Turismo industrial y sociedad civil en destinos de interior. Análisis desde la dinámica evolutiva de dos casos: Las Fábricas de Samacá (Colombia) y el Campamento Sewell (Chile)

Abstract

L'objectiu principal de la present tesi doctoral va consistir en analitzar la influència que exerceix la dinàmica evolutiva de les destinacions de turisme industrial, localitzades a l'interior dels països, en les organitzacions de la societat civil, a partir dels casos de Les Fàbriques de Samacá (Colombia) i el Campament Sewell (Chile). La investigació va tenir com a punt de partida la premissa segons la qual, el model del cicle d'evolució de l'espai turístic, formulat per Richard Butler (1980), facilita la comprensió del desenvolupament turístic de les destinacions de turisme industrial. No obstant això, després de realitzar l'anàlisi dels casos d'estudi esmentats, va ser possible concloure que la quantitat de turistes, com a variable principal d'aquest model, resulta insuficient per comprendre la complexitat d'aquest tipus de destinacions.

Per a efectes de la investigació, hi va haver necessitat d'incloure altres components i indicadors que permetessin reforçar la premissa plantejada i també analitzar la influència de el desenvolupament turístic a nivell social, amb la qual cosa és possible afirmar que, tot i que el model de Butler resulta molt útil com a guia i com a marc de referència, no és possible la seva generalització per a l'anàlisi de les destinacions d'interior associades amb turisme industrial.

La hipòtesi central de la recerca va ser formulada per tal d'establir una relació d'influència entre la dinàmica evolutiva de les destinacions de turisme industrial i els grups socials vinculats a aquests espais. Aquesta hipòtesi estableix que, a major grau d'evolució de les destinacions de turisme industrial, més gran és la implicació de les organitzacions de la societat civil en aquest tipus de turisme.

En base als resultats va ser possible confirmar la hipòtesi central, però a més es va poder determinar que a mesura que les destinacions de turisme industrial ascendeixen en l'escala del cicle evolutiu de Butler, les organitzacions socials vinculades, tendeixen a ampliar de fet el objecte social, per tal d'involucrar-se de manera activa en aquest tipus de turisme, a través d'una major participació en instàncies de concertació social i en la conformació d'aliances publico-privades, la qual cosa acaba contribuint a l'enfortiment de la destinació turística.

La metodologia emprada en la present investigació va ser de tipus qualitativa, basada en la revisió de literatura i l'aixecament d'informació primària, amb la realització d'entrevistes en profunditat a 14 experts, en els dos contextos d'estudi. Addicionalment, per tal d'enrobustir els constructes teòrics de la hipòtesi central, van ser abordats alguns preceptes de la Geografia Econòmica Evolutiva i també de la Geografia Crítica.

Pel que fa als casos d'estudi, es va poder determinar que, d'acord amb el model de Butler (1980), Les Fàbriques de Samacá es troben en fase d'exploració i el Campament Sewell en fase d'involucració. Addicionalment, va ser possible establir que l'any 1998 va significar una fita important per a tots dos destins, per la declaratoria com a bé cultural i monument nacional realitzada als seus principals atractius de patrimoni industrial. No obstant això, les repercussions d'aquesta declaratòria van ser diferents en cada cas, ja que mentre que per a Sewell va significar un punt de partida en la implicació i enfortiment de la societat civil al voltant de l'activitat turística, per Les Fàbriques aquesta declaratòria no va tenir cap efecte, ni per a la seva conservació, ni per a la seva posada en valor turístic.

Finalment, en base a l'anàlisi realitzada, a causa del caràcter cultural de la tipologia de turisme industrial, va ser possible reconèixer que, amb el pas el temps, l'arrelament i vincle que els habitants locals adquireixen del seu patrimoni industrial, resulta determinant per desencadenar nous processos socials que transcendeixen l'àmbit cultural i contribueixen al desenvolupament local.

El objetivo principal de la presente tesis doctoral consistió en analizar la influencia que ejerce la dinámica evolutiva de los destinos de turismo industrial, localizados al interior de los países, en las organizaciones de la sociedad civil, a partir de los casos de Las Fábricas de Samacá (Colombia) y el Campamento Sewell (Chile).

La investigación tuvo como punto de partida la premisa según la cual, el modelo del ciclo de evolución del espacio turístico, formulado por Richard Butler (1980), facilita la comprensión del desarrollo turístico de los destinos de turismo industrial. Sin embargo, luego de realizado el análisis de los casos de estudio mencionados, fue posible concluir que la cantidad de turistas, como variable principal de dicho modelo, resulta insuficiente para comprender la complejidad de este tipo de destinos.

Para efectos de la investigación, hubo necesidad de incluir otros componentes e indicadores que permitieran reforzar la premisa planteada y también analizar la influencia del desarrollo turístico a nivel social, con lo cual es posible afirmar que, aunque el modelo de Butler resulta muy útil como guía y como marco de referencia, no es posible su generalización para el análisis de los destinos de interior asociados con turismo industrial.

La hipótesis central de la investigación fue formulada con el fin de establecer una relación de influencia entre la dinámica evolutiva de los destinos de turismo industrial y los grupos sociales vinculados a esos espacios. Dicha hipótesis establece que, a mayor grado de evolución de los destinos de turismo industrial, mayor es la implicación de las organizaciones de la sociedad civil en este tipo de turismo.

Con base en los resultados fue posible confirmar la hipótesis central, pero además se pudo determinar que a medida que los destinos de turismo industrial ascienden en la escala del ciclo evolutivo de Butler, las organizaciones sociales vinculadas tienden a ampliar de facto su objeto social, con el fin de involucrarse de manera activa en este tipo de turismo, a través de una mayor participación en instancias de concertación social y en la conformación de alianzas público-privadas, lo cual termina contribuyendo al fortalecimiento del destino turístico.

La metodología empleada en la presente investigación fue de tipo cualitativa, basada en la revisión de literatura y el levantamiento de información primaria, con la realización de entrevistas en profundidad a 14 expertos, en los dos contextos de estudio. Adicionalmente, con el fin de robustecer los constructos teóricos de la hipótesis central, fueron abordados algunos preceptos de la Geografía Económica Evolutiva y también de la Geografía Crítica.

Con respecto a los casos de estudio, se pudo determinar que, de acuerdo con el modelo de Butler (1980), Las Fábricas de Samacá se encuentran en fase de exploración y el Campamento Sewell en fase de involucración. Adicionalmente, fue posible establecer que el año 1998 significó un hito importante para ambos destinos, por la declaratoria como bien cultural y monumento nacional realizada a sus principales atractivos de patrimonio industrial. Sin embargo, las repercusiones de esta declaratoria fueron distintas en cada caso, pues mientras que para Sewell significó un punto de partida en la implicación y fortalecimiento de la sociedad civil alrededor de la actividad turística, para Las Fábricas dicha declaratoria no tuvo ningún efecto, ni para su conservación, ni para su puesta en valor turístico.

Por último, con base en el análisis realizado, debido al carácter cultural de la tipología de turismo industrial, fue posible reconocer que, con el paso del tiempo, el arraigo y vínculo que los habitantes locales adquieren de su patrimonio industrial, resulta determinante para desencadenar nuevos procesos sociales que trascienden el ámbito cultural y contribuyen al desarrollo local.

The main objective of this PhD thesis was to analyze the influence that exerts the evolving dynamics of industrial tourism destinations, located inland the countries, in civil society organizations, taken into account Samacá's Factories (Colombia) and Sewell Camp (Chile).

Research had a starting point: the premise, in which, the cycle model of tourist space evolution, formulated by Richard Butler (1980), facilitates the understanding of tourist development of industrial tourism destinations. However, once the analysis of study cases mentioned was carried out, it was possible to conclude that the quantity of tourists, as the main variable of that model, it is not enough to understand the complexity of this type of destinations.

Therefore, due to the research effects, it was necessary to include other components and indicators to strengthen the premise mentioned and also, to analyze the influence of tourist development to social level, so that it is possible to state that, although Butler's is very useful as guide and framework, it is not plausible its generalization for inland destinations analysis associated to Industrial Tourism.

Additionally, based on the last premise, it was formulated the main research hypothesis to establish a relationship of influence between the evolving dynamics of Industrial Tourism destinations and the social groups linked to these spaces. This hypothesis sets up that as bigger evolution of Industrial Tourism destinations bigger the implications of civil society organizations on tourist activity will be.

According to the results obtained, it was possible to confirm the main hypothesis, but it was also found that as Industrial Tourism destinations increase in the scale of Butler's evolving cycle, social organizations linked tend to amplify de facto its social objective in order to be actively involved in this type of tourism, through greater participation in instances of social agreement and the formation of public-private alliances, which ends up contributing to the strengthening of the tourist destination.

The methodology used in this research was qualitative, based on the revision of literature and primary information, with in-depth interviews to 14 experts, carried out in both study contexts. Furthermore, to strengthen the theorical fundamentals of the main hypothesis, some Evolving Economic Geography and Critical Geography precepts were undertaken.

Regarding the study cases selected, it was determined that, according to Butler's model (1980), Samacá's, are in exploration phase and Sewell Camp in involvement phase. In addition, it was possible to establish that 1998 meant a significant milestone for both destinations, because of the declaration as a cultural asset and national monument to its main attractions of industrial heritage. Nevertheless, the repercussions of this declaration were different for each case; Sewell meant a starting point in the implication and strengthen of civil society around tourist activity, meanwhile for the Factories, this declaration did not have any effect, neither for its conservation nor for its implementation tourist value.

Finally, based on the analysis done, due to the cultural nature of the industrial tourism, it was feasible to recognize, over time, the influence and relationship that local people acquire of their industrial heritage, which is determining to start up new social processes that go beyond cultural range and contribute to the local development.