“Car vosaltres havets a veure sobre hospitals”: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el desplegament d’una genuïna política hospitalària empresa pel govern municipal de Barcelona durant la baixa edat mitjana. Amb una perspectiva de llarga durada i un marc comparatiu ampli, pretenem identificar els moments i raons de la gènesi d’aquesta mateixa política assistencial, així com l’adaptació a un context polític i institucional canviant, marcat pel desenvolupament de l’autoritat i autonomia del municipi i, especialment, la reforma del 1401 que va donar lloc a l’Hospital de la Santa Creu.

Entenem que l’eclosió i consolidació del cristianisme va iniciar el procés de vinculació entre la fundació, promoció i gestió d’institucions assistencials i les nocions de deures dels governants, tan laics com seculars, així com l’elaboració de discursos originals sobre aquests mateixos deures. Amb la desintegració del poder públic imperial a Occident, l’alta Església i, sobretot, l’alta Església secular van romandre com a principals custodis d’aquestes pràctiques i institucions assistencials. Aquesta situació, que caracteritzem com d’hegemonia eclesiàstica, es fracturà entre els segles XII i XIV, en un context marcat pel romanisme, les noves formes d’espiritualitat laiques i l’enfortiment dels poders seculars, sobretot a nivell municipal. A Barcelona, assistim a una autèntica explosió en el nombre de centres assistencials i hospitalaris en aquesta mateixa cronologia. Es forma així un paisatge assistencial divers, marcat per les dinàmiques de col·laboració i competència entre els actors tradicionals, això és, l’alta Església secular, i els nous, com el laïcat o el govern municipal. Durant el segle XV,

aquesta diversitat tendirà a la concentració institucional, coincidint amb la consolidació del

Consell de Cent com a govern d’un municipi autònom i una senyoria col·legiada.

La tesi s’estructura en tres grans blocs: en el primer aprofundim en els orígens de les pràctiques i institucions assistencials cristianes i medievals, posant l’èmfasi en les continuïtats en els espais, marcs legals i elements culturals. En el segon bloc analitzem el paisatge assistencial barceloní previ a la reforma del 1401, per tal d’entendre les arrels de les responsabilitats assistencials i hospitalàries del Consell de Cent i, alhora, avaluar l’impacte del naixement de l’Hospital de la Santa Creu. En el tercer i darrer bloc identifiquem els eixos principals de la política hospitalària del govern municipal durant el segle XV, en relació, sobretot, amb el flamant hospital general de la ciutat.

The aim of this thesis is to study the deployment of a genuine welfare policy undertaken by the municipal government of Barcelona during the late Middle Ages. With a long-term perspective and a broad comparative framework, we aim to identify the moments and reasons behind the genesis of this same welfare policy, as well as its adaptation to a changing political and institutional context, marked by the development the municipality’s authority and autonomy and especially the reform of 1401 that gave rise to the Hospital de la Santa Creu.

This thesis is structured in three main blocks: the first one consists on an in-depth study of the origins of Christian and medieval care practices and institutions, with an emphasis on continuities in spaces, legal frameworks and cultural elements. In the second block we analyse the welfare landscape of Barcelona prior to the reform of 1401, in order to understand the roots of the welfare responsibilities of the Consell de Cent and, at the same time, evaluate the impact of the rise of the Hospital de la Santa Creu. In the third and last block we identify the main axes of the welfare policy of the municipal government during the fifteenth century in relation, above all, to the brand-new general hospital of the city.