El Control de Convencionalidad según la Corte Interamericana de Derechos Humanos y su difícil articulación con la noción de Estado Constitucional de Derecho

Author

Tello Mendoza, Juan Alonso

Director

Castellà Andreu, Josep Ma.

Gómez Montoro, Ángel J.

Tutor

Martín Núñez, Esther

Date of defense

2021-07-15

Pages

543 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

El control de convencionalidad es una doctrina creada por la Corte IDH en 2006. Desde entonces, la ha ido desarrollando hasta llegar a una noción que podríamos resumir así: La Corte IDH y toda autoridad estatal (operadores) tienen el deber ex officio de realizar un control entre, de una parte, los tratados regionales de derechos humanos y las exégesis interamericanas (canon), y, de otra, todo el ordenamiento interno sin excepción, esto es, también la Constitución y las normas refrendadas por la ciudadanía (objeto), de modo tal que, de haber incompatibilidad, prevalezca el estándar interamericano y, con ello, se evite la declaración de responsabilidad internacional. La reacción ha sido diversa tanto en la academia como en los altos tribunales nacionales de la región. La presente investigación tiene cuatro propósitos. El primero consiste en probar cuál es el statu quo conceptual de la doctrina del control de convencionalidad según los propios pronunciamientos de la Corte IDH (Capítulo 1). El segundo apunta a analizar críticamente si esta figura goza de sólida y suficiente fundamentación jurídica, desde las fuentes del Derecho Internacional Público (Capítulo 2). El tercero reside en aproximarnos a las respuestas dadas por diez Estados, aprovechando para ello su experiencia normativa y judicial (Capítulo 3). Finalmente, el cuarto radica en valorar críticamente las implicancias que supone dicha figura, a partir de las categorías de comprensión del Estado Constitucional de Derecho (Capítulo 4). En suma, este esfuerzo pretende demostrar por qué la doctrina del control de convencionalidad, tal y como es entendida por la Corte IDH, debe ser rechazada o, al menos modulada, toda vez que no cuenta con suficiente y consistente fundamentación jurídica en el Derecho Internacional y pone en riesgo los principios en los que se basa el Estado Constitucional de Derecho. En última instancia, por qué su modulación o incorporación plena, requieren de una previa aceptación estatal, cuando no de un nuevo pacto regional.


El control de convencionalitat és una doctrina creada per la Cort IDH en 2006. Des de llavors, s’ha anat desenvolupant fins arribar a una noció que es pot resumir d’aquesta manera: La Cort IDH i tota autoritat estatal (operadors) tenen el deure ex officio de realitzar un control entre, per una banda, els tractats regionals de drets humans i les exegesis interamericanas (canon), i, d’altra banda, tot l’ordenament intern sense excepció, això és, també la Constitució i les normes ratificades per la ciutadania (objecte), de tal forma que, d’haver-hi incompatibilitat, prevalgui l’estàndard interamericà i, amb això, s’eviti la declaració de responsabilitat internacional. La reacció ha sigut diversa tant en la acadèmia com en els alts tribunals nacionals de la regió. La present investigació té quatre propòsits. El primer consisteix en provar quin és el status quo conceptual de la doctrina del control de convencionalitat segons els propis pronunciaments de la Cort IDH (Capítol 1). El segon apunta a analitzar críticament si aquesta figura té una fonamentació jurídica sòlida y suficient, des de les fonts del Dret Internacional Públic (Capítol 2). El tercer s’aproxima a les respostes donades per deu estats, aprofitant per això la seva experiència normativa i judicial (Capítol 3). Finalment, el quart radica en valorar críticament les implicacions que suposa aquesta figura, a partir de les categories de comprensió de l’Estat Constitucional de Dret (Capítol 4). En definitiva, aquest esforç pretén demostrar per què la doctrina del control de convencionalitat, tal i com és entesa per la Cort IDH, ha de ser rebutjada o, al menys modulada, en la mesura en que no té una fonamentació jurídica consistent ni suficient en el Dret Internacional i posa en risc els principis en els que es basa l’Estat Constitucional de Dret. En última instància, per què la seva modulació o incorporació plena, requereixen d’una prèvia acceptació estatal, quan no d’un nou pacte regional.


Conventionality control is a doctrine created by the IACtHR in 2006. Since then, it has been developed until reaching a notion that could be summarized as follows: The IACtHR and all state authorities (operators) have the duty ex officio to carry out a control between, on the one hand, regional human rights treaties and inter-American exegesis (canon), and, on the other hand, the entire domestic legal system without exception, that is, also the Constitution and the norms endorsed by the citizenry (object), so that, if there is inconsistency, the inter-American standard prevails and, thus, the declaration of international responsibility is avoided. The reaction has been diverse both among scholars and in the high national courts of the region. The present research has four purposes. The first is to test the conceptual status quo of the doctrine of conventionality control according to the IACtHR's pronouncements (Chapter 1). The second aims to critically analyze whether this figure enjoys a solid and sufficient legal basis from the sources of Public International Law (Chapter 2). The third is to examine the responses given by ten States, taking advantage of their normative and judicial experience (Chapter 3). Finally, the fourth lies in critically assess the implications of this figure, based on the categories of understanding of the Constitutional Rule of Law (Chapter 4). In short, this effort seeks to demonstrate why the doctrine of conventionality control, as understood by the IACtHR, should be rejected or at least modified, since it does not have a sufficient and consistent legal basis in international law and jeopardizes the principles on which the Constitutional Rule of Law is based. Ultimately, why its modulation or full incorporation requires prior state acceptance, if not a new regional pact.

Keywords

Dret constitucional; Derecho constitucional; Constitutional law; Dret internacional públic; Derecho internacional público; Public international law; Estat de dret; Estado de derecho; Rule of law; Democràcia; Democracia; Democracy; Fonts del dret; Fuentes del derecho; Sources of law

Subjects

342 - Constitutional law. Administrative law

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

JATM_TESIS.pdf

2.684Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)