The musealization of Barcelona’s industrial past

Abstract

Un episodi fonamental en la configuració dels discursos veïnal, municipal i nacional (català) sobre el patrimoni industrial de Barcelona està lligat a la monumentalització de la històrica fàbrica tèxtil, coneguda com a Vapor Vell, al barcelonès barri de Sants el 1984. Aquest és l’objecte d’estudi que considera aquesta tesi doctoral. L’autor planteja una anàlisi històrica de la representació del Vapor Vell en tres moments: 1) la fundació del Vapor Vell el 1844 com a negoci tèxtil, Güell, Ramis i Cia, en el context de la industrialització catalana, 2) l’apropiació de la fàbrica com a recurs veïnal als anys 70 en el context de la desindustrialització i el moviment veïnal durant la transició espanyola a la democràcia, i 3) la reivindicació del Vapor Vell com a recurs patrimonial, la seva interpretació com a arqueologia industrial en el context del primer govern democràtic i la seva elaboració de polítiques culturals per museïtzar el passat industrial de la ciutat. S’utilitzen metodologies dels camps dels estudis urbans, estudis museístics, estudis del patrimoni crític, història local, història de la tecnologia i anàlisi del discurs per identificar discursos, públics i usos d’aquest passat industrial. Les qüestions de recerca següents són fonamentals en aquesta investigació: quines històries s’expliquen sobre el passat industrial de Barcelona? Com s’expliquen aquestes històries? Per qui? I per quins motius?

Un episodio fundamental en la configuración de los discursos vecinal, municipal y nacional (catalán) sobre el patrimonio industrial de Barcelona está ligado a la monumentalización de la histórica fábrica textil, conocida como el Vapor Vell, en el barcelonés barrio de Sants en 1984. Este es el objeto de estudio de esta tesis doctoral. El autor plantea un análisis histórico de la representación del Vapor Vell en tres momentos: 1) la fundación del Vapor Vell en 1844 como negocio textil, Güell, Ramis i Cia, en el contexto de la industrialización catalana, 2) la apropiación de la fábrica como recurso vecinal en la década de 1970 en el contexto de la desindustrialización y del movimiento vecinal durante la transición española a la democracia, y 3) la reivindicación del Vapor Vell como recurso patrimonial, su interpretación como arqueología industrial en el contexto del primer gobierno democrático y su elaboración de políticas culturales para musealizar el pasado industrial de la ciudad. Se utilizan metodologías de los campos de los estudios urbanos, los estudios de museos, los estudios críticos del patrimonio, la historia local, la historia de la tecnología y el análisis de discursos para identificar y analizar discursos, públicos y usos de este pasado industrial. Esta investigación plantea las siguientes preguntas de análisis: ¿Qué historias se cuentan sobre el pasado industrial de Barcelona? ¿Cómo se cuentan estas historias? ¿Por quién? Y ¿Por qué razones?

The monumentalization of the historic Barcelona textile factory known as the Vapor Vell de Sants in 1984 is examined as a key moment in the development of industrial heritage discourses in Barcelona at the neighborhood, municipal and national (Catalan) levels. The author employs a historical analysis of the representation of the Vapor Vell at three moments: 1) the founding of the Vapor Vell in 1844 as the textile business, Güell, Ramis i Cia, in the context of Catalan industrialization, 2) the appropriation of the factory as a neighborhood resource in the 1970’s within the context of deindustrialization and the neighborhood movement during Spain’s transition to democracy, and 3) the vindication of the Vapor Vell as a heritage resource and its interpretation as industrial archeology in the context of the first democratic governments and their elaboration of cultural policies for musealizing the city’s industrial past. Methodologies from the fields of urban studies, museum studies, critical heritage studies, local history, history of technology, and discourse analysis are used in order to identify key discourses, constituencies and uses of this industrial past. Central to this investigation are the following research questions: What stories are told about Barcelona’s industrial past? How are these stories told? By whom? And for what reasons?