Patrimonio cultural, turismo y desarrollo local: el caso de Santa Cruz-Galápagos, Ecuador

Abstract

La despreocupació sobre temes socials, de la història humana, el desenvolupament i el capital social, són un dels inconvenients de desenvolupament en general de les illes Galápagos. Molt pocs han estat els estudis que s'encarreguin d'estudiar les dinàmiques humanes generades des del seu descobriment. En l'actualitat la imatge de destinació de naturalesa de Galápagos ha esborrat tota empremta humana al seu pas, a l'extrem que la població local planteja la inexistència de la seva cultura, generant la construcció d'un imaginari on l'ésser humà no és part de les interaccions humà-natura i perpetuant a nivell local els conflictes socioambientals. Des d'una aproximació geogràfica i del patrimoni, aquesta és una investigació exploratòria centrada en el patrimoni cultural com a recurs turístic i com a actor territorial per al desenvolupament local a Galápagos. A partir d'una investigació participant aplicada (PAR), des d'una metodologia qualitativa, aquest treball utilitza com a estratègia l'observació participant i un cas d'estudi: el cantó Santa Cruz-Galápagos. Gràcies a l'ús de diverses tècniques de recollida d'informació primària com entrevistes, enquestes, grups focals i un inventari, així com de diversos mètodes per al processament i l'anàlisi de dades, ha estat possible generar els resultats a través de la seva triangulació. D'aquesta manera, és possible afirmar que el patrimoni cultural com a recurs i actor territorial sorgeix com una proposta que permet l'aprofitament d'altres recursos endògens, la diversificació de l'oferta turística i de les activitats d'oci i recreació de la població local. En espais insulars i naturals protegits com les Illes Galápagos, les condicions d'ús i aprofitament dels recursos són tan escassos com limitats. Pel que, el coneixement i valorització d'altres tipus de patrimoni, com el cultural, permeten dinamitzar l'economia local a través d'altres tipus d'experiència turística i recreativa. Al seu torn, l'aprofitament i valoració del patrimoni cultural són factors claus perquè la col·lectivitat construeixi i enforteixi el seu propi referent d'identitat cultural i d'apropiació del territori. Desafortunadament a Galápagos la població local en general desconeix l'existència dels béns de patrimoni cultural, però s'ha identificat la realització de turisme incidental de patrimoni cultural associat als llocs d'ús públic i ecoturístic de la DPNG i als llocs esmentats a les guies turístiques en paper de Galápagos. Tan sols el 30% dels béns patrimonials a Santa Cruz tenen valor d'ús turístic actualment. Tot i l'alt potencial dels béns de patrimoni cultural com a recurs turístic, i de l'elevat nivell d'apropiació dels propietaris d'aquests béns, pel seu valor simbòlic, encara queda un llarg camí fins a ser considerats com a atractius turístics. Si bé existeixen intents públics i privats aïllats de valorització de la cultura i del patrimoni a Santa Cruz-Galápagos, la importància econòmica i política que se li dóna a la cultura és mínima. D'aquesta manera, les diferències de gestió dels recursos turístics i culturals entre el GAD Santa Cruz-Galápagos (àrees d'assentaments humans) i la Direcció del Parc Nacional Galápagos (àrees protegides) són un dels principals reptes per a la gestió del patrimoni cultural. Aquesta investigació planteja de quina manera el patrimoni cultural pot convertir-se en promotor de simbiosis entre natura-cultura, i posiciona el patrimoni intangible com a font de coneixement i promotor de la gestió adequada dels recursos naturals. Per finalitzar de manera pràctica, aquest treball realitza l'aportació necessària per a la creació d'una política de conservació i salvaguarda del patrimoni cultural a Santa Cruz-Galápagos.

La despreocupación sobre temas sociales, de la historia humana, el desarrollo y el capital social, son uno de los inconvenientes de desarrollo en general de las islas Galápagos. Muy pocos han sido los estudios que se encarguen de estudiar las dinámicas humanas generadas desde su descubrimiento. En la actualidad la imagen de destino de naturaleza de Galápagos ha borrado toda huella humana a su paso, al extremo que la población local plantea la inexistencia de su cultura, generado la construcción de un imaginario donde el ser humano no es parte de las interacciones humano-naturaleza y perpetuando a nivel local los conflictos socio-ambientales. Desde una aproximación geográfica y del patrimonio, esta es una investigación exploratoria centrada en el patrimonio cultural como recurso turístico y como actor territorial para el desarrollo local en Galápagos. A partir de una investigación participante aplicada (PAR), desde una metodología cualitativa, este trabajo utiliza como estrategia la observación participante y un caso de estudio: el cantón Santa Cruz-Galápagos. Gracias al uso de diversas técnicas de recolección de información primaria como entrevistas, encuestas, grupos focales y un inventario, así como de varios métodos para el procesamiento y análisis de datos, ha sido posible generar los resultados a través de su triangulación. De ese modo, es posible afirmar que el patrimonio cultural como recurso y actor territorial surge como una propuesta que permite el aprovechamiento de otros recursos endógenos, la diversificación de la oferta turística y de las actividades de ocio y recreación de la población local. En espacios insulares y naturales protegidos como las Islas Galápagos, las condiciones de uso y aprovechamiento de los recursos son tan escasos como limitados. Por lo que, el conocimiento y valorización de otros tipos de patrimonio, como el cultural, permiten dinamizar la economía local a través de otros tipos de experiencia turística y recreativa. A su vez, el aprovechamiento y valoración del patrimonio cultural son factores clave para que la colectividad construya y fortalezca su propio referente de identidad cultural y de apropiación del territorio. Desafortunadamente en Galápagos la población local en general desconoce la existencia de los bienes de patrimonio cultural, pero se ha identificado la realización de turismo incidental de patrimonio cultural asociado a los sitios de uso público y ecoturístico de la DPNG y a los sitios mencionados en las guías turísticas de papel de Galápagos. Tan solo el 30% de los bienes patrimoniales en Santa Cruz tienen valor de uso turístico actualmente. A pesar del alto potencial de los bienes de patrimonio cultural como recurso turístico y del elevado nivel de apropiación de los propietarios de dichos bienes, debido a su valor simbólico, todavía queda un largo camino hasta ser considerados como atractivos turísticos. Si bien existen intentos públicos y privados aislados de valorización de la cultura y del patrimonio en Santa Cruz-Galápagos, la importancia económica y política que se le da a la cultura es mínima. De esta manera, las diferencias de manejo y gestión de los recursos turísticos y culturales entre el GAD Santa Cruz-Galápagos (áreas de asentamientos humanos) y la Dirección del Parque Nacional Galápagos (áreas protegidas) son uno de los principales retos para la gestión del patrimonio cultural. Esta investigación plantea cómo el patrimonio cultural puede convertirse en promotor de simbiosis de naturaleza-cultura y sitúa el patrimonio intangible como fuente de conocimiento y promotor del manejo adecuado de los recursos naturales. Para finalizar de manera práctica, este trabajo realiza el aporte necesario para la creación de una política de conservación y salvaguardia del patrimonio cultural en Santa Cruz-Galápagos.

The biggest limitation on the Galapagos Islands development, has been the non-awareness about social sciences, human history, development, and social capital. Few studies have been focused on the dynamics generated by humans since its discovery. Currently, the image of the Galapagos as a nature destination has erased the human footprint. Even the local population still affirms the non-existence of local culture, creating imaginaries without human-nature interactions and perpetuating local socio-environmental conflicts. From a geographical and heritage approach, this is an exploratory research focused on cultural heritage as a tourist resource and as a territorial actor for local development in Galapagos. A participant action research (PAR) from a qualitative methodology, this research takes participant observation and a case of study of Santa Cruz-Galápagos municipality as a strategy. Considering a mixed data collection gathering such as interviews, surveys, focus groups and an inventory, as well as various methods for data processing this research analysis results through a data triangulation. This research argues that cultural heritage is a resource and territorial actor and proposes their use as an endogenous resource, generating the diversification of the tourist and leisure offer. Considering island territories and natural protected areas such as the Galapagos, the use and exploitation of new resources is limited. Therefore, the awareness and valorization of other resources as cultural heritage allows sustaining the local economy through the development of different tourist and leisure experiences. On the other hand, the use and exploitation of cultural heritage are keen for the community in order to strengthen their cultural identity and appropriation of the territory. In Galapagos, the local population is unaware of the existence of cultural heritage, but incidental cultural heritage tourism has been identified associated with the ecotourism visitors’ sites and public use zones from Galapagos National Park public and sites mentioned in tourist guides. Only 30% of the heritage assets in Santa Cruz currently have tourist use-value. Despite the high potential of cultural heritage assets as a tourist resource and the high level of appropriation by the assets´ owners, due to their symbolic value, there is still a long way to go before they are considered tourist attractions. Even with the trial of public and private initiatives to enhance culture and heritage in Santa Cruz-Galápagos, there is a lack of economic and political importance given to culture. Regarding that, the differences in the management and management of tourist and cultural resources between the Municipality of Santa Cruz-Galapagos (human settlement areas) and the Directorate of the Galapagos National Park (protected areas) are one of the main challenges for the cultural heritage management. This research also proposes cultural heritage as a nature-culture symbiosis driver, and the intangible heritage assets as a source of knowledge in order to guarantee natural resources conservation. Finally, concerning practical issues, this research has contributed to create a policy for the conservation and safeguarding of cultural heritage in Santa Cruz-Galapagos.