dc.contributor
Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
dc.contributor.author
Vall Rius, Anna
dc.date.accessioned
2021-09-06T09:39:59Z
dc.date.available
2021-09-06T09:39:59Z
dc.date.issued
2021-05-14
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/672350
dc.description
Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política
en_US
dc.description.abstract
El objetivo principal de este trabajo consiste en analizar la posibilidad de incorporar los principios y métodos de la Justicia Restaurativa en general y de la mediación en particular, al ámbito del Derecho penal y la utilidad y ventajas que puede aportar esta colaboración para ambos sistemas. Se pretende mostrar cómo la integración de este nuevo paradigma, lejos de desvirtuar o conculcar las bases del Derecho penal, puede contribuir a su evolución, mejora y humanización y al mismo tiempo potenciar el reconocimiento y el protagonismo de las personas implicadas en un hecho penal, en el momento de gestionar sus consecuencias. No se trata de una absorción invasiva, sino de una colaboración respetuosa con los principios y las mejores aportaciones de cada uno, con el objetivo final de ser útil a las personas y a la sociedad a la que se pretende servir, facilitando un instrumento que propicie una convivencia inclusiva en paz y libertad, respetuosa con los derechos y los valores de las personas.
En el primer capítulo del trabajo se presenta una visión sintética y necesariamente introductoria sobre las principales teorías que hacen referencia a las funciones del Dercho penal y a la evolución de signo humanizador de las diferentes respuestas oficiales que se han adoptado ante el delito. De este primer análisis se desprende claramente un desarrollo que, con avances y retrocesos, evoluciona hacia la búsqueda de respuestas cada vez más racionales y humanizadoras.
Después de analizar el papel de la víctima y del ofensor y las diferencias entre la reparación y la responsabilidad civil, el trabajo avanza hacia la Justicia Restaurativa como instrumento integrador, que facilita la búsqueda de las respuestas más adecuadas a las auténticas necesidades e intereses de la víctima, del victimario y también de la propia comunidad, entendida como un conjunto de personas que comparten un espacio físico y temporal común. La respuesta
restaurativa se focaliza en construir más que en sancionar, en responsabilizar más que en culpabilizar, por eso aporta elementos que ayudan a las partes a superar, mediante una actuación positiva, la negatividad del hecho y a mejorar, de forma constructiva, la convivencia entre todos.
Se puede concluir que, en la evolución del Derecho penal, que acompaña al propio desarrollo del ser humano y de la sociedad, la integración del nuevo paradigma de la Justicia Restaurativa puede significar un decidido avance hacia una forma más racional, útil y constructiva de gestionar las consecuencias del delito, en consonancia con el sentir y la ética individual y social del siglo XXI.
en_US
dc.description.abstract
L’objectiu principal d’aquest treball consisteix en analitzar la possibilitat d’incorporar els principis i mètodes de la Justícia Restaurativa en general i de la mediació en particular, a l’àmbit del Dret penal i la utilitat i avantatges que pot aportar aquesta col·laboració per ambdós sistemes. Es pretén mostrar com la integració d’aquest nou paradigma, lluny de desvirtuar o conculcar les bases del Dret penal, pot contribuir a la seva evolució, millora i humanització i al mateix temps potenciar el reconeixement i el protagonisme de les persones implicades en un fet penal, alhora de gestionar-ne les conseqüències. No es tracta d’una absorció invasiva d’un sistema envers l’altre, sinó d’una col·laboració respectuosa amb els principis i les millors aportacions de cada un, amb l’objectiu final de ser útil a les persones i a la societat a la que es pretén servir, facilitant un instrument propiciador d’una convivència inclusiva en pau i llibertat, respectuosa amb els drets i valors de les persones.
En el primer capítol del treball es presenta una visió sintètica i necessariament breu de tipus introductori sobre les principals teoríes que fan referencia a les funcions del Dret penal i l’evolució de signe humanitzador de les diferents respostes oficials que s’han adoptat davant del delicte. D’aquest primer anàlisi es desprèn clarament un desenvolupament que, amb avenços i retrocessos, evoluciona envers la recerca de respostes cada vegada més racionals i humanitzadores.
Després d’analitzar el paper de la víctima, del ofensor i les diferències entre la responsabilitat civil i la reparació, el treball avança cap a la la Justícia Restaurativa com instrument integrador, que ajuda a cercar la resposta més adient a les autentiques necessitats i interessos de la víctima, del victimari i també de la pròpia comunitat, entesa com un conjunt de persones que comparteixen un espai físic i temporal comú. La resposta restaurativa es focalitza en construir més que en sancionar, en responsabilitzar més que en culpabilitzar, per això aporta elements que ajuden a les parts a superar, mitjançà una actuació positiva, la negativitat del fet i a millorar, de forma constructiva, la convivència de tots.
Es pot concloure, que en l’evolució del Dret penal, que acompanya al propi desenvolupament de l’ésser humà i de la societat, la integració del nou paradigma de la Justícia Restaurativa pot significar un decidit pas endavant envers una forma més racional, útil i constructiva de gestionar les conseqüències del delicte, en consonància amb el sentir i la ètica individual i social del segle XXI.
en_US
dc.description.abstract
The main purpose of this paper is to analyze the possibility of incorporating the principles and methods of Restorative Justice in general and mediation in particular, to the field of criminal law and the usefulness and advantages it can bring this collaboration for both systems. It is intended to show how the integration of this new paradigm, far from undermine or violate the basic principles of criminal law, can contribute to it’s development, improvement and humanization, while enhancing the recognition and the role of those involved in a criminal act, also at the time of managing its consequences. It is not an invasive absorption, but a respectful collaboration with the principles and best contributions of each one, with the ultimate goal of being useful to the people and society to which it is intended to serve, facilitating an enabling instrument for a coexistence in peace and freedom, respectful of the rights and values of society.
In the first chapter of the paper a synthetic and necessarily brief introductory overview is presented about the main theories that refer to the functions of the criminal law and the evolution of a humanizing sing of the the different official responses that have been adopted in the face of crime. This first analysis clearly shows a development that evolves towards the search for increasingly rational and humanizing responses.
After analyzing the role of the victim and the offender, and the differences between reparation and civil liability, the work moves towards Restorative Justice, that is approached as an integrating instrument, which helps to find the most appropriate answer to the real needs and
interests of the victim, of the perpetrator and the community itself, understood as a group of people who share a common physical and temporal space. The restorative response is focused on building more than punish, on taking responsibility rather than blaming, so provides elements that help the parts to overcome by a positive way, the negativity of the act and improve constructively coexistence between everyone.
It can be concluded that, in the evolution of criminal law, which accompanies the development of the human being and society, the integration of the new paradigm of Restorative Justice can mean a decisive step towards a more rational, useful and constructively way to manage the consequences of crime, in keeping with the individual and social feelings and ethics of the XXIst. century.
en_US
dc.format.extent
507 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Mediació
en_US
dc.subject
Mediación
en_US
dc.subject
Mediation
en_US
dc.subject
Justícia reparadora
en_US
dc.subject
Justicia restaurativa
en_US
dc.subject
Restorative justice
en_US
dc.subject
Víctimes de delictes
en_US
dc.subject
Víctimas de delitos
en_US
dc.subject
Victims of crimes
en_US
dc.subject
Reparació (Dret)
en_US
dc.subject
Compensación (Derecho)
en_US
dc.subject
Compensation (Law)
en_US
dc.subject.other
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
en_US
dc.title
La mediación como instrumento de la justicia restaurativa y complemento del derecho penal: modelos comparados y experiencia española en menores y adultos
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Gómez Martín, Víctor
dc.contributor.director
Hortal Ibarra, Juan Carlos
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess