Sistemas comparados de Gestión y Dirección de Emergencias y Crisis. Estudio, análisis, aproximación técnicojurídica y propuesta integral, integrada e integradora orientada hacia un marco organizacional y operacional común

dc.contributor.author
Gárriz Galván, Pablo
dc.date.accessioned
2021-06-21T08:58:19Z
dc.date.available
2021-06-21T08:58:19Z
dc.date.issued
2021-02-11
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/671904
dc.description.abstract
Aquesta tesi té com a eix principal l’anàlisi d’aquells elements i aspectes que ajuden a establir el marc de referència de la gestió d’emergències i crisis dins del camp de la seguretat. I, específicament, des de la “Seguretat Humana”. Des d’aquest enfocament, la Seguretat és un concepte transversal que es va desenvolupar des de tres perspectives bàsiques: la Seguretat com una cosa integral, la Seguretat com una cosa global i la Seguretat com un element que ha d’estar -essencialment- al servei del desenvolupament humà. El que, sens dubte, està condicionat per l’impacte, la vulnerabilitat i la capacitat de resiliència en tots els ordres. El que està afectat pels processos de globalització, pels elements que intervenen en la governabilitat i pel desenvolupament de la idea efectiva del que suposa la governança. Això suposa que les emergències i les crisis, en totes les seves manifestacions i en totes les situacions possibles que les generen, siguin fenòmens que poden tenir -i tenen- una incidència transcendental en aquells entorns socials on esdevenen. Per tant, són situacions susceptibles de ser “seguritzades”. Per això s’analitza el terme i els processos de “segurització” i es proposa el “Cicle de la segurització” com a aportació i com a mecanisme estratègic que afecta nombrosos factors crítics. Factors com la legalitat, la transparència, el control i la rendició de comptes dels poders públics i dels seus agents, així com el funcionament, la configuració i la idea de la protecció dels ciutadans com un servei públic essencial. Això anterior suposa la vinculació directa de la seguretat (i la manca de seguretat) amb l’ordre i el consens, amb l’equilibri i l’estabilitat social així com amb el canvi, la disrupció i el trencament de la normalitat. D’aquí neixen -conceptualment i com es desenvolupen en aquesta tesi- dos fenòmens socials associats que, encara que diferents, es configuren com a realitats, en moltes ocasions, complementàries. Aquests són la contingència i el conflicte. El que genera una sèrie de factors de perill que ajuden a configurar el fonament dels conceptes de risc i l’amenaça. Ajudant a entendre les conseqüències incidentals que es manifesten en forma tant d’emergència com de crisi. El que influeix també en l’adaptabilitat i en el disseny de les organitzacions vinculades amb la Seguretat, les Emergències i la Defensa. En tot cas, s’exposen aspectes no només formals i de tipus jurídic, sinó també els tan necessaris elements sistèmics, estructurals, funcionals i organitzacionals de tipus operacional, procedimental i instrumental que permeten la gestió. El que, sens dubte, configura de manera efectiva la capacitat i el tipus de resposta que s’ha de desplegar per a cada tipus d’escenari. L’anterior es conforma com un conjunt articulat d’elements essencials que han de permetre -en qualsevol situació d’emergència i/o de crisi- modular els diferents elements que són necessaris gestionar i dirigir de manera coherent, consistent i coordinada. Amb això es garanteix la integralitat, la integració i la integrabilitat dels mateixos el que evita la divergència, la desviació i la dissonància entre estructures, sistemes, funcions, actors i accions. L’abordatge d’aquesta temàtica des de l’àmbit del Dret Global Públic permet oferir, no només un enfocament inicial jurídic de tipus aplicat, sinó també contextualitzar, entendre i emmarca el que justifica la resta d’elements que s’han d’analitzar i que esdevenen d’altres àmbits de el Dret (Laboral, Administratiu, Civil i Penal), de la Sociologia, de la Psicologia Social i Organitzacional, de les Ciències del Treball i de les Relacions Laborals, de la seguretat i salut ocupacional així com d’altres camps tècnics i científics afins.
en_US
dc.description.abstract
Esta tesis tiene como eje principal el análisis de aquellos elementos y aspectos que ayudan a establecer el marco de referencia de la gestión de emergencias y crisis dentro del campo de la seguridad. Y, específicamente, desde la "Seguridad Humana". Desde este enfoque, la Seguridad es un concepto transversal que se desarrollada desde tres perspectivas básicas: la Seguridad como algo integral, la Seguridad como algo global y la Seguridad como un elemento que debe estar -esencialmente- al servicio del desarrollo humano. Lo que, sin duda, está condicionado por el impacto, la vulnerabilidad y la capacidad de resiliencia en todos los órdenes. Lo que está afectado por los procesos de globalización, por los elementos que intervienen en la gobernabilidad y por el desarrollo de la idea efectiva de lo que supone la gobernanza. Esto supone que las emergencias y las crisis, en todas sus manifestaciones y en todas las posibles situaciones que las generan, sean fenómenos que pueden tener -y tienen- una incidencia transcendental en aquellos entornos sociales donde acontecen. Por tanto, son situaciones susceptibles de ser "segurizadas". Por ello se analiza el término y los procesos de "segurización" y se propone el "Ciclo de la Segurización" como aportación y como mecanismo estratégico que afecta a numerosos factores críticos. Factores como la legalidad, la transparencia, el control y la rendición de cuentas de los poderes públicos y de sus agentes, así como el funcionamiento, la configuración y la idea de la protección de los ciudadanos como un servicio público esencial. Esto anterior supone la vinculación directa de la seguridad (y la falta de seguridad) con el orden y el consenso, con el equilibrio y la estabilidad social así como con el cambio, la disrupción y el quebranto de la normalidad. De aquí nacen -conceptualmente y como se desarrollan en esta tesis- dos fenómenos sociales asociados que, aunque diferentes, se configuran como realidades, en muchas ocasiones, complementarias. Estos son la contingencia y el conflicto. Lo que genera una serie de factores de peligro que ayudan a configurar el fundamento de los conceptos del riesgo y la amenaza. Ayudando a entender las consecuencias incidentales que se manifiestan en forma tanto de emergencia como de crisis. Lo que influye también en la adaptabilidad y en el diseño de las organizaciones vinculadas con la Seguridad, las Emergencias y la Defensa. En todo caso, se exponen aspectos no sólo formales y de tipo jurídico, sino también los tan necesarios elementos sistémicos, estructurales, funcionales y organizacionales de tipo operacional, procedimental e instrumental que permiten la gestión. Lo que, sin duda, configura de manera efectiva la capacidad y el tipo de respuesta que se debe desplegar para cada tipo de escenario. Lo anterior se conforma como un conjunto articulado de elementos esenciales que deben permitir -en cualquier situación de emergencia y/o de crisis- modular los diferentes elementos que son necesarios gestionar y dirigir de manera coherente, consistente y coordinada. Con ello se garantiza la integralidad, la integración y la integrabilidad de los mismos lo que evita la divergencia, la desviación y la disonancia entre estructuras, sistemas, funciones, actores y acciones. El abordaje de esta temática desde el ámbito del Derecho Global Público permite ofrecer, no sólo un enfoque inicial jurídico de tipo aplicado, sino también contextualizar, entender y enmarca lo que justifica el resto de elementos que deben analizarse y que devienen de otros ámbitos del Derecho (Laboral, Administrativo, Civil y Penal), de la Sociología, de la Psicología Social y Organizacional, de las Ciencias del Trabajo y de las Relaciones Laborales, de la Seguridad y Salud Ocupacional así como de otros campos técnicos y científicos afines.
en_US
dc.description.abstract
This thesis has as its main axis the analysis of those elements and aspects that help to establish the framework of reference for emergency and crisis management within the field of Security. And, specifically, from “Human Security”. From this approach, Security is a transversal concept that was developed from three basic perspectives: Security as something integral, Security as something global and Security as an element that must be -essentially- at the service of human development This, undoubtedly, is conditioned by the impact, the vulnerability and the resilience capacity in all orders. What affects -and is affected- by globalization processes, by the elements that intervene in governance and by the development of the effective idea of what governance entails. This supposes that emergencies and crises, in all their manifestations and in all the possible situations that generate them, are phenomena that can have -and has- a transcendental impact in those social environments where they occur. Therefore, they are situations that can be “secured“. In view of this, this thesis analizes the term and processes of “securitization” and proposes the “Cycle of Securitization” as a contribution and as a strategic mechanism that affects numerous critical factors. Factors like legality, transparency, control and accountability of the public powers and their agents, as well as the operation, the configuration and the idea of protecting citizens as an essential public service. This supposes the direct link between security (and the lack of security) with order and consensus, with balance and social stability as well as with change, disruption and the breakdown of normality. From here are born -conceptually and as developed in this thesis- two associated social phenomena that, although different, are configured as realities, on many occasions, complementarities. These are contingency and conflict. This generates a series of danger factors that help to configure the basis of the concepts of risk and threat. And, consequently, they help to understand the incidental consequences that manifest themselves in the form of both emergencies and crises. This also influences in the adaptability and design of the organizations related to Security, Emergencies and Defence. In any case, this thesis presents not only formal and legal aspects, but also the necessary systemic, structural, functional and organizational elements of an operational, procedural and instrumental type that allow management. This, without a doubt, effectively configures the capacity and type of response that must be deployed for each type of scenario. The foregoing is formed as an articulated set of essential elements that should allow -in any emergency and/or crisis situation- to modulate the different elements that are necessary to manage and direct in a coherent, consistent and coordinated manner. This guarantees comprehensiveness, integration and integrability of them, which avoids divergence, deviation and dissonance between structures, systems, functions, actors and actions. Anyway, all of the above means that addressing this issue from the field of Global Public Law allows offering, not only an initial applied legal approach, but also allows contextualizing, understanding and framing what justifies the rest of the elements that must be analyzed and comes from others areas of Law (Labour, Administrative, Civil and Criminal), from Sociology, from Social and Organizational Psychology, from Labour Relations and Work Sciences, from Occupational Safety and Health as well as from other technical and scientific fields.
en_US
dc.format.extent
1272 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Seguretat
en_US
dc.subject
Seguridad
en_US
dc.subject
Security
en_US
dc.subject
Emèrgencies
en_US
dc.subject
Emergencias
en_US
dc.subject
Emergencies
en_US
dc.subject
Crisi
en_US
dc.subject
Crisis
en_US
dc.subject.other
Ciències Humanes
en_US
dc.title
Sistemas comparados de Gestión y Dirección de Emergencias y Crisis. Estudio, análisis, aproximación técnicojurídica y propuesta integral, integrada e integradora orientada hacia un marco organizacional y operacional común
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
349
en_US
dc.contributor.authoremail
pgarrizgalvan@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Martínez Quirante, Roser
dc.contributor.codirector
Isturitz Pérez, José Julián
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global


Documents

pgg1de1.pdf

34.69Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)