes de la creació artificial de vida humana artificial en el debat d’una comprensió psicològica social més àmplia. Amb l'arribada dels mitjans audiovisuals al segle XX, aquestes representacions dels humanoides creats artificialment o d'altres creacions amb cert grau de consciència han poblat tant la gran pantalla com la televisió. Aquesta tesi se centra en les connexions socials d'aquestes representacions de la Intel·ligència Artificial, a partir de la sèrie de televisió Black Mirror (Charlie Brooker, 2011), així com en les pel·lícules Ex Machina (Alex Garland, 2014) i Her (Spike Jonze, 2014), per tal d’analitzar la relació entre la Intel·ligència Artificial i els humans des de perspectives i paradigmes diversos. L’anàlisi audiovisual de les obres seleccionades és seguida d’una exploració de com s’estan produint aquests recents avenços tecnològics en la nostra societat actual, per relacionar-los amb les advertències que proposen les obres seleccionades i que ofereixen una lectura per al futur que requereix la implementació de normatives estrictes sobre la Intel·ligència Artificial per tal d’alleujar les angoixes humanes respecte a la tecnologia. Paraules clau: Intel·ligència artificial, tecnologia, ciència ficció, distopia, estudis cinematogràfics, societat.

La inteligencia artificial es un concepto que fascina a la humanidad durante milenios. Desde la antigüedad, los humanos han estado obsesionados con la idea de crear un humano artificial perfecto para diferentes fines, como la compañía o la ayuda doméstica, y han escrito sobre ello en textos fundacionales de diversas culturas. Esto se convirtió progresivamente en literatura de protofantasía o proto-ciencia ficción en la Alta Edad Media. Sin embargo, no fue hasta el siglo XIX cuando la influyente obra Frankenstein (1818) de Mary Shelley reunió diferentes aspectos de la creación de un ser humano artificial, discutidos dentro de una comprensión psicológica y social más amplia. Con la llegada de los medios audiovisuales en el siglo XX, estas representaciones de humanoides creados artificialmente o de otras creaciones con cierto grado de conciencia han poblado tanto la gran pantalla como la televisión. Esta tesis se centra en las conexiones sociales de dichas representaciones de la Inteligencia Artificial, centrándose en la serie de televisión Black Mirror (Charlie Brooker, 2011), así como en las películas Ex Machina (Alex Garland, 2014) y Her (Spike Jonze, 2014), analizando las relaciones entre la Inteligencia Artificial y los humanos desde una variedad de perspectivas y paradigmas diferentes. El análisis audiovisual de las obras seleccionadas va seguido de una exploración sobre cómo estos avances tecnológicos recientes se están produciendo en nuestra sociedad actual, vinculándolos con las advertencias que formulan las obras seleccionadas y ofreciendo una lectura de futuro que requiere la implementación de una estricta normativa en torno a la Inteligencia Artificial para aliviar las ansiedades humanas sobre la tecnología. Palabras clave: inteligencia artificial, tecnología, sociedad, ciencia ficción, distopía, estudios cinematográficos.

Artificial Intelligence has been a concept that has infatuated humankind for millennia. Since antiquity, humans have been obsessed with the idea of creating a perfect artificial human for different aims such as companionship or domestic help, and ancient cultures have devoted foundational texts to the artificial human. This literary occupation gradually evolved into proto-fantasy or proto-Science Fiction literature in the early middle ages. However, it wasn’t until the 19th century that Mary Shelley’s influential work Frankenstein (1818) brought together different aspects of creating an artificial human discussed within a broader social and psychological understanding. With the advent of audiovisual media in the 20th century, such representations of artificially created humanoids or other creations with some degree of consciousness have populated both the silver screen and television. This thesis focuses on the societal connections between such representations of Artificial Intelligence, focusing on the TV show Black Mirror (Charlie Brooker, 2011) as well as the films Ex Machina (Alex Garland, 2014) and Her (Spike Jonze, 2014) by analyzing the Artificial Intelligence - human relationships from a variety of different perspectives and paradigms. The audiovisual analyses of the selected works are then followed by an examination of how such recent technological developments are taking place in our current society. These texts under examination exhort us to beware the potential dangers of AI technology, which require implementation of strict regulations around the Artificial Intelligence framework in order to alleviate human anxieties about technology. Keywords: Artificial Intelligence, technology, technology and society, Science Fiction, dystopia, film studies, society.