Estudio de mutaciones de EGFR y KRAS en ADN circulante en pacientes afectos de cáncer de pulmón de célula no pequeña

Abstract

L'anàlisi molecular de l'tumor s'ha convertit en un procediment fonamental per a definir el maneig dels pacients amb càncer de pulmó. Encara que l'anàlisi de el teixit tumoral es considera la tècnica d'elecció per a l'estudi molecular, aquesta aproximació té una sèrie de limitacions, com l'absència de material tumoral suficient o la impossibilitat per capturar l'heterogeneïtat tumoral. L'ús

de la biòpsia líquida podria ajudar a superar aquestes limitacions.

En aquest treball analitzem la capacitat de la biòpsia líquida de detectar mutacions de EGFR o KRAS en plasma. Utilitzant la biòpsia líquida hem detectat mutacions de EGFR en un 83% dels casos (100% en casos amb disseminació extratorácica) i en un 82% dels casos KRAS mutats (96% en casos amb més d'una localització metastàtica).

A més, el nostre treball demostra la capacitat de l'anàlisi de la dinàmica de la càrrega mutacional circulant de preveure la resposta o progressió amb antelació. En els casos EGFR mutats, la dinàmica de la càrrega mutacional va permetre predir la resposta en un 83% de els casos i la progressió en un 89% amb una antelació mitjana de 38 i 80 dies respectivament. En els casos amb mutacions de KRAS, la taxa de predicció de la resposta i progressió radiològiques va ser de el 93% i el 63% respectivament amb una antelació mitjana de 33 i 50 dies.

D'altra banda, tant en els casos EGFR com en els KRAS mutats, la supervivència lliure de progressió va ser significativament superior en els casos en què, després del inici de tractament, les mutacions van deixar de ser detectables a ADN tumoral circulant.

En resum, el nostre treball demostra, en un entorn de pràctica clínica habitual, la utilitat de la biòpsia líquida per al maneig de pacients amb càncer de pulmó.

El análisis molecular del tumor se ha convertido en un procedimiento fundamental para definir el manejo de los pacientes con cáncer de pulmón. Aunque el análisis del tejido tumoral se considera la técnica de elección para el estudio molecular, esta aproximación tiene una serie de limitaciones, como la ausencia de material tumoral suficiente o la imposibilidad para capturar la heterogeneidad tumoral. El uso de la biopsia líquida podría ayudar a superar estas limitaciones.

En este trabajo analizamos la capacidad de la biopsia líquida de detectar mutaciones de EGFR o KRAS en plasma. Utilizando la biopsia líquida hemos detectado mutaciones de EGFR en un 83% de los casos (100% en casos con diseminación extratorácica) y en un 82% de los casos KRAS mutados (96% en casos con más de una localización metastática).

Además, nuestro trabajo demuestra la capacidad del análisis de la dinámica de la carga mutacional circulante de prever la respuesta o progresión con antelación. En los casos EGFR mutados, la dinámica de la carga mutacional permitió predecir la respuesta en un 83% de los casos y la progresión en un 89% con una antelación mediana de 38 y 80 días respectivamente. En los casos con mutaciones de KRAS, la tasa de predicción de la respuesta y progresión radiológicas fue del 93% y 63% respectivamente con una antelación mediana de 33 y 50 días.

Por otro lado, tanto en los casos EGFR como en los KRAS mutados, la supervivencia libre de progresión fue significativamente superior en los casos en los que, tras el inicio de tratamiento, las mutaciones dejaron de ser detectables en ADN tumoral circulante.

En resumen, nuestro trabajo demuestra, en un entorno de práctica clínica habitual, la utilidad de la biopsia líquida para el manejo de pacientes con cáncer de pulmón.

Molecular profiling of the tumor has become a crucial procedure in the management of patients with lung cancer. Although the analysis of the tumor tissue is considered the gold standard for the molecular profiling, this approach has some limitations, such as the absence of the required amount of tissue or the inability to capture the tumor heterogeneity. The use of liquid biopsy may help to overcome these limitations.

In this work we analyze the ability of the liquid biopsy to detect EGFR or KRAS mutations in plasma. Using liquid biopsy, we detected EGFR mutations in 83% of cases (100% in cases with extrathoracic metastases) and in 82% of mutated KRAS cases (96% in cases with more than one metastatic location). Furthermore, our work demonstrates the ability of the analysis of the circulating mutational load dynamics to predict the response or progression well in advance. In the EGFR mutated cases, the dynamics of the mutational load allowed predicting the response in 83% of the cases and the progression in 89% with a median advance of 38 and 80 days respectively. In the cases with KRAS mutations, the radiological response and progression prediction rate was 93% and 63%, respectively, with a median lead time of 33 and 50 days.

On the other hand, in both EGFR and KRAS mutated cases, progression-free survival was significantly higher in cases in which, after starting treatment, the mutations became undetectable in circulating tumor DNA.

In summary, our work demonstrates, in a routine clinical practice setting, the utility of liquid biopsy for the management of patients with lung cancer.