Silenci, musicalitat i misteri. El sentit de la pròpia pràctica pictòrica

Abstract

Volem significar que el propòsit d'aquesta tesi no ha estat el de fer un estudi exhaustiu i detallat de les obres dels pintors triats, ni tant sols el de buscar antecedents justificatius del propi treball pictòric, o de les passions que el motiven.

La intenció primordial ha estat el reflexionar sobre el sentit de la pròpia pintura, sempre des de la passió del pintor. Aquesta reflexió s'ha fet en companyia de Paul Klee, Joan Miró i Julius Bissier, tres pintors que són per l'autor d'aquest treball un autèntic mirall, no tant en l'aspecte formal com en el conceptual i emocional.

Metodològicament s'ha fet un recorregut per uns aspectes que creiem formen part consubstancial tant en la pintura dels tres pintors esmentats com en l'obra del propi autor. Ens referim novament al misteri, la musicalitat i el silenci.

Al llarg de la tesi aquests tres aspectes així com els seus "protagonistes" estan interrelacionats en un constant anar i tornar.

Estructuralment aquest treball s'ha dividit en tres capítols. El primer tracta del misteri inherent a tot acte creatiu distingint, d'una banda, l'enigma de la pròpia gènesi i d'altra, el misteri de l'obra en ella mateixa, en tant que objecte autònom.

El recorregut per aquest laberint és una reflexió sobre el sentit de la pròpia obra a través d'un codi simbòlic iniciat l'any 1988.

En el segon es fa referència als primers interlocutors, els primers miralls, els companys triats per aquest viatge en espiral.

Finalment el tercer capítol aborda dos conceptes molt vinculats: el silenci i la musicalitat. En el cas del silenci es fa des de tres punts de vista. Com a llenguatge visual, en la gestació .de l'obra i per últim la seva percepció.