Mejora de la identificación precoz y la intervención breve en el consumo de riesgo de alcohol en la atención primaria de salud de Catalunya

Abstract

Introducció: L’impacte a nivell de salut i costos socials del consum d’alcohol és molt elevat. L’aplicació de la identificació precoç i la intervenció breu (IPIB) en el consum de risc d’alcohol en l’atenció primària de salut (APS) és una de les cinc polítiques més cost-efectives segons l’OMS. A Catalunya, portem implementant aquestes estratègies des de l’any 2001 amb el programa Beveu Menys. En l’avaluació es van constatar problemes en la IP, en el registre dels patrons de consum i en l’aplicació de la IB en APS. Objectius: (1) revisar la literatura recent en la implementació de les estratègies d’IPIB en el consum de risc d’alcohol; (2) conèixer els factors que poden incidir en la millora de la fidelitat a l’aplicació de la IPIB; (3) avaluar la validesa d’instruments ultra-curts per facilitar la IP i (4) analitzar la utilitat d’un instrument informatitzat per a la IP i la millora en la fidelitat de l’aplicació de la IB. Mètode: El primer estudi va consistir en una revisió narrativa de la literatura recent. El segon va consistir en una anàlisi secundària de dades de el projecte Optimizing delivery of health care interventions (ODHIN) per analitzar l’impacte de la formació i suport, els incentius i les eines eIB, en la millora de la fidelitat a l’aplicació de la IPIB. El tercer va analitzar la validesa i la seguretat d’instruments ultra-curts derivats de l’Alcohol Use Disorders Identification Test (AUDIT) per al cribratge del consum de risc en l’APS. L’últim va explorar mitjançant un estudi multicèntric observacional transversal la utilitat de Alcohol, Smoking and Substance Involvement Screening Test (ASSIST) per a la millora de la fidelitat en l’aplicació de la IB. Resultats: La revisió va corroborar l’evidència sobre l’efectivitat i el cost-efectivitat de la IB i va constatar les llacunes de coneixement sobre com aconseguir que tinguin impacte a nivell poblacional. Segons l’anàlisi secundari, els professionals van utilitzar correctament l’AUDIT (errors inferiors a l’0,5%) però si van cometre errors a l’aplicar o no la IB segons el protocol. Només els grups que van rebre incentius van disminuir significativament els errors al no proveir IB als que sí que la requerien (OR = 0,56; 95% CI, 0,31-0,99; P <, 05). L’AUDIT-3 va funcionar millor que l’AUDIT-QF i el seu millor funcionament es va donar per al punt de tall 1 amb AUROC (0,84) i S (75,8%), E (84,9%), VPN (95,1%) amb un VPP de 47,6%. El ASSIST va ser útil per detectar el consum de risc que se situa per al tabac en el 46,1%, en el 17,5% en el cas de l’alcohol, 13% en el del cànnabis, 6,3% en el dels hipno-sedants i el 4,2% en el de cocaïna. Els problemes en la fidelitat en l’aplicació de la IB van ser més pronunciats en les substàncies no legals arribant a ser de el 93,8% en el cas dels opioides i del 71,4% de les persones amb policonsums. Conclusions: És important estudiar l’impacte dels incentius en la millora de la fidelitat en l’aplicació de les IPIB. També promoure l’ús de l’AUDIT-3 en aquells contextos on el temps sigui escàs, o de l’ASSIST quan es vulgui cribrar de forma integrada les principals substàncies psicoactives. És clau monitoritzar la fidelitat en l’aplicació de les IPIB si volem garantir la seva efectivitat en la reducció del consum d’alcohol i, en conseqüència, en els problemes que aquest ocasiona a nivell individual i a la societat en general.

ntroducción: El impacto a nivel de salud y costes sociales del consumo de alcohol es muy elevado. La aplicación de la identificación precoz y la intervención breve (IPIB) en el consumo de riesgo de alcohol en la atención primaria de salud (APS) es una de las cinco políticas más coste-efectivas según la OMS. En Cataluña, llevamos implementando dichas estrategias desde el 2001 con el programa Beveu Menys. En la evaluación se constataron problemas en la IP, en el registro de los patrones de consumo y en la implementación de la IB en APS. Objetivo: (1) revisar la literatura reciente en la implementación de las estrategias de IPIB en el consumo de riesgo de alcohol; (2) conocer los factores que pueden incidir en la mejora de la fidelidad en la aplicación de la IPIB; (3) evaluar la validez de instrumentos ultra-cortos para facilitar la IP y (4) analizar la utilidad de un instrumento informatizado para la IP y la mejora en la fidelidad de la aplicación de la IB. Método: El primer estudio consistió en una revisión narrativa de la literatura reciente. El segundo consistió en un análisis secundario de datos del proyecto Optimizing delivery of health care interventions (ODHIN) para analizar el impacto de la formación y apoyo, los incentivos y las herramientas eIB, en la mejora de la fidelidad en la aplicación de la IPIB. El tercero analizó la validez y la seguridad de instrumentos ultra-cortos derivados del Alcohol Use Disorders Identification Test (AUDIT) para el cribado del consumo de riesgo en la APS. El último exploró mediante un estudio multicéntrico observacional transversal la utilidad del Alcohol, Smoking and Substance Involvement Screening Test (ASSIST) para la mejora de la fidelidad en la aplicación de la IB. Resultados: La revisión corroboró la evidencia sobre la efectividad y el coste-efectividad de la IB y constató las lagunas de conocimiento sobre cómo conseguir que tengan impacto a nivel poblacional. Según el análisis secundario, los profesionales utilizaron correctamente el AUDIT (errores inferiores al 0,5%) pero si comentieron errores al aplicar o no la IB según el protocolo. Solo los grupos que recibieron incentivos disminuyeron significativamente los errores al no proveer IB a los que sí la requerían (OR = 0,56; 95% CI, 0,31-0,99; P < ,05). El AUDIT-3 funcionó mejor que el AUDIT-QF y su mejor funcionamiento se dio para el punto de corte 1 con AUROC (0,84) y S (75,8%), E (84,9%), VPN (95,1%) con un VPP de 47,6%. El ASSIST fue útil para detectar consumo de riesgo situándose para el tabaco en el 46,1%, en el 17,5% en el caso del alcohol, 13% en el de cánnabis, 6,3% en el de hipno-sedantes y el 4,2% en el de cocaína. Los problemas en la fidelidad en la intervención fueron más pronunciados en las sustancias no legales llegando a ser del 93,8% en el caso de los opioides y del 71,4% de las personas con policonsumos. Conclusiones: Es importante estudiar el impacto de los incentivos en la mejora de la fidelidad en la aplicación de las IPIB. También promover el uso del AUDIT-3 en aquellos contextos donde el tiempo sea escaso, o del ASSIST cuando se quiera cribar de forma integrada las principales sustancias psicoactivas. Es clave monitorizar la fidelidad en la aplicación de las IPIB si queremos garantizar su efectividad en la reducción del consumo de alcohol y, en consecuencia, en los problemas que éste ocasiona a nivel individual y a la sociedad en general.

Background: Alcohol is the most consumed addictive substance with a significant impact on health and society. Implementing early identification and brief intervention (EIBI) for risky alcohol use in health services, especially primary health care (PHC), is one of the five most cost-effective policies for reducing alcohol-related harm according to WHO. In Catalonia we have implemented such strategies continuously since 2001, within the Beveu Menys (Drink Less) program. Program evaluation highlighted fidelity issues in the use of tools for early identification, in recording drinking patterns in the medical record, and in the implementation of brief interventions in primary care consultations. Objective: 1) review the latest advances in the implementation of EIBI in risky alcohol consumption; 2) identify the factors which can improve fidelity in the use of EIBI; 3) evaluate ultra-short tools for EI of risky alcohol consumption; and 4) assess the usefulness of a computerized tool for detecting risky consumption and improving implementation fidelity in BI. Methods: The first study consisted of a narrative review of the recent literature on implementation of EIBI for risky alcohol consumption in primary care. The second was a secondary data analysis of the results of the Optimizing delivery of health care interventions (ODHIN) project, to analyse the impact of different factors such as training and support, incentives, and eBI tools in improving implementation fidelity in EIBI. The third explored the validity and reliability of ultra-short tools based on the Alcohol Use Disorders Identification Test (AUDIT) as screening instruments for risky drinking in PHC. The final study explored the usefulness of a computerised version of the Alcohol, Smoking and Substance Involvement Screening Test (ASSIST) in PHC via a multi-centre cross-sectional observational study in a non-randomised convenience sample. Results: Review of the literature supported the evidence for the effectiveness and cost-effectiveness of BI in reducing consumption. It also highlighted knowledge gaps in how to ensure that these strategies have an impact at population level. The secondary analysis showed that professionals do not have difficulties in using AUDIT correctly (errors below 0.5%) and in correctly classifying people according to their level of consumption risk. Nonetheless, there were errors in the provision of BI. The rate of not providing a BI to those who required it was only reduced in those groups receiving incentives (OR = 0.56; 95% CI, 0.31-0.99; P < .05). AUDIT-3 was found to function better than AUDIT-QF and to function best at a cut-off point of 1, with AUROC (0.84) y S (75.8%), E (84.9%), VPN (95.1%) con un VPP de 47.6%. ASSIST was useful in detecting risky and harmful consumption in our context, placing risky tobacco use at 46.1%, alcohol at 17.5%, cannabis at 13%, non-prescribed sedatives at 6.3% and cocaine at 4.2%. Fidelity issues in the application of BI were more pronounced with regard to illegal substances reaching 93.8% for opioids and 71.4% in people with multiple substance use. Conclusions: It is important to monitor the impact of performance incentives for improving implementation fidelity in EIBI; and to promote the use of short tools such as AUDIT-3 for improving EI of risky consumption in time-poor settings, and ASSIST when undertaking integrated screening for the most common psychoactive substances. Monitoring fidelity in the use of EIBI is key to ensuring that they are effective in reducing alcohol consumption and related harms to individuals and society in general.