The Paradox of Universality: preferences for universal basic income in Finland and Spain

Abstract

Universal basic income (UBI) is becoming an increasingly salient policy alternative to reform the welfare state. Defined as a universal, unconditional and periodical cash payment made to all of the population on an individual basis, regardless of socio- economic conditions, working status or ability, the idea of a UBI has moved from being considered a radical utopia, to an increasingly attractive policy proposal to tackle the various challenges that current welfare institutions are unequipped to address, like the rising labour automation, changing labour market demands, exacerbating income insecurity, changing socio-demographic structure of the population and crucially, the lasting and severe socio-economic consequences of the covid-19 pandemic. Despite the growing saliency and the promising effects of such an alternative, we know little about the politics of this proposal, and even less, about the public support for this policy idea.

Existing accounts of public opinion support for UBI consistently show that the traits of individuals matter to explain support for this policy (Chrisp, Pulkka and Rincón, 2020; Roosma and van Oorschot, 2020; Vlandas, 2020), and so does the specificities of policy design (Dermont and Stadelmann-steffen, 2019). Yet, existing work raises more puzzles than answers. One of the critical questions that current research is unable to dilucidate is what particular characteristics of UBI make this policy more or less attractive in relation to other policy alternatives. A second important paradox that existing studies in the field have raised concerns the fact that the predictors of UBI support are the same as those of targeted instruments and conditional transfers, or general support for redistribution. This landscape shows a hazy picture of UBI support, which complicates understanding who the coalition of UBI supporters are, and what these levels of UBI support are really showing.

In this context, the key objective of this thesis is to understand the determinants of public opinion support for UBI. Building on the work of multidimensional attitudes to the welfare state, I begin by exploring the effects of policy design on support for UBI. Theoretically, I build on welfare and political psychology work of deservingness heuristics to explain why individuals should be discouraged by UBI’s key attributes of universality and unconditionality.

Aside from this recent focus on policy design, recurring accounts of UBI and welfare preferences point to material self-interest and value-laden motivations to explain support for specific policies. I explore under which conditions these factors moderate support for different UBI characteristics. In line with much previous research I find that left-wing ideology is a common predictor of support for universality, albeit these individuals still

prefer means-tested benefits over universal cash transfers. A novel finding is that I show for the first time that the effect of ideology on support for universality is conditional on the UBI model proposed. Those on the right, boost its support for universality significantly if UBI is proposed as a mechanism to replace the core of universal welfare. Strikingly, I find that material variables do not have an effect on support for UBI.

This contexts naturally gives rise to the question of who really support and prefers a UBI over other policy alternatives? I propose an argument that can account for this question and reconcile some important paradoxes of preferences, like the left-wing division over the desirability of this proposal. I contend, and show that, individuals do not have homogeneous perceptions about which polices are more redistributive, and these beliefs together with redistribution preferences shape support for universal cash transfers. The core coalition of supporters are those who favour redistribution and perceive universality to be a more effective design for cash transfers.

Because preferences do not exist in a vacuum and are sensitive to the debates taking place, I examine the impact of information on preferences. Contrary to previous work, I show that neither scientific evidence nor belief-congruent information has an impact on attention or support for policy proposals. Prior beliefs per se however, do determine these dynamics, showing that the coalition of supporters for UBI has a higher predisposition to access any type of information on UBI.

All in all, this dissertation has unveiled important dynamics of UBI support and reconciled several literatures in the field, settling some of the paradoxical findings delivered by previous work. Altogether, the conclusions derived from this dissertation have important implications to the study of welfare preferences and the politics of welfare reform.

La renta básica universal (RBU) se está convirtiendo en una alternativa política cada vez más destacada para reformar el Estado del bienestar. Se suele definir como un ingreso universal, incondicional y periódico que realizado a toda la población de forma individual, independientemente de las condiciones socioeconómicas, la situación laboral o la capacidad individual para trabajar y contribuir en la sociedad. La idea de una RBU ha pasado de ser considerada una utopía radical a una propuesta política cada vez más atractiva para hacer frente a los diversos retos que los actuales estados de bienestar no están preparadas para abordar.

Los estudios existentes en materia de opinión pública respecto a la RBU muestran sistemáticamente que los rasgos de los individuos son importantes para explicar el apoyo a esta política (Chrisp, Pulkka y Rincón, 2020; Roosma y van Oorschot, 2020; Vlandas, 2020), así como las especificidades del diseño de esta política (Dermont y Stadelmann- steffen, 2019). Sin embargo, la literatura desarrollada en esta materia presenta más enigmas que respuestas. Una de las cuestiones fundamentales que la investigación actual no puede dilucidar es qué características particulares de una RBU hacen que esta política sea más o menos atractiva en relación con otras alternativas. Este contexto da lugar a la pregunta de ¿quién apoya y prefiere una RBU sobre otras alternativas políticas? Propongo un argumento que puede dar cuenta de esta cuestión y reconciliar algunas importantes paradojas de las preferencias, como la división de la izquierda en el apoyo a la RBU. Sostengo, y demuestro, que los individuos no tienen percepciones homogéneas sobre qué políticas son más redistributivas, y que estas creencias, junto con el apoyo a la redistribución, determinan el apoyo a las transferencias monetarias universales. Así, estos resultados indican que el núcleo de la coalición de apoyo de la RBU no son ni de izquierdas ni con bajos ingresos –como se demuestra en estudios anteriores- sino que son personas que están a favor de la redistribución y perciben que las políticas universales son más eficientes para reducir las desigualdades económicas. En definitiva, esta tesis ha desvelado importantes dinámicas de apoyo a la RBU y ha reconciliado varias literaturas en este campo de investigación, resolviendo algunas de las conclusiones paradójicas aportadas por trabajos anteriores. En conjunto, las conclusiones derivadas de esta tesis tienen importantes implicaciones para el estudio de las preferencias hacia la reforma del estado de bienestar y al proceso político de esta reforma.

La renda bàsica universal (RBU) s'està convertint en una alternativa política cada vegada més destacada per a reformar l'Estat del benestar. Se sol definir com un ingrés universal, incondicional i periòdic que realitzat a tota la població de manera individual, independentment de les condicions socioeconòmiques, la situació laboral o la capacitat individual per a treballar i contribuir en la societat. La idea d'una RBU ha passat de ser considerada una utopia radical a una proposta política cada vegada més atractiva per a fer front als diversos reptes que els actuals estats de benestar no estan preparades per a abordar. Aquests reptes inclouen la creixent automatització de l'ocupació, amb les seves diverses conseqüències en el mercat laboral, com la desocupació tecnològica o els canvis en la demanda de l'ocupació, la creixent inseguretat econòmica, la canviant estructura sociodemogràfica de la població –amb una major població anciana i descens de naixements- i, sobretot, les duradores i greus conseqüències socioeconòmiques derivades de la pandèmia de la covid-19. Malgrat la creixent notorietat i els efectes prometedors

d'una RBU, sabem poc sobre la política d'aquesta proposta, i encara menys, sobre el suport públic a aquesta idea.

Els estudis existents en matèria d'opinió pública respecte a la RBU mostren sistemàticament que els trets dels individus són importants per a explicar el suport a aquesta política (Chrisp, Pulkka i Rincón, 2020; Roosma i van Oorschot, 2020; Vlandas, 2020), així com les especificitats del disseny d'aquesta política (Dermont i Stadelmann- *steffen, 2019). No obstant això, la literatura desenvolupada en aquesta matèria presenta més enigmes que respostes. Una de les qüestions fonamentals que la recerca actual no pot dilucidar és quines característiques particulars d'una RBU fan que aquesta política sigui més o menys atractiva en relació amb altres alternatives. Una segona paradoxa que plantegen els estudis existents en aquest camp concerneix els determinants del suport a la RBU; aquests són els mateixos que els d'altres polítiques i ingressos condicionats, i també els del suport a la redistribució. Aquest panorama planteja una sèrie de preguntes, com quina és la coalició de suport d'una RBU i què mostren realment aquests nivells de suport a la RBU.

En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi és comprendre els determinants del suport de l'opinió pública a la RBU. Basant-me en el treball de les actituds multidimensionals cap a l'estat del benestar, començo explorant els efectes del disseny de les polítiques sobre el suport al RBU. Sostinc, i demostro, que els individus no tenen percepcions homogènies sobre quines polítiques són més redistributives, i que aquestes creences, juntament amb el suport a la redistribució, determinen el suport a les transferències monetàries universals. Així, aquests resultats indiquen que el nucli de la coalició de suport de la RBU no són ni d'esquerres ni amb baixos ingressos –com es demostra en estudis anteriors- sinó que són persones que estan a favor de la redistribució i perceben que les polítiques universals són més eficients per a reduir les desigualtats econòmiques. En definitiva, aquesta tesi ha revelat importants dinàmiques de suport a la RBU i ha reconciliat diverses literatures en aquest camp de recerca, resolent algunes de les conclusions paradoxals aportades per treballs anteriors. En conjunt, les conclusions derivades d'aquesta tesi tenen importants implicacions per a l'estudi de les preferències cap a la reforma de l'estat de benestar i al procés polític d'aquesta reforma.