Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Filologia i Filosofia
[cat] Aquesta tesi compara dos casos anàlegs en català i en francès. L’objectiu és, d’una banda, estudiar, en relació amb la normativa, com es reflecteix la variació diatòpica en traduccions que presentin diverses versions territorials paral·leles i, de l’altra, analitzar-ne les implicacions polítiques, econòmiques i simbòliques, així com les representacions que les han motivades. Això ens permet de dilucidar el model de llengua cap al qual s’encaminen aquestes pràctiques editorials. La traducció juga un paper central en aquests processos com a eina de planificació, en tant que ajuda a conferir la qualitat de neutre —estàndard— a texts reconeguts pel públic d’arribada com a externs a la comunitat lingüística, car la variació geogràfica no s’hi relaciona pas amb l’origen de l’autor. Com a corpus d’estudi, hem seleccionat els dos primers volums de la saga Harry Potter, per al cas del català, i tres novel·les de Jonathan Franzen, per al del francès. En els dos casos es tracta de traduccions literàries publicades al principal centre codificador de la llengua —Barcelona i París, respectivament—, el text de les quals experimentà canvis a l’hora de distribuir-lo a la perifèria —al País Valencià i al Quebec, respectivament—. Aquestes modificacions lingüístiques es produïren en el marc d’un acord de coedició entre Empúries i Tàndem, en el primer cas, i entre l’Olivier i Boréal, en el segon. Acotem el corpus en català als dos primers volums d’aqueixa saga, Harry Potter i la pedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta, perquè les adaptacions valencianes s’aturaren aquí i desfermaren una gran polèmica. Per al corpus en francès, ens cenyim a un dels pocs casos documentats: les novel·les Les corrections, Freedom i Purity. El català i el francès podrien considerar-se dos contraexemples: malgrat que les dues llengües manifestin variació diatòpica, el francès començà el procés d’estandardització de manera monocèntrica i ha tendit a percebre’s com a llengua d’una sola norma; en canvi, la variació geogràfica del català s’ha presentat adesiara com un entrebanc perquè pugui consolidar una varietat estàndard de tipus unitari. Mentre que el francès al Canadà compta amb un marc legal més afavoridor, l’estandardització del català encara malda per a superar els límits administratius que en compartimenten l’espai comunicacional. En aquest marc trobem que, des d’algunes instàncies polítiques, es promouen sentiments d’individuació, particularment al País Valencià. Aquest discurs desemboca en el rebuig de formes lingüístiques associades a altres territoris i ha arribat fins al punt de negar la unitat de la llengua. Resulta crucial analitzar també aquestes implicacions perquè el discurs que acumula més capital és el que determina en quin sentit s’orienta la planificació lingüística. Aquest treball, doncs, pretén ésser una contribució al procés d’estandardització del català.
[fre] Cette thèse compare deux cas analogues en catalan et en français. Notre objectif est d‘étudier, par rapport à la norme linguistique, d‘une part, la façon dont la variation diatopique apparaît dans des traductions qui présentent plusieurs versions territoriales parallèles et, d‘autre part, d‘analyser leurs implications politiques, économiques et symboliques, ainsi que les représentations qui les ont motivées. Cela permet d‘élucider le modèle de langue vers lequel tendent ces pratiques éditoriales. La traduction joue un rôle central dans ces processus comme outil de planification, dans la mesure où elle confère la qualité de neutre — standard — à des textes reconnus par le public cible comme étant externes à la communauté linguistique, car leur variation géographique n‘est pas attribuée à l‘origine de l‘auteur. Nous avons choisi comme corpus d‘étude les deux premiers tomes de la saga Harry Potter dans le cas du catalan, et de trois romans de Jonathan Franzen pour ce qui est du français. Dans les deux cas, il s‘agit de traductions littéraires, publiées dans le centre codificateur principal de la langue — Barcelone et Paris, respectivement —, dont le texte subit des modifications lors de sa distribution dans la périphérie — au Pays valencien et au Québec, respectivement —. Ces modifications linguistiques se produisent dans le cadre d‘une entente de coédition entre Empúries et Tàndem, dans le primer cas, et entre l‘Olivier et Boréal, dans le second. Le corpus en catalan se limite aux deux premiers tomes de la saga, Harry Potter i la pedra filosofal et Harry Potter i la cambra secreta, car les adaptations valenciennes se sont arrêtées là, déclenchant une forte polémique. Quant au corpus en français, nous nous sommes limités à l‘un des rares cas documentés: les romans de Franzen Les corrections, Freedom et Purity. Le catalan et le français pourraient être considérés comme deux contre-exemples : bien que les deux langues présentent une variation diatopique, le français commença son processus de standardisation de façon monocentrique et a souvent été perçu comme une langue avec une seule norme; par contre, la variation géographique du catalan a parfois été présentée comme un obstacle à la consolidation d‘une variété standard de type unitaire. Tandis que le français au Canada compte sur un cadre légal plus favorable, la standardisation du catalan vise encore à surmonter les limites administratives qui compartimentent son espace communicationnel. Dans ce contexte, nous constatons que certaines instances politiques s‘attachent à promouvoir des sentiments d‘individuation, notamment au Pays valencien. Ce discours nous mène alors au refus de formes linguistiques associées à d‘autres territoires et en est arrivé jusqu‘au point de nier l‘unité de la langue. Il s‘avère aussi crucial d‘analyser ces implications, étant donné que le discours qui accumule le plus de capital est celui qui détermine le sens où s‘oriente la planification linguistique. Ce travail aspire donc à contribuer au processus de standardisation du catalan.
[eng] This thesis compares two similar cases in Catalan and French. On the one hand, with regard to language norms, we seek to study how geographical variation appears in translations with several parallel territorial versions. On the other, we aim to analyse their political, economic and symbolic implications, as well as their underlying representations. This enables us to illuminate the type of language standard that these printing practices are moving towards. Translation plays a central role in these processes as a language planning tool, as it helps to confer the quality of neutral—standard—language to texts that are recognisable to their intended audience as external to the language community, since geographical variation is not related to author origins. The corpora we have selected are the first two books from the Harry Potter saga published in Catalan, and three of Jonathan Franzen‘s novels published in French. Both are literary translations published in the main centres for language codification—Barcelona and Paris, respectively—whose texts underwent changes when they were distributed in the periphery: Valencia and Quebec, respectively. These linguistic modifications occurred as part of a co-printing agreement between Empúries and Tàndem, in Catalan, and l‘Olivier and Boréal, in French. The Catalan corpus is narrowed to the two first books of the saga, Harry Potter i la pedra filosofal and Harry Potter i la cambra secreta, since there were no further Valencian adaptations, an issue that triggered huge controversy at the time. The French corpus is confined to one of the few documented cases of this kind: the novels Les corrections, Freedom and Purity. Catalan and French could be deemed two counterexamples: although both languages show geographical variation, French undertook its standardisation process in a monocentric pattern and tended to be perceived as a language with one only norm; the geographical variation of Catalan has, however, at times been presented as an obstacle to attaining a unitary standard variety. Whereas French in Canada count on a more favouring legal framework, Catalan standardization still struggles to overcome the administrative limits that compartmentalise its communicational space. Within this framework, some feelings of individuation appear to be promoted from some political authorities, especially in the Valencian Country. This speech leads to the rejection of language forms linked to other territories and went so far as to deny the language unity. It is essential that the implications of this are analysed, as the speech with the greater capital determines which direction language planning takes. This study aims therefore to contribute to the Catalan standardization process.
Llengua estàndard; Variació lingüística; Pluricentrisme; Traduccions coeditades; Català; Francès; Langue standard; Variation linguistique; Pluricentrisme; Traductions coéditées; Catalan; Français; Standard language; Linguistic variation; Pluricentricity; Co-published translations; Catalan; French
8 - Linguistics. Literature; 80 - General questions relating to both linguistics and literature. Philology
Sociolingüística, lingüística aplicada i traducció
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.