Multilingüísme i obertura multilingüe. Gènesi, enfocaments i estratègies d'un programa de desconstrucció

Abstract

El problema central sobre el qual s’estructura aquesta tesi és la voluntat de suggerir una resposta no dicotòmica al conflicte unilingüisme/bilingüisme, tal com es viu i es llegeix des de la societat catalana, posant l’èmfasi en l’obertura al multilingüisme —un eixamplament no guiat i de repertori obert— com a resposta positiva i no simplificadora a la multiplicació exponencial del nombre de llengües presents actualment a la societat catalana. L’objectiu general de la tesi és presentar una proposta d’obertura multilingüe en el marc d’una crítica al tractament que han rebut les llengües dels alumnes a l’escola, a les visions simplificadores del conflicte lingüístic català-castellà i a una visió homogeneïtzant d’allò «normal», des del punt de vista lingüístic, social, econòmic i de les (dis)capacitats individuals. Al llarg de tota la recerca, les definicions teòriques i les reflexions crítiques es concreten en propostes específiques d’aplicació del programa d’obertura al multilingüisme proposat, fruit del recorregut professional de l’autora, que posen en evidència que l’objecte fonamental d’aquesta recerca no és tant el multilingüisme com a fet o com a objectiu, sinó els camins que, des de la societat, l’escola i l’ensenyament de llengües, s’han de generar perquè cada individu pugui construir el seu multilingüisme. És aquesta obertura, i no pas el multilingüisme com a matèria, el centre sobre el qual orbiten els textos, reflexions i propostes didàctiques que componen aquesta tesi. Quant a la metodologia, la tesi se situa en el marc de la recerca qualitativa —és a dir, la que entén la «realitat» com a objecte d’estudi de forma holística, observant el context en la seva forma natural i atenent a les diferents perspectives que presenta—, amb un enfocament criticosocial en el qual la realitat no està constituïda únicament per fets o dades, sinó que cal abordar-la amb una més gran profunditat per comprendre-la, cosa que exigeix un compromís social i polític de l’investigador, sempre amb la finalitat de canviar i modificar la realitat que estudia.

The central problem over which this thesis is structured is the desire to suggest a non-dichotomous response to the unilingualism/bilingualism conflict, as it has been lived and read in Catalan society, emphasizing the opening to multilingualism — an unguided expansion, with an open repertoire — as a positive and non-simplifying response to the exponential multiplication of the number of languages currently present in Catalan society. The overall aim of the thesis is to propose an opening to multilingualism in the context of a critique of the treatment that the students’ languages have received in school, but also to the simplistic visions of the Catalan-Spanish linguistic conflict, and to a homogeneous vision of what “normal” should be, from the point of view of language, society, economics and individual (dis)abilities. Throughout the research, the theoretical definitions and critical reflections are materialized in specific proposals for the application of the opening to multilingualism program, which is the result of the professional career of the author; these proposals show that the fundamental aim of this research is not the multilingualism as a fact, or as a goal, but instead the paths that society, school and language teachers must generate so that each individual can build his multilingualism. It is this openness, and not multilingualism as a subject, the center upon which the texts, reflections, and didactic proposals of the thesis orbit. As for the methodology, the thesis establishes itself in the framework of qualitative research — that is, the understanding of “reality” as an object of study in a holistic way, observing the context in its natural form and paying attention to the different perspectives that it presents —, with a social-critical approach, in which the reality is not only constituted by facts or data but, instead, that it is necessary to approach reality with a greater depth to understand it, something that demands a social and political commitment of the researcher, in order to change and modify the reality he studies.