Uso de pantallas y su relación con la salud de la población infantil española.

Abstract

Debido a la gran variedad, la fácil accesibilidad y portabilidad de los dispositivos de pantalla, además, de la amplia oferta de contenido multimedia, el tiempo de pantalla ha pasado a ser un aspecto muy importante en nuestras vidas, especialmente entre la población infantil y adolescente. Además, la situación de pandemia que estamos afrontando podría haber aumentado el tiempo de pantalla debido a que la población está más en casa, las relaciones sociales en persona han disminuido, aumentando el contacto vía los dispositivos de pantalla y las lecciones educativas han pasado a ser online. El tiempo de pantalla, especialmente por los teléfonos móviles y tabletas, está en constante evolución, hecho que hace que actualmente no sepamos exactamente como es el comportamiento que tienen los más pequeños con las pantallas y el efecto en su salud. A partir de la evidencia previa, sabemos que períodos más largos de pantalla, basados en el visionado de televisión y uso de ordenador, están relacionados con una gran variedad de problemas fisiológicos y psicológicos. Por esta razón, han sido varias las instituciones de salud que durante la última década han propuesto y promovido un conjunto de recomendaciones sobre el tiempo de pantalla: evitar las pantallas para aquellos niños menores de 2 años, limitar el tiempo de pantalla a una hora diaria en niños de entre 2 y 4 años y limitar a 2 horas el tiempo de pantalla recreativo en niños de entre 5 y 17 años.

Los objetivos de la presente tesis son: (1) describir la prevalencia de uso de pantallas de los niños españoles de entre 1 y 14 años. Así como, evaluar la relación del tiempo de pantalla con (2) la duración de sueño según la edad de los niños españoles de entre 1 y 14 años, (3) tener exceso de peso en niños españoles de entre 2 y 14 años, (4) la frecuencia de consumo de dulces, refrescos, comida rápida y aperitivos en niños españoles de entre 1 y 14 años, y (5) los problemas emocionales y de comportamiento en niños españoles de entre 4 y 14 años. Finalmente, (6) describir el uso de teléfonos inteligentes y tabletas durante el confinamiento total de la primera ola de la pandemia del COVID-19 en niños menores de 48 meses residentes en Barcelona.

La presente tesis doctoral la forman un compendio de 5 artículos científicos, tres de ellos publicados y los otros dos en revisión en revistas indexadas en Web of Science, y una carta al editor publicada en una revista indexada en Web of Science. Además, durante mi etapa como estudiante de doctorado he sido primera autora de otros tres artículos científicos publicados en revistas indexadas en Web of Science.

En conclusión, la presente tesis doctoral muestra que 4 de cada 10 niños españoles de entre 1 y 14 años en 2017 estuvieron expuestos a las pantallas por ocio al menos dos horas diarias. El tiempo de pantalla aumentó con la edad y los niños de familias con niveles socioeconómicos y educativos más bajos fueron más susceptibles de pasar períodos más largos de ocio frente las pantallas. Además, en población infantil, períodos más largos de tiempo de pantalla estaban asociados con duraciones de sueño insuficientes, exceso de peso, alta frecuencia de consumo de dulces, refrescos, comida rápida y aperitivos, y estar a riesgo de desarrollar problemas emocionales y de comportamiento. Durante el confinamiento total de la primera ola de la pandemia del COVID-19, 2 de cada 3 niños menores de 48 meses residentes en Barcelona estuvieron expuestos a los teléfonos inteligentes y las tabletas a diario.

Degut a la gran varietat, la fàcil accessibilitat i la portabilitat dels dispositius de pantalla, a més a més, de l'amplia oferta de contingut multimèdia, el temps de pantalla ha passat a ser un aspecte molt important en les nostres vides, especialment en la població infantil i adolescent. A més a més, la situació de pandemia que estem afrontant podria haver augmentat el temps de pantalla degut a que estem més temps a casa, a que han disminuït les relacions socials en persona, augmentant les videotrucades i les lliçons educatives han passat a ser en línia. El temps de pantalla, especialment per l'aparició del telèfons intel·ligents i tauletes, esta en evolució constant, fet que fa que actualment no sapiguem exactament com es el comportament que tenen els més petits amb les pantalles i l'efecte en la seva salut. A partir de l'evidencia prèvia, sabem que períodes més llargs de pantalla, basats en el visionat de televisió i l'ús d'ordinador, estan relacionats amb una gran varietat de problemes fisiològics i psicològics. Per aquest motiu, han estat varies les institucions sanitàries que durant la última dècada han proposat i promogut un conjunt de recomanacions sobre el temps de pantalla: evitar les pantalles en nens menors de 2 anys, limitar a 1 hora diària el temps de pantalla en nens d'entre 2 i 4 anys i limitar 2 hores diàries de temps de pantalla per lleure en nens d'entre 5 i 17 anys.

Els objectius d'aquesta tesi són: (1) descriure la prevalença d'ús de pantalles dels nens espanyols d'entre 1 i 14 anys. Tanmateix, avaluar la relació del temps de pantalla amb (2) la duració de son segons l'edat dels nens espanyols d'entre 1 i 14 anys, (3) tenir excés de pes en nens espanyols d'entre 2 i 14 anys, (4) la freqüència de consum de dolços, refrescos, menjar ràpid i aperitius en nens espanyols d'entre 1 i 14 anys i (5) els problemes emocionals i de comportament en nens espanyols d'entre 4 i 14 anys. Finalment, (6) descriure el ús de telèfons intel·ligents i tauletes durant el confinament total de la primera onada de la pandèmia del COVID-19 en nens menors de 48 mesos residents a Barcelona.

Aquesta tesi la formen un compendi d'articles científics, tres d'ells publicats i els altres dos en revisió en revistes indexades en Web of Science, i una carta al editor publicada en una revista indexada en Web of Science. A més a més, durant la meva etapa com estudiant de doctorat també he estat primera autora d'uns altres tres articles publicats en revistes indexades en Web of Science.

En conclusió, la present tesi mostra que 4 de cada 10 nens espanyols d'entre 1 i 14 anys al 2017 estaven exposats a les pantalles per lleure com a mínim 2 hores diàries. El temps de pantalla dedicat al lleure augmentava amb l'edat i el nens de famílies amb nivells socioeconòmics i educatius més baixos eren més susceptibles de passar períodes de lleure més llargs davant les pantalles. En la població pediàtrica, períodes més llargs de temps de pantalla per lleure estaven associats amb duracions de son insuficients, l'excés de pes, l'alta freqüència de consum de dolços, refrescos, menjar ràpid i aperitius, i estar en risc de desenvolupar problemes emocionals i de comportament. Per últim, durant el confinament total de la primera onada de la pandèmia del COVID-19, 2 de cada 3 nens menors de 48 mesos residents a Barcelona van estar exposats o van utilitzar els telèfons intel·ligents o tauletes a diari.