Efectos del tratamiento farmacológico estimulante en pacientes con TDAH. Influencia sobre el sueño y síntomas nucleares

Abstract

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament més comuns en la infància. Els seus símptomes nuclears principals són la inatenció i la hiperactivitat/impulsivitat i estan associats a un deteriorament significatiu en el funcionament social, cognitiu, acadèmic, conductual i familiar. La seva prevalença actual estimada a nivell mundial és d'un 7,2%. L'etiologia d'aquest trastorn és encara desconeguda, el que sí que sabem segur és que el seu origen és multifactorial, responent a una combinació de factors ambientals, genètics i neurobiològics. En l'actualitat trobem diferents modalitats de tractament, essent el tractament multimodal el més recomanat, incloent tractament psicològic, psicopedagògic i farmacològic. Dins el tractament farmacològic, el metilfenidat és el psicoestimulant de primera elecció per al TDAH. Tot i així, la seva eficàcia ha estat qüestionada a causa dels efectes secundaris que pateixen alguns pacients després de realitzar tractament, entre ells els problemes de la son. Existeix molta controvèrsia respecte els efectes del tractament estimulant sobre el son, trobant resultats contradictoris. En aquest context en general, la present tesi doctoral va tenir com a objectiu principal valorar els efectes del tractament estimulant sobre el son. En primer lloc, es va dur a terme un primer anàlisi entre controls i casos amb TDAH, a través de la actigrafía per tal d'investigar si els problemes del son eren degut a la medicació o al propi trastorn. Posteriorment es va realitzar una segona anàlisi on els resultats van evidenciar diferències significatives en pacients amb TDAH abans i després de realitzar tractament en la majoria de les variables avaluades: activitat motora, son, desregulació emocional.

El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es uno de los trastornos del neurodesarrollo más comunes en la infancia. Sus síntomas nucleares principales son la inatención y la hiperactividad/impulsividad y están asociados con un deterioro significativo en el funcionamiento social, cognitivo, académico, conductual y familiar. Su prevalencia actual estimada a nivel mundial es de un 7,2%. La etiología de este trastorno es aún desconocida, lo que sí que sabemos seguro es que su origen es multifactorial, respondiendo a una combinación de factores ambientales, genéticos y neurobiológicos. En la actualidad encontramos diferentes modalidades de tratamiento, siendo el tratamiento multimodal el más recomendado, incluyendo tratamiento psicológico, psicopedagógico y farmacológico. Dentro del tratamiento farmacológico, el metilfenidato es el psicoestimulante de primera elección para el TDAH. Aun así, su eficacia ha sido cuestionada debido a los efectos secundarios que padecen algunos pacientes después de realizar tratamiento, entre ellos los problemas del sueño. Existe mucha controversia respecto los efectos del tratamiento estimulante sobre el sueño, encontrando resultados contradictorios. En este contexto en general, la presente tesis doctoral tuvo como objetivo valorar los efectos del tratamiento estimulante sobre el sueño. En primer lugar, se llevó a cabo un primer análisis entre controles y casos con TDAH, a través de la actigrafía con el fin de investigar si los problemas del sueño eran debidos a la medicación o al propio trastorno. Posteriormente se realizó un segundo análisis cuyos resultados evidenciaron diferencias significativas en pacientes con TDAH antes y después de realizar tratamiento en la mayoría de las variables evaluadas: actividad motora, sueño, desregulación emocional.

Attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) is one of the most common neurodevelopmental disorder in childhood. It is characterized by its main core symptoms: inattention and hyperactivity / impulsivity and they are associated with a significant deterioration in social, cognitive, academic, behavioural, and family functioning. Its current estimated prevalence worldwide is 7,2%. The etiology of this disorder is still unknown, what we do know for sure is that its origin is multifactorial, responding to a combination of environmental, genetic, and neurobiological factors. Currently we find different treatment modalities, with multimodal treatment being the most recommended, including psychological, psycho-pedagogical, and pharmacological treatment. Within the pharmacological treatment, methylphenidate is the psychostimulant of first choice for ADHD. Even so, its effectiveness has been questioned due to the side effects that some patients suffer after performing treatment, including sleep problems. There is much controversy regarding the effects of stimulant treatment on sleep, finding contradictory results. In this general context, the objective of this doctoral thesis was to assess the effects of stimulant treatment on sleep. Firstly, a first analysis was carried out between controls and cases, using actigraphy to investigate whether sleep problems were due to stimulant treatment or the disorder itself. Subsequently, a second analysis was carried out and underlined significant differences in ADHD patients before and after stimulant treatment across nearly all the outcome measures: motor activity, sleep and emotional dysregulation (DESR).